elPeriódico.cat

Baltasar Garzón va superar ahir amb nota l'interrogatori de les acusacions que li imputen haver vulnerat el dret de defensa d'alguns dels imputats en el cas Gürtel amb el fi de conèixer l'estratègia dels seus advocats. El togat de l'Audiència va negar fins a l'extenuació la major i va repetir que la seva intenció, a l'autoritzar la gravació de les converses que aquests lletrats van mantenir a la presó amb els principals implicats en la trama corrupta, era aconseguir repatriar els milions d'euros que el capitost de la xarxa, Francisco Correa, havia evadit durant les seves «il·lícites activitats».

Baltasar Garzón, ahir a la sala del Tribunal Suprem durant el judici per les escoltes del 'cas Gürtel'. DAVID CASTRO

Edició Impresa

Versió en .PDF

Informació publicada en la página 20 de la secció de Política de l'edició impresa del dia 18 de gener de 2012 VEURE ARXIU (.PDF)

Garzón va trencar els esquemes als seus acusadors al contestar a les seves preguntes, ja que fins ara s'havia negat a respondre'ls en les dues ocasions en què va ser interrogat durant la instrucció al Tribunal Suprem. El togat de l'Audiència, acostumat a ser ell l'interrogador en una sala d'audiència, va assumir el seu paper d'interrogat; només en una ocasió va repreguntar a un lletrat, però immediatament va tornar a interpretar el seu nou paper.

En un to assossegat i en ocasions didàctic, va defensar la seva actuació i va evitar personalitzar les seves respostes. Per això va optar per parlar de si mateix en tercera persona com a «jutge instructor», excepte en una ocasió en què se li va preguntar qui va ordenar la intervenció de les comunicacions. «Vaig ser jo», va respondre. I va explicar que va haver de buscar una fórmula per conciliar les seves obligacions de perseguir delictes i protegir el dret de defensa. Per fer-ho, va ordenar que s'eliminessin de les gravacions les converses que afectaven el dret de defensa.

Garzón va fer apologia d'aquest dret. «Per mi el dret de defensa és tan sagrat com per vostè», li va dir a l'acusador Ignacio Peláez. I va afegir: «Senzillament, m'interessava molt poc la seva estratègia de defensa. Vaig prendre les decisions d'acord amb les normes per evitar la comissió d'accions delictives».

A més, va assegurar que seria «un mal jutge» si hagués pretès «investigar» els advocats i va assenyalar que no tenia cap interès a espiar els lletrats perquè era conscient que cediria el cas al Tribunal de Madrid i al de València per la presència en la causa d'aforats. Va subratllar també que la seva mesura es va allargar durant 42 dies -del 19 de febrer al 30 de març del 2009- i que en aquest temps no va practicar cap diligència «influïda» per aquestes escoltes.

La declaració del togat de l'Audiència va permetre recordar alguns aspectes del cas Gürtel, «una organització criminal d'estructura transnacional», segons Garzón, que va blanquejar milions d'euros, com els 20 que tenien amagats a Suïssa. També va apuntar que en la trama hi van participar alguns advocats, que van jugar «un paper nuclear» perquè buscaven «perfeccionar» l'acció delictiva de la xarxa corrupta.

ELS MOTIUS / Garzón va repetir un munt de vegades que va ordenar les escoltes a petició de la policia, que tenia indicis que Correa continuava dirigint la trama des de la presó. «La resta d'activitats van quedar seccionades» després de la detenció del cap de la xarxa, el seu lloctinent Pablo Crespo i el testaferro Antoine Sánchez, però no així el blanqueig de capitals, va explicar. «Parlem d'una organització criminal que estava disposada a aconseguir com fos» que els diners que havien evadit no fossin repatriats, va postil·lar.

També va recordar que la detenció de Correa es va precipitar davant el risc que es fugués de la justícia i adquirís una altra nacionalitat. I va destacar que la seva actuació va ser recolzada per la fiscalia, que no va recórrer les escoltes, i prorrogada per Antonio Pedreira, que va assumir el cas al Tribunal de Justícia de Madrid.

El judici prossegueix avui amb l'interrogatori de sis testimonis: quatre policies, un advocat i un funcionari judicial.