elPeriódico.cat

 Són tan diverses les veus que se senten al carrer que, per Jaume Magre, resulta complicat discernir quina és la demanda real i majoritària dels indignats. Tot i això, hi ha, per damunt de tot, un dèficit de representació que converteix en un «mite» el concepte de democràcia representativa. ¿Com solucionar-ho? Les possibilitats són múltiples perquè hi ha infinitat de fórmules. «Dependrà de la força dels partits i dels territoris», adverteix. És partidari de conservar el pes de les comarques, però alerta de la dificultat de fer content a tothom.

Més informació

• Eva Anduiza: "Necessitem democràcia directa i participativa"
• Ana Sanz: "Només es parla del model alemany. Això és sospitós"
• Joan Botella: "El ciutadà ha de saber a qui s¿ha de dirigir"
• Josep Maria Vallès: "La bona llei serà la que transformi els partits"
• Joaquim Colominas: "La fórmula no és l¿únic mal, ni tampoc l¿única solució"
• Primera esmena

• Tags: Política

Edició Impresa

Versió en .PDF

Informació publicada en la página 21 de la secció de Política de l'edició impresa del dia 03 de juliol de 2011 VEURE ARXIU (.PDF)

Malgrat tot, tracta d'exculpar les formacions polítiques d'alguns mals. «No sempre es tracta de regat curt, és que una llei electoral és una cosa molt difícil que requereix molts equilibris». Tot i això, reconeix que l'actitud dels partits contribueix a posar en dubte la seva funció de «transparència» i «equanimitat».