elPeriódico.cat

La tardor del 2011 serà un període que difícilment oblidarà Soraya Sáenz de Santamaría, una jove i riallera advocada de l'Estat nascuda a Valladolid i addicta a l'estudi i al treball a qui, ja fa anys, Mariano Rajoy va decidir convertir en col·laboradora. «Tothom es mereix una oportunitat», va dir el cap dels populars quan, per a sorpresa de molts veterans del partit, la va triar com a portaveu al Congrés.

Valladolid, 1971. Advocada de l'Estat

Edició Impresa

Versió en .PDF

Informació publicada en la página 4 de la secció de Tema del día de l'edició impresa del dia 22 de desembre de 2011 VEURE ARXIU (.PDF)

La mà dreta de Rajoy s'ha convertit, en qüestió de dos mesos, en la totpoderosa vicepresidenta del Govern i en mare, dues tasques que amenacen de prendre-li hores de son en els pròxims temps, encara que una en més proporció que l'altra. «Iván [així es diu el seu fill] m'ha sortit un sant, no plora gens», va comentar fa tot just unes setmanes la dirigent popular.

El que pot provocar cert insomni a Sáenz de Santamaría -acostumada a matinar molt, segons confirmen alguns dels seus col·laboradors- és la gestió política de la crisi i organitzar i ser la portaveu d'un Executiu obligat a donar la cara en una de les etapes més dures de la història econòmica del país.

La missió que se li ha encomanat no és fàcil i li tocarà demostrar ara que, a més a més de preparar els temes fins a l'extenuació i exercir amb desimboltura l'oposició en les sessions de control, també sap governar.

Sáenz de Santamaría és conscient que tant els seus com els contraris, uns per obligació i els altres per curiositat, la vigilaran de prop. Com ella mateixa va fer amb María Teresa Fernández de la Vega, la seva homòloga en gairebé tota l'era Zapatero. La nova vicepresidenta, amant de les motos, la cervesa ben abocada i les pistes de ball, té molta feina. Al palau de la Moncloa i a casa, amb Iván.