Quatre mesos després que ETA declarés el seu cessament definitiu, les principals formacions -del PP al PSOE, passant per CiU, IU-ICV i el PNB- van arribar a un acord al Congrés dels Diputats per gestionar el final del terrorisme. El document, a grans trets, es limita a concloure que l'anunci d'ETA suposa una «victòria de la democràcia», n'exigeix la «dissolució incondicional» i reclama «esforços per a la convivència social». Però la seva rellevància simbòlica és notable. Suposa un retorn als grans i amplis pactes escrits contra ETA, com el de Madrid, el 1987, i el d'Ajuria Enea, el 1988. El consens es va intentar repetir el 2006 per autoritzar el diàleg del Govern amb ETA, però el Partit Popular, molt més procliu a l'acord en aquest tema quan està en el poder que quan no, va refusar sumar-s'hi. No obstant, malgrat la seva rellevància, el document d'ahir no es va arribar a votar a la Cambra baixa.

Mite Ariztegui, d'Amaiur, i Rosa Diez, d'UPD, ahir en el ple del Congrés. JOSÉ LUIS ROCA

Edició Impresa

Versió en .PDF

Informació publicada en la página 16 de la secció de Política de l'edició impresa del dia 22 de febrer de 2012 VEURE ARXIU (.PDF)

El text era una resposta, via esmena, a una moció d'UPD en què es demanava la il·legalització d'Amaiur i Sortu, i suposa un aval del Congrés al president del Govern, Mariano Rajoy, perquè gestioni l'acabament del terrorisme. Però perquè pogués sotmetre's al suport o rebuig dels diputats, l'acord firmat per pràcticament gairebé tot l'hemicicle hauria d'haver comptat amb el vistiplau de la formació de Rosa Díez, autora d'una moció original que va rebutjar la resta del Congrés. Però aquesta es va enrocar en el seu enfocament. En principi, tant socialistes com populars consideren que el document podria ser recuperat i tramitat de forma independent en el futur.

En qualsevol cas, el primer pas en el camí per pilotar la desaparició d'ETA ja s'ha fet. L'acord és una mena d'embrió de pacte d'Estat. Entre altres coses, s'hi utilitza el circumloqui d'instar el Govern a «afavorir els esforços cap a una convivència social construïda sobre els principis en què se sustenta l'Estat de dret», per reclamar que s'autoritzin mesures tendents a la reinserció de presos etarres.

LA TRANSCENDÈNCIA POLÍTICA / «L'acord construeix un consens importantíssim per a aquesta nova etapa», va manifestar al matí el portaveu del Partit Popular al Congrés, Alfonso Alonso. Des de Brussel·les, i sense citar-ho expressament, el secretari general socialista, Alfredo Pérez Rubalcaba, va al·ludir als canvis de rumb dels conservadors. «Aquest acord camina en la línia de la feina comuna que he demanat sempre quan estava a l'oposició, quan estava al Govern i ara que torno a estar a l'oposició», va assenyalar.

Tot i així, el PSOE hauria volgut que el pacte -forjat pel socialista Ramón Jáuregui, el popular Leopoldo Barreda i el nacionalista basc Aitor Esteban, en contacte amb el ministre de l'Interior, Jorge Fernández Díaz, i el conseller d'Interior del Govern basc, Rodolfo Ares- hagués anat més enllà. Fonts del seu grup parlamentari van explicar que van intentar que el document fes referència al «nou temps polític», i que recolzés les iniciatives que ja està portant a terme el lehendakari, Patxi López, en matèria de reinserció de presos. Però van veure que el PP, amb un sector més dur i part del seu electorat que empenyen a posicions similars a les d'UPD, no estava disposat a arribar a tant. Així que no van pressionar, amb l'objectiu que el Govern pogués escenificar el seu nou discurs antiterrorista.

LA MOCIÓ / Però al no permetre UPD que es votés el pacte, en el ple del Congrés es va parlar molt més de la seva moció per il·legalitzar Bildu i Amaiur que de l'acord de la resta de forces. El popular Barreda va sostenir que la moció de Rosa Díez era «oportunista». El socialista Jáuregui la va titllar d'«anacrònica, inconsistent, absurda i demagògica» perquè no hi havia proves jurídiques per prohibir l'esquerra abertzale. «Perdin tota esperança. Res del que ens diguin ens afectarà», els va dir la líder d'UPD. També la mateixa Amaiur va explicar la seva posició sobre l'acord. «Està molt lluny de ser el full de ruta definitiu per a la resolució del conflicte», va assenyalar el seu portaveu, Mikel Errekondo. I al final, quan tot es va acabar, Fernández Díaz va elogiar la «intel·ligència i unitat» que el pacte havia posat de manifest i va sostenir que aquest, malgrat no haver estat votat, tenia una «gran importància» política.