El PSOE viu avui moments difícils, complicats i complexos. No només està en dificultats el PSOE, també ho està l'esquerra de govern a tot ­Europa, la socialdemocràcia com a paradigma polític i la mateixa ­Europa com a marc de referència social, moral i polític. Però el gran mèrit històric de la socialdemo­cràcia ha estat sempre saber avançar sobrepo­sant-se a les dificultats, mèrit que Willy Brandt va definir com la seva ca­pacitat d'impulsar nous inicis. Doncs bé: avui el PSOE es troba, una altra vegada, en l'obligació d'impulsar un nou començament.

Alfredo Pérez Rubalcaba, en una imatge d'arxiu. Arxiu / samuel aranda

Alfredo Pérez Rubalcaba, en una imatge d'arxiu. Arxiu / samuel aranda

Edició Impresa

Versió en .PDF

Informació publicada en la página 20 de la secció de Política de l'edició impresa del dia 03 de febrer de 2012 VEURE ARXIU (.PDF)

Els congressos se celebren amb dos objectius: fixar el rumb polític, el destí, el camí i el full de ruta, i elegir la millor tripulació. ¿Des de quines premisses bàsiques s'ha de fixar el rumb?

SBltPrimera premissa: ser partit de ­govern. El PSOE ha de reafirmar-se en el congrés de Sevilla com l'esquerra de govern a Espanya. Ser i configurar-se com a partit de govern quan no s'està al Govern implica dues coses: a) no perdre la percepció de partit amb vocació majoritària i b) saber ser oposició de govern i no només oposició al ­Govern.

Continuar sent un partit de govern, l'esquerra de govern, significa acceptar que hem perdut un im­portant cabal de confiança ciutadana, ser capaços d'analitzar a fons i sense enganys per què i traçar-se com a objectiu primordial recuperar-la.

Ser esquerra de govern suposa capacitat de construir un relat ­reformador ben argumentat que, a més a més de ser intel·ligible i atractiu per obtenir el compromís de molts, sigui convincent, és a dir, creïble i respectable per al ­conjunt.

SBltSegona premissa: ser capaços de construir des del PSOE un gran projecte nacional i europeu. Necessitem recuperar un partit amb un projecte nacional, qüestió important, ­perquè part de la nostra credibilitat s'ha escapat per aquí. El PSOE apostarà sempre per la diversitat com a font de riquesa i progrés comú, però els ciutadans desitgen veure'ns com un partit capaç de vertebrar ­Espanya.

Des d'aquesta premissa és necessari establir les bases d'un projecte socialista renovat. Treballant per la unitat política i econòmica d'Europa com a única opció per fer viables polítiques que combinin creixement i solidaritat. Apostant per una sortida justa de la crisi, per la regulació financera, pels estímuls públics al creixement, per una fiscalitat progressiva, per la defensa ferma de l'Estat de benestar, per un model productiu basat en el coneixement, per la igualtat radical entre dones i homes...

SBltTercera premissa: un partit més unit i més democràtic. ¿Què significa millorar el partit? Significa un partit més ampli i més gran. Amb molts més afiliats. I també més habitable, i per més habitable, més obert.

Hem repetit moltes vegades paraules com aquestes. Avui, perquè es cregui i es confiï en nosaltres és necessari que passem de les muses al teatre. Sense por dels canvis, amb rigor i audàcia.

Necessitem créixer conjugant més democràcia amb més eficàcia. Ser més com a condició per ser millors. Un partit millor és, també, un partit més unit. Canvi i unitat. Un canvi que no vindrà d'una controvèrsia falsa entre les coses velles i les noves. El canvi intel·ligent que necessitem no es basa en l'edat ni en els eslògans, sinó en les idees clares sobre el que es pretén i la capacitat per aconseguir-ho.

SBltQuarta premissa: combinar el que és global i el que és local. Global i local s'han d'associar com les dues cares de la mateixa moneda en la futura agenda política de la socialde­mocràcia espanyola. Això ens obliga a renovar la passió municipalista que sempre ha caracteritzat el PSOE. El pensament sobre les ciutats és, també, el pensament al voltant de quina ciutadania es desitja estimular, i sobre aquest binomi

-ciutat i ciutadania- ha de discórrer de manera rellevant el discurs i l'activitat política dels socialistes espanyols.

Fixat el rumb, la tripulació. A Se­villa estem obligats a elegir la persona que més bé i amb més pols, fermesa i habilitat pot conduir la nau. Això implica parlar sense embuts de líder i de lideratge. I fer-ho sense por. Amb serietat, amb valor, amb convenciment.

La trajectòria política d'Alfredo Pérez Rubalcaba avala el millor dels compliments possibles de les quatre premisses. Ningú garanteix com ell la capacitat i el lideratge parlamentari que necessita una contundent oposició al Govern sabent ser oposició de govern. Ningú tampoc -tenim com a aval el seu constant i intel·ligent treball reformador o la seva tenacitat sense límits en la lluita contra el terrorisme- és millor garant d'aquest projecte d'Estat per a Espanya i Europa que Pérez Rubalcaba. Igual que ho és la seva demostrada combinació de fermesa i de diàleg que requereix com a desafiament fer del PSOE un partit a la vegada més democràtic i més unit que sàpiga associar, finalment, l'aspiració al que és global amb l'obertura al que és local.

El futur no és demà. El futur és avui. El futur és ara. «La verdadera generositat envers el futur consisteix a donar-ho tot ara», va escriure Albert Camus. Donar-ho tot ara per ser generosos amb el futur és ser capaços d'obrir de bat a bat el socialisme espanyol a un nou inici. Tinc el profund convenciment que Pérez Rubalcaba és, per a aquest objectiu, la millor ­garantia.