«Això s'ha d'acabar. Li penso dir a Alfredo que aquesta ha de ser l'última vegada que fem una executiva de deu de la nit a deu del matí, que acabem tots groguis, se'ns escapen coses i algú ve amb un copa de més i la cosa s'embolica», repetia ahir a tothom que el volgués escoltar el veterà Gaspar Zarrías, molt avesat després de centenars de negociacions nocturnes. Es veu que l'edat no perdona i, ja entrat en la cinquantena, Zarrías es mostrava decidit a trencar amb una de les tradicions del socialisme espanyol: passar-se la nit en vetlla negociant la composició de l'executiva. «Podríem començar a les nou del matí i votar al vespre i estaríem tots més espavilats», insistia sense explicar què se'ls havia escapat, ni qui va arribar més carregadet d'alcohol.

Premiat 8 El 'lehendakari', Patxi López, un dels principals suports de Rubalcaba, saluda els militants. JOSÉ LUIS ROCA

Edició Impresa

Versió en .PDF

Informació publicada en la página 4 de la secció de Tema del día de l'edició impresa del dia 06 de febrer de 2012 VEURE ARXIU (.PDF)

No és clar que hagi d'aconseguir el seu propòsit, ni tan sols que en el pròxim congrés es recordi de proposar-ho. Més que res perquè en aquest dóna-me'n que te'n donaré nocturn guanya qui té més resistència a la son. Passar-se tota la nit rebent dirigents o tenir-ne alguns esperant fins a l'alba no deixa de ser una estratègia com una altra qualsevol. Encara que molt cansada. Si no que l'hi diguin a Rubalcaba i al seu equip, que van començar a rebre els dirigents poc després de la seva proclamació com a líder i van rematar les llistes de l'executiva i el comitè federal a les vuit del matí. 12 horetes de reunions. Unes de tensíssimes, d'altres amigables, segons si rebia detractors o bé partidaris.

El quarter general estava situat en un pati semicircular de l'hotel Renacimiento, amb una entrada i sortida que era perfectament visible des del bar. Així, entre bocates i gintònics, els socialistes més noctàmbuls i els periodistes anaven observant la processó de dirigents, observant si sortien contents, nerviosos o capcots. En una habitació hi havia el despatx de Rubalcaba. A la del costat, el del seu equip més pròxim, ratificat immediatament: Elena Valenciano, Óscar López, Antonio Hernando i el mateix Zarrías, que tampoc van dormir. Així que ahir, de tornada a Madrid en l'AVE, alguns ni van desenganxar les parpelles.

La primera reunió va ser la més tensa. Va arribar Carme Chacón amb José Zaragoza a exigir una representació del 48% en l'executiva i amb la llista de noms del seu sector, que incloïa, entre d'altres, catalans, manxecs, madrilenys i andalusos, és a dir, les federacions que van recolzar majoritàriament l'exministra. Rubalcaba va al·legar que el guanyador sempre conforma el seu equip. «No, Pepe, no [li hauria dit a Zaragoza]. Els noms els he de negociar amb els secretaris generals de cada federació. Tu, si vols, digue'm qui proposeu al PSC», diuen que es va sentir en l'entorn del nou líder.

Amb l'equip de Chacón reunit en una altra sala de l'hotel, controlant el que es coïa al costat, Rubalcaba va anar cridant d'un en un els barons territorials. Encara que no es va conèixer fins al matí, la incorporació de José Antonio Griñán com a president del PSOE estava acordada per endavant, potser des que es va avortar l'intent que anunciés el seu suport a Chacón. Així que, a Andalusia, es va haver de negociar quants de Griñán i quants de Chaves s'incorporaven a l'executiva. N'hi va entrar un grapat de cada.

Amb Patxi López va ser fàcil. Ha estat el seu gran aliat en aquest congrés. Només havien de resoldre un dubte: ¿Eren compatibles la lendakaritza i una secretaria d'àrea? Van decidir que sí. Això i la continuïtat, és clar, d'Eduardo Madina. Cap problema tampoc amb el secretari general d'Astúries, Javier Fernández, que serà el president del consell territorial i manté Hugo Morán a l'executiva.

Tensions amb la dissidència

¿Les tensions? A més de la difícil combinació de joves i veterans, homes i dones, territoris diversos... doncs tractar amb els dissidents: el madrileny Tomás Gómez, el manxec José María Barreda, el navarrès Roberto Jiménez... Aquest últim va sortir trist i sol. Hi ha un navarrès a l'executiva, Juan Moscoso, però és la seva oposició interna. També algun dels considerats tebis va sortir capcot, com l'extremeny Guillermo Fernández Vara, que va recórrer en solitari el passadís mirant-se els peus.

Al gallec Pachi Vázquez, de qui es va qüestionar la lleialtat, el van fer esperar hores. Però Rubalcaba també es va haver d'esperar. Tres hores perquè els canaris decidissin qui posaven i per trobar la clau per acontentar les múltiples famílies valencianes. Així, el que semblava que s'acabaria cap a les tres es va allargar cinc hores més. Després, una dutxa i al plenari.