elPeriódico.cat

Com si fos una mena de barrera psicològica per dissociar el bé del mal, el PSOE i el PP prendran com a referència les eleccions generals de l'any 2000 per analitzar els resultats que ofereixin les urnes el 20 de novembre vinent. Aquells comicis van marcar un abans i un després: la dreta va aconseguir la seva primera majoria absoluta de la democràcia i l'esquerra que va prendre el comandament del govern després de la transició quedava reduïda a la seva mínima expressió fins avui. Doncs bé, en menys de dos mesos, Mariano Rajoy i Alfredo Pérez Rubalcaba poden fer oblidar, per raons ben diferents, José María Aznar i Joaquín Almunia, contendents en aquelles eleccions. El PP no només està en condicions d'aconseguir una còmoda majoria absoluta, sinó també de batre el seu propi rècord de diputats. I el PSOE té motius per posar-se a tremolar perquè la patacada que s'acosta el pot deixar en la seva pitjor marca des del 1979.

Més informació

• El líder del PP també surt vencedor en el cara a cara
• Un Congrés divers amb una veu dominant
• La fitxa

• Tags: Política

Edició Impresa

Versió en .PDF

Informació publicada en la página 24 de la secció de Política de l'edició impresa del dia 26 de setembre de 2011 VEURE ARXIU (.PDF)

PDF

.PDF

Segons el baròmetre preelectoral d'Espanya del Gabinet d'Estudis Socials i Opinió Pública (GESOP) per a EL PERIÓDICO, Rajoy faria miques els 183 escons aconseguits per Aznar el 2000 i trepitjaria el cim amb un resultat d'entre 185 i 189 diputats. Amb el 46% dels vots (sis punts més que el 2008), els populars guanyarien una trentena de parlamentaris, ja que avui només en tenen 154. La majoria absoluta se situa en els 176 escons. Per la seva part, les xifres de la debacle socialista parlen per si mateixes. Rubalcaba es mou en una forquilla d'entre 121 i 125 diputats. Això significa empitjorar o, en el millor dels casos, igualar el resultat d'Almunia el 2000, que va ser de 125 representants. Més de 12 punts retrocediria el PSOE respecte a les últimes eleccions generals, del 43,6% al 31,4%.

Els efectes de la crisi econòmica i la política de retallades del Govern han enfonsat la intenció de vot del partit socialista. La distància amb el PP és ara mateix de 15 punts. Des que es va produir el tomb entre les dues forces, el maig del 2009, els conservadors han guanyat gairebé quatre punts, mentre que el PSOE n'ha deixat pel camí més de set. Més enllà de l'evident transvasament de vots, el desenvolupament de l'economia i l'actuació de l'Executiu de José Luis Rodríguez Zapatero han permès al PP blindar el seu electorat. Nou de cada 10 espanyols que van votar Rajoy el 2008 confessen que tornaran a fer-ho el 20-N. Per contra, Rubalcaba perd un de cada cinc electors que va donar suport a Zapatero ara fa quatre anys, i més de la meitat passen a engruixir el sac de sufragis dels populars.

BIPOLARITAT EXTREMA / El comportament electoral dels espanyols apunta a un context d'extrema bipolaritat entre el suport tancat al PP i el creixent rebuig al PSOE. El 28% dels enquestats està segur que votarà Rajoy, i s'hi podria sumar el 18,8% que dóna com a possible aquesta opció. Tot i que el 35,5% descarta donar suport als conservadors, són més els espanyols que fan creu i ratlla als socialistes: el 39,3% afirma que no votaran Rubalcaba en cap cas. Només el 14,5% d'entrevistats dóna per fet el seu suport al candidat del PSOE, si bé un altre 22% encara no tanca aquesta porta.

Les generals poden confirmar, a més a més, que els socialistes tenen amenaçat un dels seus grans feus: Andalusia. En aquesta comunitat guanyaria per primera vegada el PP, que la sumaria als triomfs als seus fortins: Madrid, el País Valencià, Galícia i les dues Castelles. Els socialistes només superarien el PP a Catalunya i Euskadi, encara que claudicarien davant CiU i el PNB, respectivament.

Aquest enfonsament socialista que sembla imparable fa créixer les esperances en els partits minoritaris de fer més forat en un Congrés tendent a la bipolaritat. Aquest tros del pastís parlamentari és avui de 29 diputats encara no, però el sondeig pronostica que hi pot haver més de 40 escons fora de les urpes dels dos grans. CiU culminaria la marea que va iniciar a les autonòmiques i va seguir a les municipals amb 14 o 15 diputats a la Cambra baixa. Dues forces d'implantació estatal es beneficiarien del daltabaix socialista i de la indignació social: IU i UPD. El partit de Rosa Díez, la gran sorpresa del 2008, seria ara la tercera força més votada i aconseguiria de quatre a sis escons. Els verd-i-rojos de Cayo Lara es quedarien en la mateixa forquilla i aconseguirien una important recuperació electoral.

Tindran menys sort entre els minoritaris el PNB i ERC. Tots dos poden perdre un o dos dels seus diputats actuals en unes eleccions clau. Els nacionalistes bascos han de mantenir el seu múscul enfront de Bildu i el PSE de Patxi López, mentre que els independentistes catalans estrenen candidat i estratègia a Madrid, i per tant el seu nou president també s'enfronta al seu primer examen a les urnes.