Demà al migdia, els 956 delegats amb dret a vot al congrés del PSOE s'aniran col·locant davant l'objecte que simbolitza, o que els socialistes pretenen que simbolitzi, el ressorgiment d'un partit que en poc més d'un any ha perdut gairebé tot el seu poder. És una urna. Els representants desfilaran per un dispositiu de sufragi dissenyat perquè no hi pugui haver cap espionatge, cap pressió ni cap marcatge per part dels equips de Carme Chacón i Alfredo Pérez Ru-

Més informació

• Tags: Política, Canvi al PSOE

Edició Impresa

Versió en .PDF

Informació publicada en la página 18 de la secció de Política de l'edició impresa del dia 03 de febrer de 2012 VEURE ARXIU (.PDF)

balcaba. El rellotge del PSOE marcarà llavors l'hora zero, aquell moment en què alguna cosa s'acaba -l'era de José Luis Rodríguez Zapatero, que avui obrirà el conclave- i una altra cosa diferent comença. Però encara no se sap què.

Els dos candidats arriben amb les forces molt semblants, malgrat que els seus respectius equips entonen des de fa un parell de setmanes l'això ja està guanyat per una diferència de 100 vots. Però, excepte que es produeixi una sorpresa, el vencedor ho serà per un grapat de vots. Chacón parteix amb un lleuger avantatge. Les federacions més importants (Andalusia, Catalunya, País Valencià i Madrid), que sumen més de la meitat dels vots, s'inclinen per ella, amb una diferència respecte a Rubalcaba que és enorme en el cas del PSC i molt més baixa en els altres territoris. Però Rubalcaba trepitja amb més força a la cornisa cantàbrica i Castella i Lleó, mentre que a Aragó i Castella-la Manxa es preveu un escenari molt disputat. Extremadura continua sent una incògnita.

El que estem dient, en qualsevol cas, només són hipòtesis molt probables, però gens segures. Perquè el vot és secret, i els delegats socialistes poden dir als seus líders provincials i autonòmics que sí, que és clar, que per descomptat, que votaran aquest i no aquell, i després, davant de l'urna, acabar fent just al contrari. «El 15% es distreu del que els diuen els seus caps de tribu -reconeixen a la direcció del partit-. La democràcia interna és així».

Ahir, almenys formalment, va finalitzar una campanya que si bé oferia dosis de morbo -la batalla Chacón-Rubalcaba, aparcada la primavera passada després que la primera fes un pas enrere per les pressions del segon-, ha suscitat poc entusiasme entre els dirigents. En part perquè després de les impopulars mesures anticrisi de Zapatero i les successives debacles electorals el PSOE, ara mateix, està deprimit. També perquè d'aquí menys de dos mesos els socialistes s'enfronten a unes autonòmiques andaluses -i a unes d'asturianes, però la seva importància és menor-, on hi ha verdader perill que perdin per primera vegada el poder. I per acabar, perquè no hi ha hagut gaires diferències en els discursos dels aspirants.

DESAFIAMENT ANDALÚS / Tampoc hi ha hagut gaires cops d'efecte. L'últim es va produir dimecres, quan la majoria dels territoris andalusos van revelar els vots amb què comptaven Chacón i Rubalcaba, mostrant que la primera disposa d'un avantatge d'uns 40 vots en aquesta autonomia. Va ser un moviment de notable importància psicològica, perquè Andalusia aporta gairebé el 25% dels delegats, però ni de bon tros definitiu. L'exvicepresident va reaccionar ahir: va dir que li semblava «fatal» que els secretaris provincials radiessin què pensaven fer els representants al congrés.

Tot i així, l'empenta dels chaconistes va culminar poc després, quan la número dos del PSOE andalús, Susana Díaz, va dir en un acte amb l'exministra a Sevilla, segons informa Julia Camacho, que el «sentiment majoritari» en aquesta autonomia era el del suport a la catalana. Hauria d'haver estat el president de la Junta, José Antonio Griñán, qui fes el pronunciament, però el malestar que es va crear entre els partidaris de Rubalcaba, i el fet que l'andalús s'ha d'enfrontar després a unes eleccions a les quals podria arribar en una situació encara pitjor que l'actual si la seva aposta al congrés surt derrotada, el van fer desistir.

L''EFECTE GONZÁLEZ' / I després hi va haver Felipe González. L'expresident va participar dissabte en un míting amb Rubalcaba i li va donar el seu suport. Hi ha versions dispars sobre l'efecte de l'abraçada entre tots dos. Una diu que atraurà una quantitat gens insignificant de vots a favor del candidat. L'altra assenyala que si s'haguessin celebrat unes primàries, on voten tots els militants, potser hauria tingut impacte, però en un congrés no, perquè els delegats són una «elit» i es mouen per altres motius.

Es mouen, més enllà de la seva identificació per algun dels aspirants, per qüestions internes. L'autoritat dels líders territorials del partit està molt desacreditada, i després d'aquest conclave se celebraran altres congressos autonòmics en què molts dels que ara manen seran rellevats. El suport d'un baró a un candidat ha comportat moltes vegades que els seus crítics es posicionin automàticament a favor del rival pel lideratge socialista.

Així que està disputat. El diputat Eduardo Madina, a qui molts en el partit haurien volgut votar com a secretari general, explica aquests dies que guanyarà l'aspirant que «provoqui emocions» en el seu discurs de demà, just abans que els delegats comencin a desfilar davant l'urna. Per començar, el nom de l'hotel que acollirà el congrés socialista té connotacions esperançadores. Es diu Renacimiento.