elPeriódico.cat

«El 2012 serà un any de realpolitik». La frase és d'un destacat diputat de CiU al Parlament i resumeix a la perfecció el pla de treball que fins i tot els consellers més sobiranistes assumeixen i que el president, Artur Mas, dóna per fet: de moment, toca continuar entenent-se amb el PP, aquí i a Madrid. Això significa que els pressupostos de la Generalitat per al 2012 s'aprovaran, un altre cop, amb el suport o l'abstenció del grup que lidera Alicia Sánchez-Camacho, tot i els esforços d'ERC per convertir-se en la nova parella de ball i la disposició, condicionada, del PSC a fer-li la cort. Òbviament, si CiU endurís gaire la seva oposició a Mariano Rajoy en els pròxims dies (en el cas que aquest es tanqués en banda a abordar el model de finançament), els populars podrien traslladar l'enfrontament a la

El president Artur Mas, abans d'una reunió del Govern, el 22 de novembre, al Palau de la Generalitat. JOAN CORTADELLAS

Edició Impresa

Versió en .PDF

Informació publicada en la página 18 de la secció de Política de l'edició impresa del dia 05 de desembre de 2011 VEURE ARXIU (.PDF)

Cambra catalana i el Govern es veuria forçat a buscar altres aliances. Encara que aquesta hipòtesi és més remota.

La realpolitik es justifica en dos arguments. Un: només el PPC donarà suport als nous ajustos de la Generalitat perquè, calcula Mas, d'aquí poques setmanes Rajoy farà el mateix, corregit i augmentat. I dos: amb Rajoy tocarà negociar no només el pacte fiscal, sinó una cosa molt més immediata, els diners que Catalunya continua reclamant a Madrid en concepte d'inversions i fons de competivitat (2.209 milions d'euros en total, encara que al conseller d'Economia, Andreu Mas-Colell, no li agradi ajuntar les dues xifres). La doctrina de la realpolitik fa pensar a Mas que la millor targeta de visita no és deixar plantat el PPC i anar de la mà d'ERC, si es vol trucar a la porta d'un Govern del PP amb majoria absoluta per demanar diners.

POLÍTICA I ARITMÈTICA / Pel que fa als pressupostos, CiU explorarà la via oberta per ERC, però amb poca fe. Políticament, els ajustos de Mas són lluny dels canvis que li exigeixen els republicans per comptar amb el seu suport. Aritmèticament, a l'Executiu li serveix el sí del partit d'Oriol Junqueras. En canvi, amb l'abstenció dels diputats del PPC també en té prou perquè els comptes passin el filtre parlamentari. A això s'hi ha d'afegir que CiU comprova, dia rere dia, amenaces verbals al marge, que els populars segueixen sent un aliat fidel per frenar les propostes més incòmodes dels grups d'esquerres.

I pel que fa a la negociació amb Rajoy, fins i tot els més sobiranistes en el Consell Executiu admeten que la feble situació econòmica de la Generalitat obliga Mas, de moment, a obrir diàleg amb el futur president sobre el pacte fiscal i, en especial, sobre els pagaments pendents al Govern. A canvi, CiU s'ofereix a acompanyar Rajoy en mesures impopulars immediates, com la nova reforma laboral.

ARQUES BUIDES / La prova que les arques de la Generalitat estan en una situació més que precària és que el president, en privat, no dubta a fer servir la màxima vehemència contra el Govern de José Luis Rodríguez Zapatero, a qui diu «morós» perquè es va comprometre davant seu mateix, el 7 de febrer a la Moncloa, a pagar els 759 milions d'euros en matèria d'inversions pendents des del 2008. El problema és que a la pregunta de si Rajoy complirà amb aquest compromís i també accedirà a avançar els 1.450 milions del fons de competitivitat fixat en el model de finançament, la resposta de Mas és que el futur inquilí de la Moncloa encara «no en sap res».

Així doncs, durant els mesos vinents, a la Generalitat li tocarà seguir pendent del PP i veure fins a quin punt el pacte fiscal pot començar a negociar-se. Però aquí l'èxit és més que incert. Mas ja va assumir la setmana passada a TV-3 que només pot aspirar a acordar conceptes i calendari, perquè a Espanya «no hi ha diners». La consulta a la ciutadania sobre el pacte fiscal avui només és una amenaça a l'espera del resultat de les converses.

Una altra cosa seria si, a mitjà termini, els ajustos de la Generalitat, els possibles pagaments de Rajoy i una certa millora de l'economia permeten reduir el dèficit. A partir de llavors, Mas podria començar a respirar econòmicament, i políticament podria dibuixar un pla d'aliances diferent per no quedar lligat pel PP. I és que en la memòria negra dels dirigents de CiU segueix viu el període 2000-2004, quan Jordi Pujol, sense majoria absoluta, va optar per governar sotmès al PPC mentre a Madrid José María Aznar tenia les mans lliures per governar sense hipoteques. «N'he après molt, del que significa la majoria absoluta del PP», va assegurar Mas a TV-3.

ACONSEGUIR L'ESTABILITAT / Com a alternativa, el president no només pensa en Esquerra, sinó, sobretot, en el PSC per aconseguir la màxima estabilitat i centralitat polítiques. Per a això, haurà d'esperar, òbviament, a l'actitud que adopti la nova direcció que elegeixi el pròxim congrés socialista. Sobre ERC, evidentment, els sectors més sobiranistes de CiU reclamen que es converteixi en soci preferent per emprendre el camí de la «transició nacional», expressió indefinida encunyada pel mateix Mas. El que sí que està definit és el camí immediat: continuar atorgant al PPC la categoria d'aliat prioritari i tractar d'aconseguir, a canvi, que Rajoy doni oxigen econòmic al Govern i accepti parlar del pacte fiscal. 100% realpolitik.