El Periódico

Entradas para el concierto de Andrea Motis y Juan Chamorro con la Orquestra Nacional Clàssica d'Andorra

BARÒMETRE POLÍTIC DE CATALUNYA / SONDEIG DEL GESOP

Una 'Catalunya en Comú' disputaria la victòria a la 'llista del president'

L'aliança d'ICV, Podem i Forcades superaria ERC i Ciutadans i empataria en vots amb Mas

La ruptura de CiU gairebé no erosionaria el líder de CDC i Unió en solitari obtindria 6 o 7 escons

Una 'Catalunya en Comú' disputaria la victòria a la 'llista del president'

JOSE RICO / BARCELONA

Dijous, 25 de juny del 2015

Canvia, tot canvia. Fa tres anys que els ancoratges clàssics de la política catalana van saltar pels aires i les peces en el tauler es mouen a velocitat vertiginosa. Però en l’últim mes s’han produït dos esdeveniments que obliguen a tornar a reescriure les cartes de navegació. L’esquerra alternativa s’ha desempallegat de l’etiqueta de minoria política i ha conquistat l’Ajuntament de Barcelona. I la federació de CiU que tan indestructible semblava ha firmat el seu epitafi després de 37 anys de vida. Dues fites que no han trigat a alterar també les expectatives de cara al «plebiscit» del 27-S.
Si fins ara CiU i ERC mantenien una disputada lluita per la victòria, la batalla per la medalla d’or es traslladaria ara a dues candidatures avui inexistents però que podrien fructificar en les pròximes setmanes: la llista transversal que propugna el president Artur Mas i la candidatura unitària que, a imatge i semblança de l’exitosa Barcelona en Comú, persegueixen ICV-EUiA, Podem i Procés Constituent.
Efectuat del 17 al 21 de juny, just després del divorci de CiU, el Baròmetre Polític de Catalunya del Gabinet d’Estudis Socials i Opinió Pública (GESOP) per a EL PERIÓDICO va plantejar als seus 800 entrevistats dos hipotètics escenaris. El primer: una llista del president i una aliança de l’esquerra alternativa –es podria batejar com a Catalunya en Comú per similitud amb la fórmula d’Ada Colau–. El segon: una llista del president però sense «confluència» d’Iniciativa, Podem i el Procés Constituent de Teresa Forcades. Els resultats serien molt diferents. Mas guanyaria en tots dos casos, però una Catalunya en Comú aconseguiria empatar en vots amb el president i podria quedar-se a dos escons de distància. En canvi, sense «confluència» d’esquerres, la llista de Mas obtindria un còmode avantatge de 10 punts i una quinzena de diputats sobre ERC.
En els dos escenaris, Mas es mouria en una forquilla d’entre 33 i 36 parlamentaris, però una aliança de l’esquerra alternativa aconseguiria els 30 o 31 representants. De fet, les dues llistes empatarien en vot estimat (22,4%), encara que en intenció directa de vot (el vot sense cuina) una Catalunya en Comú treu cinc punts i mig més que la llista del president. En cas de no materialitzar-se la «confluència» progressista, la segona plaça se la disputarien tres forces: ERC, Ciutadans i Podem. El partit taronja, que tindrà com a candidata previsiblement la diputada Inés Arrimadas, té un lleuger avantatge en estimació de vot, però els republicans d’Oriol Junqueras podrien esgarrapar un escó més. En tot cas, amb o sense Catalunya en Comú, la forja d’una llista transversal al voltant del president erosionaria ERC, que en l’enquesta de març obtenia 28 diputats i ara es mouria en una forquilla de 19 a 21.
Una «confluència» d’esquerres també podria obligar a reorientar la brúixola independentista. Una aliança de l’esquerra alternativa tancaria el pas al full de ruta secessionista, donat que els 67 diputats que sumarien, sempre en la forquilla més alta, la llista de Mas (35), ERC (20) i la CUP (12) es quedarien a un de la majoria absoluta. En absència de Catalunya en Comú, el full de ruta estaria sa i estalvi amb 70 escons, encara que serien quatre menys que ara. En tot cas, a l’escenari més favorable per al sobiranisme, la suma de Mas, ERC i la CUP no arribaria a la meitat dels vots (46,3%).

DEBUT DEMOCRISTIÀ / Una bona notícia per al president és que la ruptura de CiU no li passaria factura electoral. Si s’hagués salvat el matrimoni, hipòtesi per la qual també va preguntar el GESOP, CiU hauria aconseguit avui 34 o 35 diputats, registre molt semblant al que aconseguiria amb una llista transversal que ja no inclogués Unió. En el seu debut com a solista, el partit democristià, que tot apunta que presentarà com a aspirant Ramon Espadaler, obtindria 6 o 7 escons en qualsevol dels escenaris. El sondeig reflecteix que UDC esgarraparia més vots al PPC que al seu exsoci de CDC.
Els populars, com el PSC, no arribarien a la desena d’escons en cap dels dos escenaris. Catalunya en Comú afegiria llast als socialistes, encara que el més perjudicat si la coalició se’n va en orris seria ICV-EUiA, que en solitari es quedaria de fanalet vermell del Parlament (4 o 5 escons). En canvi, Podem, amb el periodista Albano Dante Fachín com a candidat, arribaria a ser quarta força amb 18 o 19 diputats. La CUP no es veuria afectada en absolut i es mouria en tots els casos entre 11 i 13 escons.

El +

Las imágenes de las nuevas camisetas del FC Barcelona sin patrocinador ya empiezan a ser difundidas

Gerard Romero, colaborador de SPORT, lo avanza en la Cadena Ser