En un dels passatges més citats de la literatura espanyola, el vell professor Juan de Mairena (personatge inventat per Antonio Machado per abordar reflexions polítiques) alaba la saviesa d'un alumne, a qui ha demanat que posi en llenguatge poètic la frase: «Los eventos consuetudinarios que acontecen en la rúa». La seva proposta és clara i senzilla: «Lo que pasa en la calle». Doncs bé, avui el PSOE ha d'abordar la profunda crisi social, econòmica i institucional que viu Espanya de forma igualment directa, sense barroquismes ni mitges tintes. Només així podrà reconstruir el seu espai electoral i tornar a ser d'aquí un temps una alternativa de govern. Els socialistes van perdre la credibilitat entre una part dels seus votants el maig del 2010. Llavors Zapatero els va fallar, perquè ja no podia complir les seves promeses ni va saber ser conseqüent amb la radicalitat democràtica, que l'obligava a avançar les eleccions. No ho va fer perquè els polítics, com la majoria de les persones, tendeixen a menysvalorar les dificultats i a sobrevalorar les seves capacitats. La derrota a les urnes estava cantada, però avui el PSOE conservaria la credibilitat. I tot el marró de la crisi se l'estaria menjant Mariano Rajoy, segurament sense majoria absoluta i, per tant, necessitat d'establir grans pactes d'Estat. Ens hauríem estalviat la demagògia dels que van jurar que no apujarien l'IVA ni abaixarien les pensions o el sou dels treballadors públics.

Edició Impresa

Versió en .PDF

Informació publicada en la página 17 de la secció de Política de l'edició impresa del dia 26 d'octubre de 2012 VEURE ARXIU (.PDF)

És cert que tornar al passat no serveix de gaire, però és important fixar bé quin va ser l'error, sobretot perquè l'electorat d'esquerres, particularment el més abstencionista, tendeix a pensar que la política és sempre decebedora. Ara és crucial que el PSOE interpreti bé la realitat. Espanya pateix un enfonsament que no és només econòmic sinó de projecte. Estem davant de la crisi d'Estat més greu des del segle XIX. L'envit secessionista és part d'un problema més global. Les costures han saltat per la part més mal cosida, l'estructura territorial, però la desafecció amb les institucions és igualment greu.

El PSC li demana a crits al PSOE que aixequi la bandera federal, sense pors ni complexos. Amb això no només pot afrontar la qüestió de Catalunya sinó també desenvolupar a fons un discurs de regeneració democràtica imprescindible. El federalisme també és això: incompatible amb la dominació, exigeix transparència i horitzontalitat. El món no s'acaba el 25-N. L'independentisme no podrà saltar-se fàcilment el principi de legalitat, de manera que la confrontació va per llarg. Aquesta setmana, l'Hospitalet de Llobregat ha aprovat una moció federalista oferint-se com a ciutat de diàleg i pont. Benvinguda sigui. Ara els del PSOE ja saben on hau­rien d'anar.