El Periódico

CAMÍ DE LA INVESTIDURA

El taló d'Aquil·les de Podem

El desafiament per forçar Sánchez flaqueja per la dificultat d'Iglesias per assumir noves eleccions

Un pacte PSOE-C's li permetria afrontar, des de l'oposició, el seu objectiu natural de superar els socialistes

El taló d'Aquil·les de Podem

ANDREA COMAS

Diumenge, 21 de febrer del 2016 - 21:04 CET

És el pitjor dilema en què s’ha vist Podem, fins i tot després del valuós cop de mà que els ha llançat Alberto Garzón i que permet que comencin les negociacions a quatre bandes amb el PSOE, IU i Compromís. Malgrat l’aparent desbloqueig, Pablo Iglesias segueix exigint a Pedro Sánchez que elegeixi bàndol. Ciutadans o Podem. No obstant, mentre el socialista tingui la iniciativa com a candidat proposat pel Rei, és Iglesias qui haurà d’escollir. Perquè el pols que envia implica riscos difícilment assumibles per a un partit en què bateguen més debilitats de les aparents.
  El PSOE addueix que, sota el farol de voler formar un govern de canvi, Iglesias busca eleccions, però aquesta conclusió no encaixa ni amb la lògica interna del partit, ni amb la seva anàlisi demoscòpica, ni amb la seva estratègia d’avanç.

UN RISC ELECTORAL / En el terreny orgànic, Podem té fronts oberts que li resten energies. Hi ha batalles internes
–que ells denominen «dissentiments transparents»– a quatre comunitats. A Catalunya, Podem segueix escapçat i hi ha discussió sobre les fórmules d’encaixar amb En Comú Podem. A més a més, l’estructura estatal viu un pols de forces. L’evolució de la seva hipòtesi nacional popular al «país de països» els obliga a invertir esforços pedagògics amb les bases. I, si això fos poc, encara no han tornat els crowdfundings que van sol·licitar per poder-se finançar.
  Amb aquesta realitat interna, els d’Iglesias afrontarien una cita electoral tan costa amunt que sembla complicat que aquest sigui l’objectiu prioritari amb què s’asseuen a negociar.
  És més, els seus dirigents opinen que un fracàs negociador crearia frustració, augmentaria l’abstenció i jugaria en contra seu. És cert que Podem creix en campanya, com ho va demostrar l’efecte remuntada, però resulta indefugible que, en aquest context, uns nous comicis implicarien un risc més gran del que el partit reconeix quan afirma que no té por de tornar a les urnes. El temor existeix.
  Més enllà de l’anàlisi demoscòpica hi ha l’estratègica. Podem va néixer amb l’objectiu de superar el PSOE i doblegar-lo com a única fórmula per aconseguir l’hegemonia, una cosa que es preveu més senzill des de l’oposició que des d’un govern de coalició.

‘PASOKITZAR’ DES DE L’OPOSICIÓ / Els seus dirigents han defensat des de la fundació que, si no sobrepassaven els socialistes, el més efectiu era empènyer-los a la dreta. Forçar-los, en definitiva, a la pasokització, que va destruir el partit socialdemòcrata grec [Pasok]. ¿Podem empeny, amb desaires i exigències, el PSOE cap a una abraçada amb C’s per conduir-los al precipici de la pasokització? Fins i tot si fos així, Sánchez i Albert Rivera sumarien 130 escons i necessitarien abstencions. La del PP (123), que Mariano Rajoy no està disposat a concedir. O la del mateix Iglesias (65), que també s’hi nega.
  Però com bé diu el de Vallecas, «la política és l’art d’allò possible». O aplana el camí a un Govern de coalició; o desencadena eleccions; o paga el peatge d’abstenir-se, se situa a l’oposició i castiga des d’allà els socialistes en una legislatura que, des de l’inici, es preveu fràgil i breu.

El capitán del Barça Andrés Iniesta, habitual entre los galardonados en el Balón de Oro de la FIFA, tiene sus candidatos del 2016

Gabriel Jesus admite que su futuro profesional está lejos del Palmeiras y cerca del Manchester City