elPeriódico.cat

El pròxim congrés del PSC ha de servir per obrir nous temps, formulant aliances i lideratges compartits amb altres actors socials per definir un nou projecte d'àmplies afinitats. Urgeix fixar aquest nou projecte, però, per fer-ho, farà falta reconèixer, en primer lloc, les nostres pròpies carències; assimilar els nostres límits; interioritzar que, per no prendre decisions circumstancials, haurem de mirar la cara dels ciutadans i deixar de mirar-nos les nostres o la dels altres adversaris polítics.

Joaquim Nadal i Artur Mas, a la sortida de l'hemicicle del Parlament, dimecres passat. FERRAN NADEU

Joaquim Nadal i Artur Mas, a la sortida de l'hemicicle del Parlament, dimecres passat. FERRAN NADEU

Edició Impresa

Versió en .PDF

Informació publicada en la página 20 de la secció de Política de l'edició impresa del dia 05 de desembre de 2011 VEURE ARXIU (.PDF)

Hem de reivindicar el nostre present, part d'ell és fruit de la nostra acció política, elogiant el passat, però reconeixent, sense necessitat d'emprendre una fugida, que és necessari revisar algunes de les polítiques realitzades, i assumint que els nous temps requereixen altres mètodes i models de funcionament en la presa de decisions.

Connectar en moments de desorientació és complex, no ho nego, però el risc d'exercir de mers espectadors o pessimistes crítics existeix. La temptació d'anar oscil·lant entre els eixos de més o menys esquerranisme, o més o menys nacionalisme, pot ser natural, però, segons el meu parer, limita l'abast i el sentit del que ens convé dur a terme en la nostra futura acció política.

No tenim resposta a tot, ni tampoc som els únics en l'escenari polític, per aquest motiu, hem de prendre consciència que hi ha valors i programes d'actuació que, en els moments actuals, no se circums-

criuen tan sols a la ideologia. Hi ha una part de la societat que ja no comparteix aquest abús dels tòpics, a la dreta no se la pot infravalorar, però tampoc ens hem de deixar arrossegar per ella.

Superar límits

L'existència d'un espai neutral, ambivalent, en el qual una part de la ciutadania analitza i valora l'acció política per la utilitat i no pel principi ideològic, determina que algunes de les nostres propostes hagin de tenir més versatilitat i amplitud superant els nostres propis límits. Propostes que combinin polítiques destinades a evitar el descarrilament social amb unes altres que atenguin els interessos de les classes mitjanes, que no es poden sentir en terra de ningú. El sentit de les nostres propostes és evitar la fractura entre els ciutadans perjudicats per la crisi i els possibles afectats.

Iniciatives que expressin la gestió responsable de recursos (que no són il·limitats) i facilitin un consum sostenible dels recursos ambientals, energètics, materials i, per què no, del nostre temps. Iniciatives que protegeixin l'ecosistema familiar, com a reforç dels valors comunitaris i garantia d'implicació individual en la generació d'una xarxa de compromís social, que impliqui pactes coresponsables i intergeneracionals.

Hem de consolidar les nostres polítiques en el desenvolupament de l'autoritat democràtica, exercint-la sense complexos. Les persones que conviuen amb la realitat multicultural ens reclamen fermesa i credibilitat en les nostres accions i propostes, actuacions per evitar la degradació social en l'ús de l'espai públic i eradicar les llavors del populisme i la xenofòbia.

Accions basades en la defensa del valor de la diferència, deixant clar que no la posarem en crisi per raó de la seva procedència, però afirmant que no permetrem que el diferent en la seva actitud i comportament intenti apropiar-se-la i posi en risc el nostre model de convivència i integració.

L'actualització de la nostra aposta federalista, com a camí conciliador i integrador del nostre encaix a Espanya, ens porta a reconstruir el nostre espai social allunyats del sobiranisme espanyol i català, reconeixent que hi ha una nova generació que té una relació emocional amb Espanya que és totalment diferent de les anteriors. Explicant sense complexos que les nostres interdependències econòmiques es poden posar en risc, però fixant a la vegada un projecte que estigui sustentat sobre el pacte i no la ruptura. Definint una nova redistribució de les transferències econòmiques, però fixant també la finalitat d'aquesta demanda més gran de finançament propi.

Segons el meu parer, el problema de la nostra relació amb la societat no passa únicament per redefinir constantment el nostre model organitzatiu (curiosament cap altra força política se sotmet a aquests debats tan estèrils). Les conductes i idees que ens assimilen i ens han de tornar la nostra credibilitat en la societat no obeeixen a regulacions, sinó a iniciatives polítiques, com pot i ha de ser la realització de primàries per anar ampliant i pluralitzant la nostra vida interna i la nostra credibilitat externa.

Considero que per traçar aquest nou camí de nous temps, serà necessari redefinir la nostra relació amb el PSOE, sobre la base que el nostre projecte polític, econòmic i social ha de ser compartit amb el socialisme espanyol i europeu, però, a la vegada, el nostre projecte nacional ha de ser primerament compartit amb la ciutadania de Catalunya, expressant la utilitat d'una defensa sòlida i coherent dels interessos nacionals que rebutgen la ruptura amb Espanya, i que confia en l'acord federal com a espai d'entesa i desenvolupament plurinacional.

Aparcar programes

I, finalment, crec que és possible plantejar-se un compromís històric entre les dues grans formacions polítiques de Catalunya, tenint en compte que el moment que vivim és especialment crític per aparcar programes i idearis, com va passar en altres moments molt difícils que vam haver de viure en el passat. S'enganya qui pensi que els resultats electorals avalen els sacrificis que està suportant la ciutadania per les mesures que s'estan adoptant, la majoria de forma unilateral i sense consens. ¿No seria avui necessari un gran acord de governança d'aquesta situació, que permeti acords que facilitin un gir necessari en el rumb per encaminar un destí en què cap ciutadà o ciutadana quedi despenjat, remant junts en la mateixa direcció?

CiU exerceix la màxima responsabilitat de govern i té a les seves mans intentar un acostament, per explorar aquesta possibilitat que eviti un deteriorament més gran de les estructures econòmiques i socials. Però tinc raonables dubtes que en aquests moments estigui per la labor de concertar i dimensionar aquest esforç i sacrifici de tots per construir la societat del futur mitjançant el gran pacte.

No és menys cert que, en aquests i altres assumptes, el congrés del PSC haurà de forjar la seva posició. Sense cap mena de dubte, escollirem una direcció, però a més a més d'ocupar cadires amb persones, s'hauran d'ocupar amb idees que ens serveixin per tornar a mirar la cara de la gent.