elPeriódico.cat

L'advocat defensor de Baltasar Garzón, Gonzalo Martínez-Fresneda, i el fiscal Luis Navajas van carregar ahir contra la instrucció del jutge Luciano Varela, a qui van acusar d'haver actuat com a «col·laborador» de l'organització ultradretana Mans Netes. Segons tots dos, Varela va rebre les instruccions precises perquè reescrivís el seu escrit d'acusació i poder així fer seure al banc dels acusats el togat de l'Audiència Nacional per la seva pretensió d'investigar els crims del franquisme. «En els meus 36 anys de carrera no he vist cap actuació tan insòlita i insostenible», va dir el fiscal. Per la seva part, Martínez-Fresneda va assegurar que l'actuació de Varela havia tingut «efectes devastadors» per al seu client i va recordar que, entre altres conseqüències, en va provocar la suspensió.

Garzón, ahir, abans d'iniciar-se la vista al Tribunal Suprem. DAVID CASTRO

Edició Impresa

Versió en .PDF

Informació publicada en la página 16 de la secció de Política de l'edició impresa del dia 25 de gener de 2012 VEURE ARXIU (.PDF)

La sessió d'ahir, a la qual va assistir un nodrit grup de víctimes del franquisme, es va centrar a posar de manifest les irregularitats processals presumptament comeses per Varela i els cinc jutges que van avalar la seva instrucció. Aquest cas s'ha tramitat per l'anomenat procediment abreujat, que exigeix que l'imputat sigui acusat per la fiscalia o per una acusació particular o popular per poder fer-lo seure al banc dels acusats. Sense aquest escrit, el jutge no pot actuar i està obligat a arxivar el cas. Per això, Varela necessitava que Mans Netes presentés un escrit d'acusació «viable», ja que el fiscal havia reclamat l'arxivament de la causa per considerar que Garzón no havia comès cap delicte.

LA PLAÇA DE TOROS / Tant Martínez- Fresneda com Navajas van centrar les seves al·legacions a desacreditar la validesa de l'escrit d'acusació de Mans Netes, ja que si el tribunal l'anul·la, necessàriament haurà d'absoldre Garzón. El defensor va explicar als jutges que l'escrit d'aquesta organització era una còpia textual d'un acte dictat per Varela quan aquest es va negar a arxivar aquest cas. Per això, els va ordenar que traguessin «paràgrafs i pàgines» i els va indicar que hi havien d'afegir que Garzón va dictar una resolució injusta sabent-ho perquè encaixés en el delicte de prevaricació.

Malgrat això, segons Martínez Fresneda, l'escrit d'acusació es va limitar a apuntar que «Garzón ho havia fet tot malament» i que «aquesta posició està bé per dir-ho a la premsa, però no davant un tribunal de justícia». Per això, el defensor va assegurar que l'instructor «va prendre partit i va perdre la seva imparcialitat».

Més expressiu va ser el fiscal Navajas, que va acusar Varela de «castrar un escrit d'acusació i de depurar el que sobra perquè els fets apareguin amb més nitidesa». I va posar un exemple clarificador. «El que fa el jutge instructor és tornar el toro als torils perquè el brau no està ben presentat i no pot torejar en una plaça de primera». Amb aquesta actuació, va dir el fiscal, el jutge del Tribunal Suprem «va generar indefensió» a Garzón. També va dir que Varela, al «canviar el que és inoperant pel que és operant, va col·laborar i va coadjuvar a reconstruir el que era irreconstruible».

A més, va emfatitzar que l'instructor de l'alt tribunal «va vulnerar la legislació ordinària», ja que hauria d'haver arxivat aquesta causa perquè «la part acusadora havia estat incapaç de construir un escrit d'acusació amb sentit». I va recordar, igual que Martínez-Fresneda, que Varela va expulsar del procés Falange perquè no va obeir les seves instruccions. El defensor del togat de l'Audiència va recordar que l'escrit d'acusació d'aquest partit negava l'existència dels crims del franquisme i acusava Garzón de lesionar l'honor dels líders de la dictadura.

Per la seva part, Navajas també va atacar l'actuació dels cinc jutges que van ser exclosos per la sala especial de l'article 61 per jutjar el cas, per falta d'imparcialitat. «Recolzem la recusació per evitar el vergonyós espectacle que un tribunal estranger vingui a corregir el Tribunal Suprem».

'DOCTRINA BOTÍN' / Una altra de les qüestions exposades va ser la necessitat d'aplicar a Garzón l'anomenada doctrina Botín, que impedeix que un imputat sigui condemnat si només és acusat per una acció popular, és a dir, per un tercer que no està perjudicat pel delicte. Enfront d'aquesta doctrina també s'ha dictat la coneguda com a doctrina Atutxa, que sí que permet aquest supòsit quan el delicte comès afecta interessos generals.

Martínez-Fresneda va assegurar que en aquest cas «no hi ha perjudicat perquè no hi ha hagut delicte» i va afirmar que no es pot aplicar al seu client la doctrina Atutxa perquè no s'ha causat cap perjudici. Una opinió compartida per Navajas, que va aprofitar la defensa de la doctrina Botín per reivindicar el paper de la fiscalia. «Aquesta institució [en referència al fiscal] és prou prestigiosa que ens basta i ens sobra per defensar la legalitat», va assenyalar. I va afegir: «Que no pugin corredors al pilot, que no ens fan falta».

Per la seva part, Mans Netes va reiterar que havia actuat «per esbrinar si el jutge Garzón havia complert o no la legalitat».

Després d'aquests al·legats, el tribunal va donar per acabada la sessió i la va tornar a convocar per dimarts que ve. No obstant, fonts jurídiques apunten que abans d'aquest dia els jutges comunicaran si accepten l'arxivament de la causa. En cas contrari, el judici es reprendrà amb l'interrogatori de Garzón i la declaració de 22 testimonis. Falta saber si el tribunal acceptarà que hi vagin experts en dret internacional com va reclamar el defensor del togat de l'Audiència Nacional.