L'expresident del Govern Felipe González ha advocat per un "canvi, avanç o evolució" de la Constitució del 1978 que aposti pel federalisme com a estructura de l'Estat però ha advertit que "les regles del joc que s'han donat han de ser respectades també per reformar-les".
Així ha respost González en un col·loqui organitzat a ESADE dijous passat a una pregunta sobre la reunió entre el president del Govern, Mariano Rajoy, i el de la Generalitat, Artur Mas.
L'excap de l'Executiu ha recomanat als mandataris que atenguin l'"evolució que s'ha vist al carrer", en referència a les manifestacions de gran part de la ciutadania a favor de la independència. "Si un no té en compte l'estat d'ànim de la gent és incapaç de liderar i de governar", ha argumentat abans d'insistir que si bé la Constitució no són les taules de la llei, segons la seva opinió, "s'han de respectar les regles del joc o cadascú podrà fer el que li doni la gana". "Si algú vol unes noves regles del joc ha d'assumir que s'han de passar pels mecanismes de canvi que preveu la carta constitucional", ha afegit.
Després de recordar les "tensions" que va viure també amb els nacionalismes durant la seva etapa al capdavant del Govern espanyol i rebutjar expressions com el 'dret a decidir', González ha explicat que està d'acord amb la descentralització però "mai amb la centrifugació".
En aquest punt, ha apostat per adoptar el federalisme com una evolució de l'estat de les autonomies actual. "Estic d'acord, ho diré amb solemnitat, amb un federalisme cooperatiu que contingui l'asimetria que defineixi el fet diferencial, i no un altre", ha dit.
Segons González, la millor estructura de l'Estat és la federal, si bé ha reconegut que no s'ha dit mai així a Espanya perquè "dir la paraula era esmentar el papu" per reviure experiències de la història com la Primera República.
D'aquesta manera, l'exdirigent socialista s'ha mostrat obert a un canvi de la Constitució que contempli el federalisme com l'estructura de l'Estat, però ha subratllat que això s'ha de portar a terme "mantenint la cohesió i el reconeixement de la divergència en raons clares com la llengua", sense que la decisió afecti el "tractament de les condicions dels ciutadans en tant que ciutadans".
González, que s'ha mostrat crític amb els nacionalismes --"com més vell sóc, menys nacionalista em torno"--, ha assenyalat que el factor més important de la història de la democràcia és incorporar la diversitat, que ha diferenciat de la pluralitat: "L'Espanya plural és l'Espanya de les idees, l'Espanya diversa és la dels diferents sentiments de pertinença. El pluralisme s'atribueix a les idees, no a la diversitat de sentiments de pertinença".