elPeriódico.cat

La conferència exprés per impulsar i facilitar el final d'ETA, segons el guió de la mediació internacional que sempre ha defensat el món dels independentistes radicals, ha complert el paper que s'esperava. Ha aprovat una declaració de to diplomàtic, distant en l'ús dels termes i confusa en algunes recomanacions. És un acompanyament al procés real que ens ha permès als demòcrates avançar en la consecució d'un vell somni.

Imatge dels tres encaputxats d'ETA que van anunciar l'alto el foc.

Imatge dels tres encaputxats d'ETA que van anunciar l'alto el foc.

Més informació

• Ens prenen per tontos
• «Això ha de sortir bé»
• La premsa mundial destaca la crida al final de la violència
• Bons gestos i empipades
• Cinc punts per a una pau «duradora»
• El fòrum de pau empeny ETA a assumir el final «definitiu» de la lluita armada
• Annan es reuneix amb Urkullu, Eguiguren i Etxeberria abans de fer pública la declaració d'Aiete

• Tags: Política

Edició Impresa

Versió en .PDF

Informació publicada en la página 5 de la secció de Tema del día de l'edició impresa del dia 18 de octubre de 2011 VEURE ARXIU (.PDF)

Va ser el bell somni dels Onaindia, Lluch, Eguiguren, Pertur, Yoyes, Patxi Zabaleta i d'altres, que van córrer riscos i van buscar la pau a contracorrent en els temps que els va tocar viure. I actualment es fa possible, no ens enganyem, gràcies a la resistència cívica davant del totalitarisme, a l'acció policial, a la fermesa de l'Estat de dret i al rebuig de les accions d'ETA per part de la immensa majoria de la població. És evident que la democràcia ha guanyat la batalla a ETA per més que el PNB i els independentistes insisteixin a dir que no hi pot haver ni vencedors ni vençuts. ¿Que pensarien les víctimes si això fos així?

La deslegitimació social d'ETA ha arribat unida a la seva profunda debilitat operativa, cosa que Arnaldo Otegi i altres dirigents han captat a temps per buscar una nova estratègia política a un moviment independentista radical que estava davant d'un carreró sense sortida. Els mateixos que ara pretenen fer de la necessitat virtut, presentant-se en la conferència internacional -celebrada a la mateixa Casa de la Pau i els Drets Humans que vam fer realitat malgrat els seus menyspreus- com els que porten la pau. No els devem res, al contrari.

Em preocupa l'intent de sectors nacionalistes d'anestesiar la memòria de la ciutadania sobre el que va passar abans-d'ahir a Euskadi. Per a ells, la prioritat són els presos i la independència. Per això els resulta imprescindible girar el full de la història recent. Per no donar explicacions ni fer-se autocrítica pels seus anys d'assetjament a la democràcia i a tots els que no pensàvem com ells. Per no reconèixer el dolor causat, per no demanar perdó.

I després de la conferència de Sant Sebastià, ¿què? El País Basc corre el risc de patir en els pròxims anys la tensió des dels dos extrems: el PP i els independentistes radicals. Uns amb la pretensió de convertir Guipúscoa en un laboratori de conflictes, en un territori sense memòria, amenaçant d'obrir una nova confrontació amb l'Estat i entre els bascos per la independència. Els altres amenaçant d'il·legalitzar Bildu o qüestionant els següents passos a fer en matèria de pacificació, a més a més de tornar a la retòrica d'Espanya.

Acords necessaris

Resulten imprescindibles els acords entre els grans partits polítics en relació amb l'acostament i la reinserció social dels presos. El PSE-EE té la seva posició clara i d'aquesta manera ho ha exposat amb cruesa i passió per la pau i la llibertat en aquesta conferència internacional sobre la pacificació. Ja sabíem que no coincidiríem ni amb els independentistes ni amb els populars, perquè el futur d'una esquerra de cultura federal està en el tercer espai per a la política basca.