elPeriódico.com

El judici que comença avui del líder islàmic de Cunit (Baix Penedès), Abdul-Raman al-Osri, i l'imam de la localitat, Mohammad Benbrahim, acusats de coaccions, amenaces i calúmnies a la mediadora cultural de l'ajuntament, Fàtima Ghailan, ­reobre el debat sobre la representativitat i influència de certs líders ­religiosos.

Un membre de la comunitat musulmana de Cunit (Baix Penedès) entra al local cultural per resar, ahir. XAVI MOLINER

Edició Impresa

Versió en .PDF

Informació publicada en la página 30 de la secció de cv Sociedad de l'edició impresa del dia 01 de juliol de 2010 VEURE ARXIU (.PDF)

Més enllà fins i tot de la sentència final, Fàtima Ghailan, en declaracions a aquest diari, adverteix que el més important del cas és «la trama gran». Ghailan, que se sent desemparada per l'alcaldessa, la socialista Judith Alberich, es reserva les seves acusacions per al judici, però avança que la clau és que el seu paper com a mediadora va afectar una sèrie d'«influències i favors mutus» entre l'alcaldessa, l'imam i el líder de l'associació. Aquests últims estan vinculats al corrent salafista, que practica un islam més ortodox. Fàtima afirma haver patit «una autèntica caça de bruixes». «Del que es tractava és que ells tenien una persona per ocupar el meu lloc», explica. Entre els grups locals de l'oposició s'afirma que Al-Osri difon un islam radical, és masclista, amant de «fer negoci, de tenir poder i que li deguin favors», segons un portaveu municipal, que afegeix que des de fa un temps es veuen més dones amb vel a Cunit.

RELACIONS DE PODER / Ivan Faccia, regidor d'ERC, descriu la relació simbiòtica que va generar el conflicte: «Per a l'ajuntament era més fàcil tenir contenta la comunitat a través de l'imam i el president de l'associació que el que intentava Fàtima, una relació personalitzada amb els immigrants. I per al líder musulmà l'avantatge consistia a tenir poder espiritual i econòmic».

Jordi Moreras, expert en la comunitat islàmica i professor de sociologia de la Universitat Rovira i Virgili de Tarragona, opina que «les administracions no només han de buscar lideratges representatius entre els immigrants, sinó també estar al corrent de si aquest lideratge s'exerceix mitjançant la coacció».

La directora general d'Afers Religiosos del Govern, Montserrat Coll, argumenta: «És cada religió la que decideix qui és el seu representant davant l'Administració». Per la seva part, l'alcaldessa nega que s'atorgués tracte preferent als líders religiosos, però admet que després d'aquest cas la relació del consistori amb els islamistes es porta a terme mitjançant els tècnics de l'ajuntament, i no directament a través de l'equip de govern municipal.