Pragmatisme i possibilisme a tones. Aquesta va ser la recepta que van mirar de vendre ahir la Generalitat i CiU al topar de morros amb una contradicció interna evident respecte a un dels seus béns més preats: la defensa de l'autogovern. Com va avançar ahir EL PERIÓDICO, el Consell de Garanties Estatutàries, l'equivalent al Tribunal Constitucional català, considera que la llei d'estabilitat pressupostària del Govern del PP, que va comptar amb el suport gairebé gratuït de la federació nacionalista, vulnera clarament l'autonomia de la Generalitat per decidir lliurement sobre els seus comptes en cas de superàvit.

El president Artur Mas encén el 'chupinazo' que amb què comença la festivitat de Sant Fermí a la Casa dels Navarresos, ahir a Barcelona. JORDI BEDMAR

Edició Impresa

Versió en .PDF

Informació publicada en la página 18 de la secció de Política de l'edició impresa del dia 07 de juliol de 2012 VEURE ARXIU (.PDF)

La notícia va enxampar a primera hora del matí el portaveu del Govern, Francesc Homs, en una entrevista a TV-3. Homs va afirmar que CiU va votar a favor de la llei al Congrés perquè s'havia aconseguit modificar un punt substancial (que les administracions puguin amortitzar deute fins al 2032, 12 anys més del previst inicialment en el text). I va justificar el suport a la llei en l'«instint de supervivència» perquè, «si pots atenuar una sentència de mort, encara que el resultat sigui una cosa que no t'agrada, ho faràs, ¿oi?». El portaveu de l'Executiu no va descartar recórrer la llei al Constitucional.

Però, poques hores més tard, el president de la Generalitat, Artur Mas, va recórrer al pragmatisme i, si bé va deixar la porta oberta al recurs davant el TC, va mostrar la seva confiança en la negociació política per «aprofitar un reglament, un decret o un tràmit parlamentari» i canviar el polèmic article 32 de la llei. Segons la direcció de CiU, la Generalitat iniciarà els tràmits i requeriments previs a la via judicial, però ho farà amb la voluntat de negociació prèvia al conflicte i a la interposició final del recurs.

MONTORO, CONCILIADOR / Fonts de la federació nacionalista a Madrid asseguren que el ministre d'Hisenda, Cristóbal Montoro, està disposat a usar la tramitació d'alguna altra norma per esmenar la llei d'estabilitat i permetre a les administracions amb superàvit gestionar-lo com considerin oportú. I és que l'article 32 de la llei aprovada obliga les administracions que en el futur obtinguin superàvit a destinar els diners a «reduir l'endeutament net». Els juristes del Consell de Garanties són clars a l'hora de denunciar que no es pot imposar a les administracions què han de fer amb el seu superàvit. És a dir, que la Generalitat ha de poder decidir lliurement, en funció de les circumstàncies, si utilitza els diners sobrants per amortitzar deute, fer carreteres o invertir en educació.

En paral·lel, CiU va contraatacar acusant el PSC d'haver fracassat perquè la sol·licitud enviada al TC català qüestionava set articles més de la norma que, en canvi, els juristes han considerat plenament legals. Un d'ells era el precepte que faculta el Govern a retirar competències en matèria de gestió d'impostos a les comunitats autònomes que incompleixin els objectius de reducció del dèficit. Davant les previsibles crítiques que rebria hores després per part dels socialistes pel suport de CiU a la llei, Homs va afirmar que el problema està en l'origen, és a dir, en la reforma de la Constitució pactada pel PP i el PSOE l'agost de l'any passat, que és la que envaeix, va dir, l'autonomia financera de Catalunya, i que va comptar amb el suport dels diputats del PSC al Congrés i amb l'oposició de CiU.

Els socialistes, que van afavorir el dictamen, no es conformen amb les paraules de Mas i registraran dilluns que ve al Parlament la petició de recurs davant el TC, que haurà de ser admesa per la Mesa i aprovada pel ple, dos òrgans controlats per CiU i el PPC. El PSC va interpretar la reprensió del Consell de Garanties com la culminació de la seva estratègia d'explotar les contradiccions dels nacionalistes, que branden sempre l'argument de la defensa de l'autogovern per justificar els recursos contra les retallades i les iniciatives recentralitzadores del PP.

Aquest argument queda ara en entredit, segons fonts del PSC, que recorden que CiU ha avalat una llei que coarta «de manera desproporcionada» l'autonomia financera de la Generalitat mentre defensa diàriament un concert econòmic i una Hisenda pròpia per a Catalunya. Molt contundent es va mostrar el líder del PSC, Pere Navarro, al titllar d'«hipòcrita» l'actitud del Governde la Generalitat i de CiU per «aixecar banderes independentistes mentre voten amb el PP que es retallin les competències de la Generalitat».

DIMISSIÓ EN BLOC / El líder d'ICV-EUiA, Joan Herrera, es va deixar portar i va demanar directament la dimissió dels 16 diputats de CiU per defensar els interessos dels mercats, i no de Catalunya. Conscient que no en farien cas, sí que va exigir a la Generalitat que «rectifiqui» la seva política de retallades. El president d'ERC, Oriol Junqueras, no va voler concretar les mesures que hauria de prendre l'Executiu català.