El Periódico Societat

Entradas para el concierto de Andrea Motis y Juan Chamorro con la Orquestra Nacional Clàssica d'Andorra

Un metge d'un CAP del Prat: "En algun moment explotarem"

Francisco Marín assegura que els facultatius assumeixen la sobrecàrrega de treball per limitar els efectes de les retallades en els pacients

Un metge d'un CAP del Prat: "En algun moment explotarem"

 

Dilluns, 28 de març del 2016 - 13:28 CEST

Són les vuit del vespre del dimarts 22 de març del 2016 quan el doctor Francisco Marín, de 44 anys, metge de família en un Centre d'Assistència Primària (CAP) del Prat de Llobregat, es treu la bata blanca. Acaba de sortir de la consulta el pacient número 31 del dia, als quals n'ha sumat 24 més de "virtuals" que ha visitat o per telèfon o per internet. "A aquests, se'ls ha de donar resultats d'analítiques o el que faci falta, com en una visita presencial", explica el metge.

Se sent cansat. "La nostra jornada laboral és de cinc hores amb pacients, més dues d'administratives: cinc hores diàries d'estrès en què no podem anar ni al lavabo", afirma. Aquest aspecte de la seva professió, no obstant, és el que porta millor. El que és intolerable, diu, són les demores "alarmants" amb què estan donant hora al seu CAP als pacients que demanen visita amb ell -"de quatre setmanes com a mitjana", assegura- i les esperes amb què se'ls cita per accedir a les proves diagnòstiques que ell sol·licita. Salut ha anunciat en nombroses ocasions durant l'últim any que l'accés al metge del CAP no superarà les 48 hores d'espera. "Doncs aquí tenim quatre setmanes de demora", insisteix.

¿I SI AMAGA UN TUMOR?

Els endarreriments diagnòstics són molestos i prolonguen incògnites doloroses, prossegueix Marín. "Veig un pacient amb dolor abdominal, sol·licito una ecografia per precisar què és i descartar que sigui res greu i l'hi programen per a sis mesos després -explica Marín-. Això no és assumible". ¿I si amaga un càncer?, li pregunten. “Si sospito això, vaig a Radiologia i li demano al radiòleg que avanci aquest pacient. Ell sobrecarrega la llista, posa més persones de les convenients, i tots contents".

"Si sospito que un pacient té càncer, demano al radiòleg que avanci una prova i ell sobrecarrega el servei"

El doctor Marín és un exponent de l'actitud generalitzada en la professió. "Els metges compensem la falta d'accessibilitat als serveis amb sobre-esforç nostre -descriu-. L'objectiu del metge, des que van començar les retallades fa cinc anys, és que l'evident escassetat de mitjans i personal no repercuteixi en els pacients, sinó en nosaltres, els professionals. Aquesta és una posició general. Jo crec que en algun moment explotarem".

Els ciutadans no es manifesten cada setmana al carrer, considera Marín, perquè aquestes esperes no afecten a tothom. "O no directament -afegeix-. Aquell a qui li toca es queixa, però la protesta va d'un en un". Aquestes demores repercuteixen en la qualitat de vida dels ciutadans i resulten costoses al sistema públic, prossegueix l'especialista. "A aquest pacient del dolor abdominal, el veuré sis o set vegades més abans que li facin l'ecografia -descriu-. Tornarà amb el seu dolor, jo li donaré calmants. Ell seguirà malament i tot s'entorpirà".

A aquest patiment professional s'hi suma una rebaixa salarial, d'un 20% com a mitjana, més la pèrdua dels plusos per complir determinats objectius assistencials a què van tenir dret abans de la crisi. I havent d'assumir les visites als pacients dels companys que falten a la feina per estar malalts o de vacances. Fa cinc anys que aquestes absències no se supleixen a la sanitat pública catalana.

Salut fixa esperes de 2 i 3 mesos per a càncer i cardiopaties

L'1 de maig del 2015, la Conselleria de Salut va publicar una ordre, la SLT/101/2015, en què va dictaminar que la xarxa sanitària pública garantiria a partir de llavors un temps màxim d'accés per a una llista d'intervencions quirúrgiques, diferent de les llistes d'espera convencionals vigents a tot Espanya. Aquestes últimes reuneixen els afectats per malalties com cataractes, galindons, túnel carpià o inserció de pròtesi de maluc i genoll, i als afectats se'ls garanteix un temps màxim de tres mesos d'espera per ser intervinguts.

La llista de la Generalitat és substancialment diferent, ja que inclou el càncer. Així, indica que seran intervinguts "abans o com a màxim 45 dies" després del diagnòstic d'algun dels següents càncers: cap i coll, esòfag, estómac, còlon, fetge, pàncrees, tràquea, bronquis, mama, pell, ossos, ronyó, òrgans genitals, sistema nerviós central (cervell) i sistema limfàtic. Per als càncers de bufeta urinària i pròstata va fixar una espera màxima de 60 dies i de 90 per a la cirurgia cardíaca valvular (canvi de vàlvules) o la cirurgia cardíaca coronària major (inserció de bypass cardíac).

Aquests terminis, revisables en funció de la gravetat dels pacients, resulten significativament llargs en la majoria dels casos, a judici de diversos cirurgians que demanen anonimat. “Per a un pacient a qui se li ha diagnosticat un càncer o un deteriorament greu de les artèries coronàries, aquestes esperes són arriscades i generen un immens patiment”, indiquen.

       

El +

El futbolista argentino del FC Barcelona, Leo Messi, salió este martes desde Barcelona con destino Argentina

'RAC 1' habló con el representante de Arda Turan, Ahmed Bulut, para aclarar cuál es el futuro del centrocampista turco