elPeriódico.cat

El president del Govern, José Luis Rodríguez Zapatero, ha anunciat aquest dimarts, en el ple extraordinari que celebra el Congrés dels Diputats per debatre el decret llei sobre l'últim pla d'ajust de l'Executiu, que PSOE i PP han arribat a un acord per pactar abans que s'acabi aquesta legislatura una reforma de la Constitució que inclogui l'equilibri pressupostari i el control del dèficit públic. El líder del PP, Mariano Rajoy, s'ha mostrat disposat a facilitar i recolzar la reforma constitucional encara que ha recordat les "desqualificacions, gràcies i bromes" que va haver de suportar l'any passat per part de l'ara candidat del PSOE a la Moncloa, Alfredo Pérez Rubalcaba, quan va proposar aquesta reforma. 

En la seva intervenció per presentar el decret llei que inclou mesures antidèficit, Zapatero ha defensat la necessitat de reformar la Carta Magna per, en línia amb el que van proposar la setmana passada França i Alemanya, establir una regla que garanteixi l'estabilitat pressupostària en el mitjà i llarg termini, tant en relació amb el dèficit estructural com en el deute. La normativa, ha subratllat el president, vincularia totes les administracions públiques.

Segons el parer del líder del PSOE, limitar el dèficit públic contribuirà a "enfortir" a mitjà i llarg termini la confiança en l'estabilitat de l'economia espanyola. Zapatero ha explicat que ja ha abordat l'assumpte tant amb Rajoy com amb el candidat socialista a la presidència del Govern, Alfredo Pérez Rubalcaba.

Aprovada "de forma immediata"

"Considero que és factible arribar a aquest acord de reforma constitucional i convido els dos grups majoritaris i els altres grups de la Cambra perquè el concretin en una proposició de llei de reforma constitucional que pogués ser aprovada de forma inmediata", ha subratllat.

El cap del Executiu ha posat l'accent en el fet que l'estabilitat pressupostària i el control del dèficit públic és una "decisió estratègica de calat, estructural i no conjuntural" i és "molt majoritàriament assumida" per la societat espanyola i els seus representants, de manera que ha apostat per traslladar-la a la Constitució com estan fent o plantejant-se fer les altres grans economies europees.

El 16 d'agost passat, el president de França, Nicolas Sarkozy, i la cancellera d'Alemanya, Angela Merkel, van acordar proposar a la resta membres de l'eurozona que incloguessin en les seves respectives constitucions una regla d'equilibri pressupostari, cosa que contempla la constitució alemanya des del 2009, i que altres països com Itàlia ja han mostrat la seva voluntat d'aplicar.

Dubtes per les "bromes" de Rubalcaba

Per la seva part, Mariano Rajoy ha recolzat la iniciativa de Zapatero per "acordar conjuntament una reforma de la Constitució" que permeti garantir l'estabilitat parlamentària i limitar el dèficit. El líder del PP ha subratllat que la disposició del seu grup a aquesta reforma està en coherència amb propostes anteriors promogudes pels populars, en què s'apostava per consensos polítics perquè la Carta Magna recollís principis d'estabilitat pressupostària.

Rajoy ha aprofitat per recordar les crítiques de Rubalcaba a les seves propostes de reforma constitucional i, amb ironia, li ha preguntat a Zapatero si la seva iniciativa tindrà suports suficients. "M'agradaria si qui va fer les desqualificacions, les gràcies, les bromes ha canviat d'opinió i avui diu exactament el contrari que va dir fa un any. I dic això perquè aquesta persona és important i el seu vot és decisiu perquè aquesta reforma tiri endavant. Aquesta persona va ser el senyor Pérez Rubalcaba, avui líder del seu partit", ha afirmat el líder popular, després de recordar les crítiques de l'aleshores ministre a la proposta de Rajoy de revisar la Carta Magna.

Llum verda al decret antidèficit

Reformes constitucionals al marge, el Congrés ha aprovat el decret llei que inclou les últimes mesures per reduir el dèficit públic. El pla d'ajust, que consisteix en la rebaixa de l'IVA del 8% al 4% per a la compra de vivenda nova, la reforma de l'Impost de Societats i la reducció de la despesa farmacèutica, ha tirat endavant amb els vots favorables del PSOE, PNB i CC, i l'abstenció de PP i CiU.