F ins ara, l'actualitat política a Espanya estava centrada en la batalla socialista i les mesures indigestes amb què el Govern, divendres rere divendres, intenta reflotar el país. Però una vegada resolta la contesa en el principal partit de l'oposició, la pilota se situa a la teulada del Partit Popular, que celebrarà el seu congrés nacional d'aquí 15 dies. La cita no oferirà gaires novetats sobre la cúpula conservadora i, encara menys, fortes dosis de renovació ideològica, tenint en compte que la majoria dels ministres ja han posat negre sobre blanc els seus propòsits al Parlament i han destapat l'agenda que el PP va ocultar durant la campanya electoral. Els plans que els conservadors no van explicar amb totes les lletres a la ciutadania inclouen la revisió de bona part de les mesures estrella de José Luis Rodríguez Zapatero i un esperit regressiu que tornarà la societat espanyola a l'època de José María Aznar, o encara més enrere.

El ministre de Justícia, Alberto Ruiz-Gallardón, la vicepresidenta, Soraya Sáenz de Santamaría, i el president, Mariano Rajoy, al Congrés. AGUSTÍN CATALÁN

Edició Impresa

Versió en .PDF

Informació publicada en la página 16 de la secció de Política de l'edició impresa del dia 06 de febrer de 2012 VEURE ARXIU (.PDF)

El Govern ha fet bandera de «dir la veritat als espanyols» i que els programes electorals «es fan per complir-los». Malgrat això, una vegada els ministres, especialment els que no pertanyen a l'àrea econòmica, han fet llum sobre les seves intencions, s'ha fet més evident que el PP va firmar un contracte amb els espanyols ple d'ambigüitats i revisat al mil·límetre per no molestar l'electorat de centre ni mobilitzar en massa l'esquerra cap a les urnes.

EL MANTRA DE RAJOY / Els mesos previs a la cita electoral, Mariano Rajoy va parlar fins a l'extenuació sobre el seu mantra per sortir de la crisi: austeritat i reformes estructurals com la del mercat laboral o el sistema financer. Tot i això, al mateix temps que negava que pensava apujar els impostos, els seus plans judicials, industrials o culturals, per no parlar de les seves receptes per millorar el medi ambient, brillaven per la seva absència.

Però ara, el Govern, tot i que el seu «objectiu nacional» continua sent sortir de la crisi, va demostrant a poc a poc que planeja entaular batalla en tots els aspectes de la vida pública, i que pretén revisar en profunditat bona part dels últims vuit anys, a més a més de portar a terme plans que, en alguns casos, són ben vistos per l'Església i els sectors ultraconservadors.

Tot això, malgrat que els populars van carregar amb duresa contra Zapatero per desmuntar d'un dia per l'altre, sense el mínim consens i reflexió, deien els conservadors, tres pilars dels anys capitanejats pel PP: la presència de l'Exèrcit a l'Iraq i amb això la política d'aliances amb els Estats Units, el Pla Hidrològic Nacional i la llei educativa d'Aznar.

LA CONTRAREFORMA JUDICIAL / El ministre de Justícia, Alberto Ruiz-Gallardón, va ser el que va obrir la veda del revisionisme febril. Dintre dels seus plans per posar de cap per avall la justícia se situa la promesa de tornar als jutges la capacitat d'elegir 12 dels seus 20 representants al Consell General del Poder Judicial, com passava abans del 1985, així com la pretensió d'aprovar la llei de l'avortament més restrictiva de la democràcia. Mentre el primer assumpte estava meridianament clar en el programa del PP, la reforma de l'avortament hi sortia de manera vaga. Tot i això, l'exalcalde de Madrid, amb fama de moderat, pretén limitar a les dones el dret de decidir sobre el seu embaràs i convertir així Espanya en un dels pocs països que recula en aquesta matèria.

El titular d'Agricultura, Alimentació i Medi Ambient, Miguel Arias Cañete, per contra, sí que s'ha mantingut fidel al seu estil i ha preferit posar la primera al davant del tercer. El programa electoral del PP contenia quatre escarides pàgines sobre els reptes en aquesta cartera. Tot i això, el ministre es va despenjar la setmana passada amb una bateria de mesures que faran un gir de 180 graus en la legislació ambiental, ressuscitant, entre altres coses, els transvasaments que, tornem-hi, no apareixien enlloc al programa. El document tampoc recull cap referència a la llei de costes que Cañete vol reformar «en profunditat». Entre les propostes amagades sota les estovalles també hi ha el fre a les energies renovables. La promesa del PP era mantenir un «mix equilibrat», però els productors del ram s'han trobat de cop i volta amb una retallada de les primes.

LA REVISIÓ EDUCATIVA / L'estrena del ministre d'Educació i Cultura, José Ignacio Wert, tampoc ha passat desapercebuda. A més a més d'haver fet servir dos exemples erronis en 24 hores per argumentar les seves propostes, ha donat satisfacció al sector ultracatòlic amb l'anunci que posava fi a l'assignatura d'Educació per a la Ciutadania.