El Periódico

SONDEIG DE PRIMAVERA DEL GESOP

ERC es posa al davant

Junqueras guanyaria les eleccions amb 40 escons després de prendre a CiU dos de cada deu votants

ICV atrapa el PSC, que s'emporta una altra patacada, i Ciutadans empata amb el PPC, que es desploma

JOSE RICO
BARCELONA

Divendres, 7 de juny del 2013

A molt pocs fets més a Catalunya se'ls podria atorgar amb tant d'encert la condició d'històrics que a una derrota electoral de CiU. El que durant tres llargues dècades ha estat una quimera, que només el PSC de Pasqual Maragall va poder trencar a mitges el 1999, ja és una realitat en l'influent univers de la demoscòpia. Els nou mesos passats des del clam independentista de la Diada han produït un canvi de paradigma sense precedents en la política catalana. Si se celebressin diumenge que ve eleccions autonòmiques, CiU sucumbiria davant el soci que el sosté al poder i ERC aconseguiria un 'sorpasso' a la italiana després d'arrabassar a la federació nacionalista un altre enorme grapat de vots.

Segons el baròmetre de primavera del Gabinet d'Estudis Socials i Opinió Pública (GESOP) per a EL PERIÓDICO, la marca republicana es converteix en el nou 'pal de paller' de l'Estat propi, propiciant un dels tres grans moviments tectònics que confirmen la rebel·lió de les tradicionals minories. La segona batzegada la provoca ICV-EUiA, que, amb una nova escalada, atrapa al flanc progressista un PSC que segueix dessagnant-se sense remissió. I el tercer sisme el protagonitza Ciutadans, que, en la seva batalla pel pot de les essències unionistes, es posa a l'altura d'un PPC que torna al seu hàbitat natural a Catalunya.

El líder d'Unió, Josep Antoni Duran Lleida, i un sector de CDC teoritzen sovint que CiU està perdent els votants més moderats perquè ha decidit copiar el programa secessionista d'ERC. Aquesta enquesta, realitzada amb 800 entrevistes entre el 28 i el 31 de maig, fa del tot miques aquest teorema. Tot l'electorat que regala la federació se li escapa just per l'ala contrària, la independentista. Ho demostra el fet que de les seves tres forces frontereres (ERC, PSC i PPC), només la republicana creixi. El vaixell que timoneja Artur Mas té dues clares fugues d'aigua: una quarta part dels seus votants se'n van a l'abstenció i dos de cada 10 triarien ara la papereta d'Oriol Junqueras. El president només aconsegueix fidelitzar el 47% del seu electorat.

En intenció directa de vot, ERC supera en sis punts CiU, tendència que ja reflectia l'últim sondeig oficial de la Generalitat. La novetat és que, 'cuinant' la dada, Junqueras (24,3%) conserva tres punts d'avantatge sobre Mas (21,4%) i duplicaria la seva actual representació al Parlament fins a arribar als 40 escons. Seria el guanyador amb menys força de la història en una Cambra que, pel que fa a fragmentació, ja es podria comparar amb Itàlia, Grècia o Israel. Si avui la primera i la segona força estan separades per 29 diputats, la diferència es podria reduir a 5 o 6. El ritme lent amb què avança el procés sobiranista costaria a CiU una altra quinzena de parlamentaris, de 50 a 35. Fa nou mesos, quan a Mas se li va acudir convocar eleccions, en tenia 62.

PUGNA PEL BRONZE / En només sis mesos, des de les eleccions del novembre, ERC suma gairebé 11 punts, mentre que Convergència en perd nou. La de Mas és l'única força política partidària d'una consulta amb o sense permís de l'Estat que cau, ja que ICV-EUiA millora notablement i la CUP manté la seva collita. Iniciativa empata en vot estimat amb el PSC, però el supera en dos punts i mig en vot directe i podria esgarrapar tres escons més, fins als 16. El nou avanç ecosocialista, sumat a l'enèsima patacada socialista, deixaria oberta la pugna per la tercera plaça, que el partit de Pere Navarro podria retenir per la mínima.

El PSC no surt de l'uci. Dels 52 diputats de Maragall el 1999 només n'hi quedarien 17. La falta de projecte alternatiu i la seva rotunda oposició a una consulta que no sigui pactada amb l'Estat provoca que el 23% dels catalans que el van recolzar al novembre ja tinguin decidit que canviarien el vot, i que el 43% s'ho estiguin plantejant. Només un terç del seu electorat li garanteix fidelitat. Entre els votants que emigren, la majoria es dirigeixen a ICV-EUiA o a ERC, és a dir, a opcions que advoquen per l'Estat propi. De fet, el bloc parlamentari que va tirar endavant al gener la declaració de sobirania de Catalunya, avui en suspens pel Tribunal Constitucional, es reforçaria i podria sumar fins a 94 diputats (ara són 87), i sobrepassaria la barrera psicològica dels dos terços de l'hemicicle.

Fora d'aquest bloc, amb el PSC, quedarien el PP i Ciutadans. De les tres forces, la d'Albert Rivera és l'única que puja: 2,5 punts més que al novembre i la possibilitat d'arribar als 13 parlamentaris (avui en té nou). És el segon partit que més vots fidelitza, després d'ERC, i es propulsa amb la força que li proporcionen les patacades de socialistes i populars. Perquè el sondeig marca el final de l'etapa de glòria d'Alicia Sánchez-Camacho. Les tisorades de Mariano Rajoy i el fet de tancar-se a negociar la consulta i un model de finançament propi per a Catalunya fa desplomar el PPC, que passaria de 19 a 14 escons. Un terç del seu electorat se situa ara en l'abstenció i els vots que perd viatgen al calador de Rivera.

Aquest gran tomb dibuixa un tauler irreconeixible si es compara amb el que hi havia fa tres anys, quan semblava impossible de dir ni piu a l'hegemonia de CiU. Sí que hi ha una cosa que no canvia: el preocupant sac d'indecisos i abstencionistes. Quatre de cada 10 electors no es decanten avui per cap partit, el registre més alt dels últims dos anys.

El club quiere cuatro fichajes y se va a gastar 230 millones de euros