elPeriódico.cat

El procés contra el jutge Baltasar Garzón per la investigació dels crims del franquisme s'ha reprès aquest dilluns amb la declaració de quatre víctimes més del franquisme. Totes han assenyalat que han anat a l'Audiència Nacional per saber la veritat. "Vull saber qui i per què es va emportar el meu avi", ha explicat Olga Alcega. Gairebé la mateixa justificació han ofert els altres testimonis, que han explicat el drama de les seves famílies, que van veure com els seus ascendents van desaparèixer durant el franquisme. "Ens van condemnar a ser pobres de solemnitat", ha assegurat Pedro Fausto Canales.

El jutge Baltasar Garzón, aquest dilluns, a l'arribar al Tribunal Suprem, on se celebra un judici contra ell per investigar els crims del franquisme. ZIPI | EFE

Alcega ha explicat als jutges que el seu pare va rebre un tret al cap després de ser maltractat el 2 de setembre de 1936 per donar-li la seva feina de carter a una altra persona. "Durant 75 anys ha estat desaparegut", ha explicat. I ha confirmat que s'ha ententat a buscar les seves restes per saber la veritat. "Vull que el meu avi quedi net, s'havia d'eliminar perquè pensava diferent", ha afegit. A preguntes del sindicat ultradretà Mans Netes, ha lloat la generositat de les víctimes del franquisme. "Ells no estaven en una guerra i sabien que el botxí era el veí del costat", ha dit.

La por de les famílies

Per la seva banda, Rafael Espino ha confirmat la versió publicada per aquest diari diumenge passat, és a dir, que és familiar de set desapareguts i que no va denunciar aquests fets fins al 2008 perquè la família "tenia por". Manuel Perona, de l'Associació per a la Recuperació de la Memòria Històrica de Catalunya, ha declarat que hi ha més de 1.900 desapareguts en aquesta comunitat. I Canales va lamentar que el seu pare reposi al Valle de los Caídos, ja que les seves restes van ser exhumades il·legalment el 1959.

Després d'aquests testimonis, el judici s'ha suspès fins demà, quan està previst que declarin els últims tres testimonis. Després es començaran a examinar les proves documentals, i el més probable és que la causa quedi vista per a sentència dimecres que ve, després de l'exposició dels informes finals i el torn d'última paraula de Garzón. El togat de l'Audiència Nacional, que s'enfronta a una pena de 20 anys d'inhabilitació, és rebut i acomiadat per un grup de víctimes del franquisme amb una sonora ovació en cada sessió de la vista.