El Govern d'Aragó, format per PP i el Partit Aragonès (PAR), ha decidit suprimir qualsevol reconeixement legal del català, segons s'extreu de l'esborrany de la nova llei de llengües presentat ahir i que derogarà la norma aprovada a finals de la passada legislatura, quan dirigia l'Executiu el socialista Marcelino Iglesias. El nou text afectarà més de 50.000 aragonesos de les comarques orientals i que a partir d'ara, segons el nou text aragonès, parlaran "aragonès meridional" o "septentrional", malgrat que tota la comunitat acadèmica rigorosa no té cap dubte a assenyalar que la seva llengua és una varietat dialectal del català occidental.

La consellera de Cultura, Dolores Serrat, va presentar l'avantprojecte de l'esborrany obviant en tot moment mencionar el català. Ho va fer amb el director general de Patrimoni, Javier Callizo, que és autor d'un projecte que el 2001 sí que incloïa el català com una llengua aragonesa. Serrat es va limitar a assegurar que la nova llei elimina qualsevol "imposició", per evitar a més "intromissions de fora". Tampoc tenia imposicions la llei anterior, aprovada amb els vots del PSOE i CHA i l'oposició rotunda del PP i el PAR, que van acordar en el seu pacte de legislatura canviar la llei per les seves referències al català. Perquè, en realitat, la principal novetat és que ja no es parla de català en la llei i sí de zones d'utilització històrica de la llengua aragonesa, que divideix en "àrees pirinenca i subpirinenca" i una altra "àrea oriental".

S'elimina la normalització del català i el consell superior de llengües, òrgan consultiu que serà substituït per una genèrica Acadèmia Aragonesa de la Llengua. Serà el Govern d'Aragó, un cop consultats els ajuntaments, qui decideixi quins municipis estan en l'àrea d'influència. I la universitat seguirà aliena a la nova llei.

Els aragonesos es podran dirigir a les administracions en castellà o en la seva llengua materna, encara que la resposta que rebin serà en l'idioma que decideixi la institució pública. Les entitats locals també podran utilitzar la llengua pròpia, sense perjudici de l'ús del castellà, mentre que la denominació dels topònims podrà ser la utilitzada tradicionalment, a més del castellà. La consellera va assegurar que aquesta llei posa èmfasi en la "protecció", encara que elimini en sec una de les llengües pròpies d'Aragó.