El Periódico

EL DESAFIAMENT INDEPENDENTISTA

Puigdemont mirarà d'atraure avui Domènech al referèndum unilateral

El president i el líder de Catalunya en Comú s'entrevisten al Palau de la Generalitat

L'independentisme acosta el seu discurs als referents dels 'comuns' per seduir el seu electorat

Puigdemont mirarà d'atraure avui Domènech al referèndum unilateral

ACN

 

XABI BARRENA / BARCELONA

Dilluns, 19 de juny del 2017 - 07:00 CEST

La participació. Tenint en compte que la segura reacció de l’Estat als successius passos del referèndum (què, com i quan Mariano Rajoy emprendrà la contraofensiva) és una cosa que queda fora dels límits d’actuació del Govern de la Generalitat, la participació en l’1-O s’ha convertit en la primera obsessió de l’Executiu català. I si es vol que la consulta vinculant tingui més prestància, amb unes xifres d’assistència als col·legis electorals i, també, de nos homologables a altres referèndums, el Govern sap que ha de seduir els comuns. No tant el partit o entramat de forces que pul·lulen per aquest espai polític en funció de si hi ha o no Podem i de si hi és o no Ada Colau, com els seus votants.

Carles Puigdemont s'entrevista aquest dilluns amb Xavier Domènech, la cara visible de Catalunya en Comú per abordar, precisament, la qüestió. Però en paral·lel, el sobiranisme ha començat a teixir un discurs que suposa una lleu variació respecte al que es destil·lava fins fa poc.

EL DISCURS

Les glosses a la bonança social i econòmica que suposaria una Catalunya independent han anat donant pas a un altre discurs que es pot sintetitzar amb un l’Estat és irrecuperable o, millor encara, utilitzant la llengua dels natius als quals es vol seduir «el referèndum és la primera esquerda que s’obre en el règim del 78».

ASSAIG FALLIT

La fórmula es va assajar subtilment en el manifest que va llegir Pep Guardiola en l’acte de les entitats sobiranistes el diumenge 11. I atenent a les reaccions, alguna cosa devien fer malament perquè no es va entendre. «L’Estat espanyol persegueix fins i tot el debat polític (...) és inèdit i democràticament insostenible. Aquest escàndol polític es reverteix amb més democràcia». I és que en aquest redactat que va declamar l’exentrenador del Bayern Munic, els atacs no semblen anar dirigits a aquest règim nascut amb l’aprovació de la Constitució, sinó a Espanya. És a dir, en lloc de deixar clar que els vicis eren estructurals d’una forma d’entendre el poder, es va entendre que eren propis del país. Una cosa molt diferent.

60 hores després, amb motiu de la moció de censura de Pablo Iglesias al Congrés, Joan Tardà va percudir en el mateix flanc, això sí, deixant molt clar que es referia a aquest règim del 78 que tantes vegades Podem ha afirmat voler «enderrocar». En la línia dels estrategs del canvi de discurs (ni més ni menys que el sanedrí que encapçalen Puigdemont i Oriol Junqueras i pel qual passen no pocs personatges del sobiranisme) Tardà va emfatitzar que el referèndum era com qui diu la primera pedra «del procés constituent espanyol» que havia d’acabar amb la «segona reinstauració borbònica», un règim que és avui, amb els centenars de casos de corrupció ja comptabilitzats, un femer.

I a la Generalitat s’insisteix que, si bé el posicionament de Catalunya en Comú és molt rellevant (decidirà el 8 de juliol què fer), el més transcendent és establir un clima de complicitat amb el seu electorat. H

Su primer agente, Horacio Gaggioli, revela que su llegada al Barça solo se debió a "las circunstancias de la vida"