elPeriódico.cat

El president del Tribunal Constitucional (TC), Pascual Sala, va rebutjar ahir la renúncia que li van presentar el vicepresident de la institució, Eugeni Gay, i els magistrats Elisa Pérez Vera i Javier Delgado «per garantir la continuïtat i l'estabilitat d'aquest òrgan» en la seva «insubstituïble funció institucional com a suprem intèrpret de la Constitució». Els dimissionaris van esperar a complir sis mesos de pròrroga en els seus càrrecs respectius per presentar les renúncies. Tots tres estan en funcions des del novembre.

Edició Impresa

Versió en .PDF

Informació publicada en la página 16 de la secció de Política de l'edició impresa del dia 14 de juny de 2011 VEURE ARXIU (.PDF)

Fonts de l'alt tribunal van explicar que Delgado ja feia uns quants mesos que anunciava a qui volgués escoltar-lo que volia anar-se'n del TC per haver caducat el seu mandat. I que la renovació pendent al Congrés dels Diputats d'aquests tres nomenaments i del substitut de Roberto García Calvo, mort fa tres anys, era una qüestió recurrent als plens de la seu judicial.

ELS AL·LEGATS / Gay així ho explica a la carta que va remetre a Sala. «En el dia d'ahir [el dimarts 7 de juny] i abans d'iniciar-se l'ordre del dia, es va tornar a plantejar, una vegada més, el recurrent tema relatiu a la greu disfunció que representa la no renovació dels magistrats d'aquest tribunal que, per prescripció constitucional, han acabat el mandat».

Aquest magistrat també revela que l'anterior presidenta del Constitucional, María Emilia Casas, es va negar a dirigir-se al Senat «i als responsables dels partits polítics majoritaris» perquè «donessin compliment al mandat constitucional» després que els magistrats nomenats per la Cambra alta fes més de tres anys que estaven en funcions. Per això, el vicepresident de la institució afirma que des d'aleshores ha tingut «la sensació de formar part d'un tribunal segrestat».

També revela que la setmana del 15 al 18 de novembre del 2010, al primer ple després de la finalització del seu mandat, va anunciar que renunciava al seu lloc, però que finalment va optar per continuar perquè la seva postura no va ser subscrita per Delgado i Pérez Vera i perquè «havia fundades esperances que al cap de pocs dies» es renovar ien «els dos terços dels magistrats» que havien esgotat el seu temps.

El Senat va designar quatre jutges en aquelles dates, però el Congrés va paralitzar el nomenament de quatre més per l'exigència del PP de nomenar Enrique López, magistrat afí als conservadors, una elecció que va ser frontalment rebutjada pel PSOE. Finalment, el 7 de juny, Delgado i Pérez Vera van anunciar la seva renúncia a la resta dels seus companys. Delgado, a la carta que va remetre a Sala, al·lega que «ha transcorregut de sobres» el seu mandat i subratlla que «les coses surten millor quan es compleix la Constitució i surten pitjor quan no es compleix». Per la seva part, Pérez Vera manifesta que la seva decisió ha estat «molt meditada» i que respon a «motius institucionals».

EL DECRET / Sala va resoldre aquesta plantada amb un decret del qual va informar el Rei, el ple del Tribunal Constitucional, el president del Govern, el del Congrés dels Diputats i el del Consell General del Poder Judicial. Al document recorda que les renúncies dels jutges del TC només poden ser acceptades pel president de la institució. També que, encara que la llei permet al Constitucional funcionar només amb vuit dels 12 magistrats que l'integren, «el volum de processos constitucionals pendents» i la funció de «garant màxim dels drets fonamentals i llibertats públiques» li van aconsellar rebutjar la renúncia.

EL COMPROMÍS / Malgrat tot, Sala es va comprometre amb els dimissionaris a tornar a exigir al Congrés «la necessitat d'observança dels terminis de renovació constitucional i legalment establerts».

Fonts del tribunal van negar que la renúncia dels jutges tingués relació amb les crítiques que ha rebut el TC per legalitzar Bildu. Gay i Pérez Vera van votar a favor de la coalició i Delgado s'hi va oposar. La postura dels dimissionaris obeeix a una defensa de la institució, ja que consideren que se la tracta més malament que «un jutjat tercermundista».