elPeriódico.cat

En un acte solemne, el Rei sancionarà avui la reforma de la Constitució que van aprovar el PSOE i el PP abans de liquidar la legislatura, i que esquivarà definitivament el referèndum al no obtenir aquesta iniciativa el suport mínim de diputats exigit. El cert és que els partits minoritaris tenien raó quan afirmaven que els espanyols volien votar la limitació constitucional del dèficit. Segons el baròmetre preelectoral d'Espanya del Gabinet d'Estudis Socials i Opinió Pública (GESOP) per a EL PERIÓDICO, sis de cada 10 ciutadans eren partidaris que els canvis a la Carta Magna s'haguessin sotmès a referèndum, cosa que ja no és possible. Si s'hagués convocat la consulta, molt probablement hauria guanyat el sí, ja que un altre 60% d'enquestats recolzen que es constitucionalitzi el principi d'estabilitat pressupostària.

Edició Impresa

Versió en .PDF

Informació publicada en la página 22 de la secció de Política de l'edició impresa del dia 27 de setembre de 2011 VEURE ARXIU (.PDF)

PDF

.PDF

Tècnica: entrevista telefònica assistida per ordinador. Àmbit geogràfic: Espanya. Univers: població de 18 anys i més amb dret a vot.. Nombre d¿entrevistes: 1.000 Error de la mostra: +/-3,16% per a un nivell de confiança del 95% i p=q=0,5. Mostreig: estratificat per autonomia i municipi amb selecció aleatòria per quotes creuades de sexe i edat. Treball de camp: del 19 al 22 de setembre del 2011.

Les entrevistes es van portar a terme entre el 19 i el 22 de setembre, quan encara era possible forçar el referèndum, amb la firma de 35 diputats o 26 senadors. Avui, en canvi, aquesta possibilitat ja és inviable, de manera que l'opinió ciutadana queda plasmada només en la demoscòpia. El 57,9% avala la reforma, el 23,5% la rebutja i el 18,6% no es pronuncia. El 61,1% sol·licitava una consulta, el 30,9% s'hi oposava i el 8% evitava donar la seva opinió. La petició d'un plebiscit (que podria haver-se fet coincidir amb les eleccions generals) era transversal, ja que el 64% de votants del PSOE i el 52% de simpatitzants del PP eren partidaris de votar els canvis. Només en l'electorat d'UPD, el partit de Rosa Díez, són més els opositors al referèndum.

Els espanyols comparteixen la idea de fixar un sostre de dèficit, sobretot perquè la majoria veia amb temor l'amenaça de la intervenció d'Espanya per part de la Unió Europea. Un 57% dels ciutadans consideren que la mesura contribuirà a allunyar aquesta espasa de Dàmocles -la majoria de votants socialistes i populars recolzen aquesta tesi-, encara que un 22% no té tan clar que la reforma alleugi la situació econòmica del país. De fet, les opinions estan fortament dividides sobre la utilitat d'aquesta modificació per accelerar la sortida de la crisi. Un 42,5% creu que pot contribuir-hi, però un 42,6% pensa exactament el contrari. El pessimisme s'accentua a Catalunya, on gairebé el 60% desdenya l'impacte de la iniciativa, i a Euskadi, on aquest percentatge també supera el 50%.

La meitat dels enquestats admeten que limitar el dèficit obligarà les administracions a executar retallades en polítiques socials, i un percentatge semblant opina que la mesura retalla l'autogovern de les comunitats autònomes, a l'imposar-los un límit de dèficit inferior al de l'Administració central. Per la seva part, un de cada tres espanyols sosté que la reforma de la Constitució no implicarà passar les tisores pels serveis socials, ni limitarà les competències autonòmiques.

PASSAR LES TISORES / Davant la dicotomia impostos o retallades per equilibrar els pressupostos, un 61% opta per disminuir la despesa pública, mentre que un 23% prefereix apujar la pressió fiscal. I la balança es decanta pels ajustos entre els votants de totes les forces polítiques. Els ciutadans tornen a dividir-se al valorar les contínues tisorades autonòmiques. Un 45% les justifica, davant un 43% que no hi troba explicació. Els joves, les persones amb menys estudis i els catalans són els més contraris a les retallades.

Un terç dels espanyols considera més justes les retallades que aplica el PP a les seves comunitats, i un de cada quatre avala abans els ajustos de les autonomies del PSOE. Però els uns i els altres coincideixen que les tisorades estan afectant les polítiques socials. Per això, una gran majoria (87%) aposta per apujar els impostos als rics, i un 71% està d'acord amb la mesura del Govern de recuperar l'impost de patrimoni.