Quan Pere Navarro es va entrevistar amb Artur Mas, poc després de guanyar el congrés del PSC, el nou líder socialista ja va constatar que el pacte pressupostari amb CiU seria pràcticament impossible per una simple qüestió de terminis. Tot i això, va dipositar «esperances sinceres» en el fet que es complís allò que el Govern en diu geometria variable i el seu partit pogués entrar en el joc amb acords en altres matèries. Malgrat tot, la nova aliança de llarg abast entre CiU i el PPC i l'exhibició que n'ha fet Alicia Sánchez-Cama-

Els dirigents socialistes Núria Marín, Daniel Fernández, Pere Navarro i Antonio Balmón, ahir en la reunió de l'executiva del PSC. ELISENDA PONS

Edició Impresa

Versió en .PDF

Informació publicada en la página 17 de la secció de Política de l'edició impresa del dia 21 de febrer de 2012 VEURE ARXIU (.PDF)

cho han portat la direcció socialista a imprimir un gir en la seva estratègia d'oposició. L'executiva del PSC va decidir ahir «suspendre» les relacions amb la federació nacionalista, cosa que, com a primer efecte, implica el final de la comissió bilateral que les dues parts van constituir un mes enrere. El verb suspendre va ser escollit amb molta cura per fugir de la ruptura i deixar una porta oberta a la reconciliació. Però ara haurà de ser Mas qui mogui fitxa i allargui primer la mà, si vol.

Feia setmanes que alguns dirigents del PSC plantejaven internament la necessitat d'apujar el diapasó i deixar enrere les tebiors en la relació amb l'Executiu, davant la seva falta de gestos de complicitat i els seus flirtejos amb els populars. Ahir, amb més o menys vehemència, els membres de l'executiva van coincidir que no quedava cap altre camí. «Calia donar un cop sobre la taula perquè CiU i el PPC estan funcionant de facto com una coalició», van resumir fonts de l'executiva.

Es tractava de posar el comptador a zero i passar al contraatac. La gota que va fer vessar el got, i que va convèncer definitivament Navarro, es va produir en el ple parlamentari de la setmana passada, quan va quedar negre sobre blanc que l'entesa de nacionalistes i populars transcendia als pressupostos del 2012. Especialment feridor per als socialistes va ser veure com el Govern acordava amb Camacho la reforma de TV-3

i Catalunya Ràdio. A més a més, els dirigents del PSC entenen que Mas congenia amb Mariano Rajoy en la política econòmica, reforma laboral inclosa, i això els deixa un marge de maniobra massa escàs per poder arribar a un pacte social en defensa de l'Estat del benestar.

«CONSELLERA EN CAP» / Navarro va reclamar al president gestos de distanciament respecte al PPC que aplaquin una Camacho que actua com si fos la «consellera en cap». «Mas ens va oferir un rumb clar, però Cama-

cho li ha robat el timó», va afirmar el líder del PSC. Ningú en l'executiva va demanar obertament la ruptura de relacions, alguns perquè pensen que «no es pot trencar allò que mai ha existit», d'altres perquè sostenen que ha de ser el Govern el responsable de donar-los el cop de porta.

¿En què canviarà ara l'estratègia del PSC? «Anirem de manera contundent i clara a la contraposició de models», adverteixen fonts de la direcció, que afegeixen que no hi podrà haver acords generals amb CiU, sinó, com a màxim, puntuals. Els socialistes s'han decidit a pressionar per tots els fronts, inclòs el pacte fiscal que havien deixat aparcat. Navarro exposarà la setmana que ve en una conferència el model que defensa el seu partit.