Potser la diferència és de partida. Un ampli sector del socialisme ­espanyol creu que el PSOE està passant el seu pitjor moment des que va sortir de la clandestinitat: derrotat, desanimat, desorientat, desarticulat... i, sobretot, sense cap altre poder territorial que els d'Andalusia i Euskadi. A tot això s'hi ha de sumar uns grups parlamentaris aprimats fins als ossos. Amb aquest diagnòstic, molts socialistes pensen que anar-se desprenent del prefix des i recuperar un partit articulat, orientat, il·lusionat i que doni resposta als problemes dels ciutadans no serà una tasca fàcil i veuen en «la solidesa, l'experiència i la responsabilitat» d'Alfredo Pérez Rubalcaba les característiques de qui ha de guiar-los en la dura travessia pel desert.

Amb feministes 8 Rubalcaba a l'acte que va celebrar ahir a Madrid.

Edició Impresa

Versió en .PDF

Informació publicada en la página 19 de la secció de Política de l'edició impresa del dia 03 de febrer de 2012 VEURE ARXIU (.PDF)

És cert que Rubalcaba va encarnar la pitjor patacada soferta pel PSOE en els 35 anys de democràcia, però els qui el recolzen converteixen aquest fet en un punt positiu, perquè ressalten «el sacrifici» de l'exvicepresident a l'assumir la candidatura electoral sabent que la derrota era del tot inevitable. A mitja veu, altres també valoren que la seva llarga trajectòria i l'enfonsament electoral del 20-N el converteixen en una espècie de Moisès, que estarà disposat a cremar-se en el camí i a cedir el lideratge un cop el partit entrevegi la terra promesa, és a dir, la possibilitat d'afrontar amb més èxit les eleccions.

La candidatura

Ell no s'ha pronunciat, però molts al PSOE creuen que si Rubalcaba guanya el congrés assumirà la tasca difícil de reconstruir el partit, però renunciarà a ser candidat el 2015. Per això perceben el seu gran aliat, el lehendakari Patxi López, com el delfí.

Els partidaris de l'exvicepresident transformen en avantatges el que des de la candidatura de Chacón es critica com a punts flacs: «L'edat, la dilatada trajectòria, la derrota». Fets que units a les virtuts que enumeren, com la intel·ligència, la solvència o la seva capacitat dialèctica, el converteixen -segons el parer dels rubalcabistes- en el líder idoni per poder «salvar el partit, dirigir l'oposició i donar una alternativa socialdemòcrata a milions d'espanyols que per primera vegada tenen por del futur».