El Periódico

LES PRIMÀRIES DEL PSC

'PSICeta'

El líder del PSC, astut i hàbil negociador que va estabilitzar la nau socialista en ple sisme submarí, ha demostrat que els vells rockers no moren mai

'PSICeta'

EFE / MARTA PÉREZ

 

Dissabte, 15 d'octubre del 2016 - 20:00 CEST

Miquel Iceta ha tornat a demostrar que els vells rockers no moren mai. Molts ja escrivien l'obituari de l''icetisme' quan Núria Parlon va decidir fer el pas que va preferir no fer fa dos anys i disputar-li el lideratge del PSC. El 2014, després de la dimissió de Pere Navarro i el 'pasapalabra' de l'alcaldessa de Santa Coloma de Gramenet, els pesos pesants del partit van decidir recórrer a un dels homes més experimentats de la casa. Va recollir un partit partit pel dret a decidir i s'ha passat dos anys intentat recosir-lo, bombant aigua per evitar un enfonsament electoral. Aquest dissabte les bases socialistes han decidit apostar pel 'PSICeta', per un rock més suau i tradicional enfront del hardcore que propugnava la seva rival.

Després d'haver-se foguejat com a 'fontaner' apagant focs a la Moncloa i encarant negociacions tan delicades com les del tripartit, de l'Estatut i de l'acord federalista entre PSC i PSOE, Iceta no es va intimidar quan li va tocar agafar el timó en ple sisme submarí. Astut i hàbil negociador, va diagnosticar que el pacient no estava per a revolucions i que en lloc de hardcore el que necessitava era fil musical dels de consulta de dentista després de tant redoblament de tambors. Va aparcar el dret a decidir que tants maldecaps els havia donat i gràcies al seu ball al ritme de Queen (qui l'hi havia de dir) va reflotar la nau en les eleccions catalanes del 27-S. Això sí, a pesar dels seus vilipendiats esforços, el partit ha anat perdent votants en les quatre conteses electorals (autonòmiques, municipals i dues generals) en què la sagnia electoral no ha cessat.

Després de 21 anys al PSC, va saltar a la fama al convertir-se el 1999 en el primer polític espanyol a sortir de l'armari. No ha tingut mai problemes per dir el que pensa, sigui sobre la seva condició sexual o sobre el que sigui, com ho va demostrar a l'encarar-se amb Susana Díaz pels seus atacs a Catalunya durant la campanya electoral del 26-J. El 1999 va ser precisament l'any en què va aterrar al Parlament, on és un dels diputats més longeus (tan sols superat per Enric Millo). Considerat el millor orador de l'hemicicle (cosa que se li reconeix en tot l'arc parlamentari) i bregat després de gairebé quatre dècades en la política coneix fil per randa tots els topants de la política catalana. La posició del portaveu del PSC a la cambra catalana, que s'hauria debilitat en cas d'haver perdut, queda ara reforçada de cara a un any que s'entreveu ple de moments històrics que posaran a prova la seva cintura política. I, a més, se sent internament reforçat ja que en les anteriors primàries (en què tan sols van participar la meitat dels militants) va ser l'únic candidat.

El partit l'ha seguit en la seva aposta inequívoca per Pedro Sánchez i no hi ha hagut fissures en el pols als crítics que han assaltat en el poder el PSOE, a qui ja ha advertit que els vots dels socialistes catalans no serviran per fer president Mariano Rajoy. L'únic motiu greu de discrepància interna en aquests dos anys ha sigut la seva decisió d'incloure la denominada llei de la claredat (el referèndum a la canadenca) en la ponència del congrés del PSC, com a alternativa en cas que fallés la reforma constitucional. Una proposta que ha tornat a obrir la capsa de Pandora, malgrat que en contra del que sembla, el model canadenc ha servit més per frenar referèndums que per promoure'ls.

Lector voraç (sigui en català, castellà, anglès o francès) i amant dels haikus, cada dia comparteix un d'aquests poemes japonesos en el seu compte de Twitter. "¡Oh, es diria que la fila de formigues es va torçant…!", deia el d'aquest dissabte, tres dies després de passar per 'El hormiguero'. Fidel al seu treball de formigueta, haurà de seguir treballant a preu fet perquè no se li escapin més votants del cada vegada més magre grup socialista si vol que el PSC torni a regnar.

En el vestuario están depositadas buena parte de las esperanzas en la visita del Sevilla al Bernabéu dentro de dos semanas