Euskadi serà la primera i, per ara, única comunitat de l'Estat que reconegui com a víctimes -i amb dret, per tant, a reparació-,

Edició Impresa

Versió en .PDF

Informació publicada en la página 19 de la secció de Política de l'edició impresa del dia 21 de febrer de 2012 VEURE ARXIU (.PDF)

les persones que van patir «patiments injustos» com a conseqüència d'actuacions policials entre el 1968 i el 1978. El decret que en aquest sentit elabora el Govern basc, i que es preveu aprovar a la primavera, fixa indemnitzacions d'entre 35.000 i 390.000 euros i, encara que exclou etarres morts en enfrontaments amb les forces de seguretat o a l'explotar-los la seva pròpia bomba, sí que hi inclou els que van ser afusellats pel franquisme.

La mesura -impulsada pel Parlament basc després de l'aprovació, el 2008, de la llei que empara les víctimes del terrorisme- respon a la voluntat de l'Administració d'aplicar la «solidaritat social» i contribuir a la «convivència i legitimació de l'Estat de dret». Així ho va explicar ahir la portaveu de l'Executiu basc, Idoia Mendia, afegint que el decret pretén «descórrer la cortina del silenci i abandonament» soferts per moltes persones. Mendia també va voler tranquil·litzar les víctimes d'ETA al precisar que Vitòria no té intenció «ni d'equiparar les víctimes ni de buscar equidistàncies» entre les diferents violències.

L'exmagistrada Manuela Carmena, que ha donat forma al decret en qualitat d'assessora de l'Executiu i que va participar ahir en la seva presentació, va aclarir que «no es pretén jutjar conductes o victimaris, sinó donar a les víctimes reparació, justícia i veritat».

El text reconeix com a «patiment» injust la mort, la gran invalidesa, la incapacitat permanent total o parcial i les lesions. Descriu que s'han d'haver produït per «accions indegudes, directes o indirectes, doloses o culposes» de policies, funcionaris o «col·laboradors externs» de l'Administració.

Mendia va avançar que es valora ampliar el termini fins al 1960 i que existeix voluntat de fer un altre decret per a casos posteriors al 1978. En tot cas, el Govern ja disposa de 60 certificats de defunció de persones mortes en «actes il·lícits» que podrien acollir-se a la mesura, per a la qual els pressupostos del 2012 consignen un milió d'euros.