El Periódico

Concierto Beatles

Miracle escolar a l'Hospitalet

L'escola pública Joaquim Ruyra, on el 95% dels alumnes tenen beca de menjador, aconsegueix resultats de privada d'elit

El nivell del centre qüestiona les teories de PISA sobre el determinisme educatiu

Miracle escolar a l'Hospitalet

ALBERT BERTRAN

Maria Jesús Ibáñez Maria Jesús Ibáñez L'HOSPITALET DE LLOBREGAT

@{ChusaIbanez}

Dimarts, 22 de novembre del 2016 - 17:15 CET

Una vintena de xavals, tres adults i un cronòmetre a la pissarra que va descomptant segons. A l'aula de sisè de primària del col·legi públic Joaquim Ruyra de l'Hospitalet de Llobregat se sent, en plena hora de Matemàtiques, un rum-rum sostingut de veus infantils entre el qual es mouen el tutor de la classe, la mestra de l'altre sisè (que ha vingut a reforçar mentre els seus alumnes estan amb els professors d'Anglès) i la Maica, la mare d'un alumne de cinquè que ajuda com a voluntària. “¿I això entre quant s'ha de dividir?”, pregunta la Maica als nois a qui avui acompanya. Els estudiants estan distribuïts en quatre equips, d'entre quatre i cinc persones, i cadascun dels grups desenvolupa una activitat diferent.

“El cronòmetre és per calcular que cada activitat dura 20 minuts, el temps durant el qual es manté la màxima atenció i s'aconsegueix el màxim rendiment, segons diferents estudis científics”, explica Raquel García, directora de l'escola. Cada 20 minuts, doncs, els alumnes canvien de tasca fins a completar les quatre programades per a cada sessió de classe. “Aquí no s'improvisa res. Tot està planificat i estudiat prèviament”, afirma la directora. “Treballem com una comunitat d'aprenentatge, per això també hi ha una mare a l'aula, perquè la participació de les famílies és fonamental”, aclareix Miquel Charneco, que ara és cap d'estudis però que va ser el director abans de García.

El mètode funciona. El Joaquim Ruyra és un col·legi que trenca amb totes aquelles teories pedagògiques que vinculen els resultats escolars d'un nen al nivell de formació que tenen els seus pares (i sobretot als estudis de la mare). I desmenteix "pràcticament tots els autors que s'han dedicat a afirmar que el pes sociocultural de les famílies sobre l'educació dels fills és determinant, cosa que atorga a l'escola un paper menys rellevant", constata Joaquim Prats, catedràtic de Didàctica de les Ciències Socials a la Universitat de Barcelona (UB) i expresident del Consell Superior d'Avaluació del Sistema Educatiu de Catalunya.

EL DETERMINISME EDUCATIU

"Totes les teories del determinisme educatiu que s'han encunyat en els últims temps, alimentades sobretot per informes com el PISA, s'ensorren en aquesta escola", afirma Prats. "Al Joaquim Ruyra és clar que el pes de l'escola influeix d'una manera molt superior al 50% del resultat final de l'alumne que PISA atribueix a aquest indicador", prossegueix el pedagog.

El centre, públic i amb una població escolar en què el 90% dels estudiants són d'origen estranger i més del 95% reben una beca de menjador, és tot el contrari d'una escola 'pija'. Aquí no hi ha grans espais diàfans i sense envans, mobles de disseny minimalista i tauletes que cada estudiant es pugui emportar a casa. Al contrari, l'escola està en un vetust edifici inaugurat el 1974 (lluminós, això sí), "en què cada dos per tres hi ha una reparació a fer", explica Raquel García. "Els nostres resultats no són una qüestió de l''attrezzo", comenta amb un somriure la directora.

Una escola on cap alumne fa extraescolars, però sí que es posen deures

A l'escola Joaquim Ruyra no hi ha cap alumne que vagi, després de l'escola, a classes extraescolars d'anglès. La majoria de les famílies no les poden pagar. I els estudiants que van a un esplai no ho fan perquè necessitin repassos escolars addicionals, sinó per poder berenar i participar en activitats lúdiques i educatives, a les quals, d'una altra manera, tindrien molt difícil l'accés.


De deures sí que se'n posen, “però només quan toca, quan el mestre creu que un alumne ho requereix”, diu la directora.


“Som una escola garantista, assegurem que els alumnes tenen el nivell adequat sense haver de recórrer a reforços educatius externs”, afegeix.

Encara més, el Ruyra està situat en un dels barris probablement amb més complexitat socioeconòmica de l'àrea metropolitana de Barcelona, a tocar dels Blocs Florida de l'Hospitalet.

MOLT PER SOBRE DE LA MITJANA

Però els seus resultats en les proves de competències bàsiques de primària que fa la Generalitat són iguals, fins i tot millors, que els de qualsevol escola d'elit catalana. "Estan molt per sobre de la mitjana catalana, en la línia de les escoles privades de més prestigi de Catalunya", destaca Joaquim Prats, que va ser qui va implantar aquestes proves a Catalunya en el curs 2008-2009.

Només un parell de dades: als exàmens de Llengua Catalana del curs 2015-2016, un 55% dels estudiants del Ruyra van obtenir resultats situats a la franja de puntuacions més altes (la mitjana a Catalunya és d'un 25%). No n'hi va haver cap a la franja més baixa. En Anglès, l'assignatura en què més s'acusa la bretxa entre estudiants pobres i estudiants rics, un 32% dels escolars d'aquest centre van treure notes excel·lents i només un 10,7% va suspendre, quan la mitjana catalana és del 24% per als alumnes amb les puntuacions més altes i del 16% per als de les més baixes. 

"Segurament el que està funcionant al Joaquim Ruyra és una combinació de diversos elements", reflexiona Miquel Àngel Alegre, analista educatiu a l'Institut Català d'Avaluació de Polítiques Públiques (Ivàlua). Investigacions fetes als EUA i el Regne Unit, explica Alegre, indiquen que els estudiants que aprenen mitjançant programes que treballen habilitats com l'autonomia, la motivació i les competències socioemocionals dels alumnes "poden arribar a guanyar, cada curs escolar, l'equivalent a uns vuit mesos de progrés acadèmic", destaca el tècnic d'Ivàlua.