elPeriódico.cat

Després d'unes manifestacions que van desbordar les expectatives dels més optimistes, el moviment dels indignats ja es prepara per al que descriu com una segona fase de la seva activitat. Una nova etapa consistent a articular la varietat d'accents expressats i suports recollits a tot Espanya diumenge passat.

Manifestació d'indignats a la plaça de Catalunya de Barcelona diumenge passat. JOAN PUIG

Més informació

• Solucions entre tots
• Vicenta Barba: «Jo el que passa és que he tornat; i potser amb més ràbia i tot»
• ¿De què parlem al parlar de futur?
• Els indignats frenen un desnonament a Gràcia
• CiU i PSC se citen per intentar desencallar per fi la llei electoral
• Indignats: definir-se o morir
• Puig es posa a disposició dels alcaldes per desallotjar les places
• La UGT i CCOO prefereixen per ara el diàleg a l'aturada general
• Els grans partits avisen que són l'única via de solució

• Tags: Societat, Indignats

Edició Impresa

Versió en .PDF

Informació publicada en la página 4 de la secció de Tema del día de l'edició impresa del dia 21 de juny de 2011 VEURE ARXIU (.PDF)

Per poder portar a terme aquest objectiu, una de les prioritats dels més actius en les diferents comissions és reforçar la cohesió interna i la fluïdesa de la comunicació amb les 23 assemblees de barris a Barcelona i el centenar de municipis catalans que també han constituït grups d'indignats.

En aquest sentit es parla de la possibilitat d'establir un grup coordinador i de la utilitat de disposar d'una seu. Un espai físic que allunyi definitivament el moviment de la plaça de Catalunya, on únicament es portarien a terme assemblees concretes, com la que diumenge que ve reunirà els col·lectius de barris de Barcelona. La utilització de les xarxes socials també seguirà sent clau per a la comunicació interna entre els indignats.

RADICALITAT I SUPORTS / La implantació del moviment és una de les prioritats i està íntimament relacionada amb una altra de les tasques immediates que s'han atribuït: la definició d'objectius. No serà fàcil, admeten alguns, trobar l'equilibri entre unitat i radicalitat. Definir continguts amb els quals moltes persones es puguin sentir identificades i que, al mateix temps, mantinguin un to de desobediència

democràtica.

Entre els objectius concrets, s'esmenta la possibilitat de fer servir les xarxes socials per convocar un referèndum sobre les reivindicacions del 15-M. A Madrid ja es parla que aquesta consulta s'obri el 15 d'octubre. A Barcelona, els indignats no descarten avançar-la perquè coincideixi amb la votació dels pressupostos del Govern al Parlament.

Una altra de les prioritats serà la de mantenir les mobilitzacions contra els desnonaments. Ahir es va aconseguir impedir-ne un altre, al barri de Gràcia de Barcelona. Es tracta d'un tipus de protesta que expressa radicalitat en forma de desobediència civil i al mateix temps concita una àmplia complicitat social. Els indignats volen potenciar aquesta mena d'actuacions: objectius assumibles que generin petites victòries.

ALLAU DE CONVOCATÒRIES / Més enllà d'aquestes prioritats, apareix la pluja d'idees pròpia dels indignats. N'hi ha que tenen al cap una vaga general, altres la veuen un repte ara com ara inassumible. Se cita la necessitat de dirigir les accions no només contra el sistema polític sinó també davant els poders econòmics i financers. I mantenir el contacte amb reivindicacions laborals en àmbits com la sanitat i, a partir de la tardor, l'educació. Alguns anuncien la seva participació en una marxa a peu cap a Madrid que sortirà de diverses ciutats espanyoles dissabte que ve.

Tot això en paral·lel amb el debat sobre les grans idees que han de figurar al frontispici del col·lectiu. En aquest sentit, davant les veus que en la manifestació del diumenge clamaven contra la legitimitat del Parlament, o les que insistien a afirmar que ningú els representa, altres opinen: «Jo sí que vull que algú em representi en un futur», i recorden que el moviment és apartidista «però no apolític».

El que tenen clar és que per gestionar el suport rebut miraran d'evitar tant les propostes més extremes, que no conciten majories, com les que plantegen convertir els indignats en un partit polític més.