Mentre el Govern prepara el seu segon gran ajust pressupostari en poc més de mig any, el Consell de Ministres farà avui el primer pas per aprovar la reforma de la llei de bases de règim local, que suposa l'ordenació de les competències dels ajuntaments. Els ministres estudiaran un informe amb les modificacions legals en què s'aclariran a què estan obligats els consistoris i les entitats locals, amb l'objectiu d'eliminar duplicitats i garantir-ne el finançament. Segons els càlculs de l'Executiu, l'eliminació de les anomenades competències impròpies suposarà com a mínim un estalvi de 3.500 milions d'euros l'any que ve. El PSOE va advertir ahir que portarà al Constitucional la modificació de la llei pel fet de considerar que vulnera diversos articles de la Carta Magna, perquè no suposa un estalvi significatiu i obre la porta a privatitzar serveis municipals.
El Consell de Ministres es reuneix per reformar els ajuntaments {ATLAS}
Informació publicada en la página 2 de la secció de Tema del día de l'edició impresa del dia 06 de juliol de 2012 VEURE ARXIU (.PDF)
El Govern i el principal partit de l'oposició s'han reunit en diverses ocasions aquestes últimes setmanes amb l'objectiu d'abordar aquesta reforma normativa i trobar una solució a la inviabilitat econòmica que pateixen gairebé la meitat dels 8.116 municipis espanyols. Davant la impossibilitat d'arribar a un consens, Hisenda ja va amenaçar la setmana passada de tirar endavant el projecte encara que fos sense el suport dels socialistes.
20.000 HABITANTS / Segons fonts governamentals, l'Executiu vol potenciar les diputacions provincials, que seran les encarregades de gestionar els serveis obligatoris als municipis de menys de 20.000 habitants que no puguin desenvolupar aquestes tasques.
El Govern, a més, té previst eliminar les 1.032 mancomunitats que existeixen a Espanya. Aquestes entitats locals, creades per l'associació voluntària de dos o més municipis per a l'execució d'obres i serveis de caràcter municipal, són vistes pel Govern com a administracions opaques i com a estructures paral·leles a municipis i diputacions.
Respecte a la fusió de municipis, el secretari d'Estat d'Administracions Públiques, Antonio Beteta, que ha supervisat la reforma de la llei de bases de règim local, ha assegurat que el Govern central no pressionarà cap ajuntament. No obstant, l'Executiu pot empènyer-los a fer-ho al marcar una «massa crítica» mínima de població per poder oferir un servei. Així, per exemple, un poble de 7.000 habitants podrà optar a partir d'ara perquè un determinat servei el faciliti la diputació provincial que té a un centenar de quilòmetres o bé fusionar-se amb els municipis veïns per arribar al llindar determinat de població que marqui la llei i assumir així aquesta tasca.
Aquesta reforma que té previst aprovar avui el Consell de Ministres, segons diverses fonts, no suposarà un estalvi substancial a ulls dels socialistes, tot i que amb ella el Govern inicia la reforma de les competències de les administracions i l'eliminació de les duplicitats, una obsessió particular del president, Mariano Rajoy.
COMPLIMENT DE LES AUTONOMIES / Les comunitats, un altre dels cavalls de batalla de l'Executiu, també van ser advertides ahir sobre l'obligació de complir l'objectiu de dèficit públic per a aquest any (1,5%). La vicepresidenta, Soraya Sáenz de Santamaría, va recordar a les autonomies que Hisenda pot «enviar una delegació» per controlar els desfasaments pressupostaris si es resisteixen a continuar amb les retallades, una mesura de pressió que fins i tot li recomanava en el seu últim informe el Fons Monetari Internacional.
La número dos de l'Executiu, que ahir va pronunciar una conferència al Campus Faes (institut de pensament del Partit Popular), va instar les comunitats a tancar empreses públiques que depenen únicament d'elles i els va dir que l'Estat ja n'ha suprimit 80.
Sáenz de Santamaría va anunciar que l'Executiu canviarà la llei per posar un «barem» per fixar els salaris dels alcaldes i regidors (i adequar-los a les dimensions del municipi) i poder fer-los públics de la mateixa manera que passa amb els sous del president i els ministres. La vicepresidenta també va explicar que el Govern implantarà una central de compres única per a tota l'Administració, per aconseguir «preus raonables».