El Periódico

Concierto Beatles

ENTREVISTA

Artur Mas: "És un judici sense base legal, és un muntatge polític"

L'expresident assegura que passi el que passi no es posarà els funcionaris entre l'espasa i la paret

L'expresident de la Generalitat repassa l'actualitat unes hores abans del judici pel 9-N

RICARD FADRIQUE

L'expresident de la Generalitat repassa l'actualitat unes hores abans del judici pel 9-N

Dissabte, 4 de febrer del 2017 - 18:43 CET

Artur Mas s'asseurà aquest dilluns al banc dels acusats per haver organitzat la consulta del 9-N. Sembla tranquil, convençut del que va fer i que és víctima d'una maniobra del PP.

-Davant el jutge es va declarar màxim responsable d'haver pres la iniciativa política i haver ideat el 9-N. Si no és una autoinculpació s'hi assembla molt.
-Inculpació no perquè no som culpables. És una manifestació d'autoresponsabilitat, que és molt diferent. Vaig dir que érem responsables però de cap manera som culpables legalment del 9-N. No som delinqüents, som demòcrates. I això és el que li vaig dir al jutge.

-La Fiscalia afirma que vostè emparant-se només en la seva voluntat va decidir no suspendre la convocatòria de la consulta tot i que era la seva obligació, i que va fer veure que ho deixava en mans de voluntaris quan no era així. ¿Qui va organitzar el 9-N, el Govern o els voluntaris?
-El 9-N l'havia d'organitzar el Govern a través d'una consulta amb l'empara d'una llei del Parlament. Vam fer el decret de la consulta a finals de setembre, el Tribunal Constitucional a instància del Govern del PP se'l va carregar i vam canviar la consulta per un procés participatiu. Vam dir: ¿Aquesta consulta no la pot organitzar directament la Generalitat? Doncs farem un procés participatiu i convidarem voluntaris. En necessitàvem 20.000 i en vam tenir 40.000 ¿Què va fer la Generalitat? Oferir la logística, els serveis i tota la infraestructura perquè es pogués portar a terme. Tingueu en compte una cosa que és molt important: nosaltres vam rebre la comunicació de suspendre quatre dies abans de la consulta. En aquell moment ja estava tot organitzat.

- Però hi va haver una segona advertència, i es va desobeir.
-No es va desobeir, es va constatar que ens comunicaven que hi havia aquesta suspensió. Se'ls va demanar a través d'un escrit que ens aclarissin què s'havia de suspendre. I ja no ens van contestar. Jo em pregunto: si allò era un delicte i era tan evident com és que els nou fiscals del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya van dir per unanimitat que no hi havia indicis de delicte. ¿I els jutges? No van fer res. ¿I el Tribunal Constitucional? Tampoc va fer res.

"Entenc que hi hagi ciutadans que tinguin temors, però hem de perdre la por a tenir por»

-Si és així, ¿per què hi ha un judici?
-Aquí no hi ha un delicte. El que hi va haver van ser urnes i en lloc d'una costellada van anar a votar 2 milions 340 mil persones. Això els va irritar i gairebé els va encabritar. La reacció que van tenir va ser obligar la Fiscalia General de l'Estat a canviar l'opinió dels fiscals de Catalunya i presentar la querella. Per això estem en el judici, per l'èxit del 9-N. I una qüestió tècnica: La notificació del tribunal ha de ser reiterada, se t'ha d'advertir diverses vegades que estàs podent cometre un delicte. A nosaltres no se'ns va dir això. Se'ns va enviar un correu electrònic. No va venir cap oficial de cap jutjat. Això no és un judici legal. Vaja, és un judici legal d'acord amb la normativa espanyola. Però no és un judici de base legal. És un muntatge polític del Govern espanyol a través dels seus instruments.

-El Govern central també ha deixat clar que no pensa moure's i fins i tot parla de precintar escoles. ¿L'alternativa és un referèndum unilateral, passi el que passi?
-La intenció és fer el referèndum. Això és el que em consta. ¿En què confio? Que igual que el meu govern, el 2014 i en circumstàncies diferents, va trobar la manera de posar les urnes, aquesta vegada, no per fer un procés participatiu sinó un referèndum, el Govern trobarà la manera de posar les urnes.

-¿El 48% de vots que van obtenir els partits independentistes en les últimes eleccions és suficient per optar per una via unilateral?
-Per fer un referèndum crec que sí, perquè tenim majoria absoluta al Parlament. Per declarar la independència, amb el 48%, no. Això ho hem dit des del primer dia. Precisament per això es fa el referèndum. Perquè es considera que amb el 48% no hem pogut encara explicar-nos definitivament, i sobretot amb un partit, que és el dels comuns i Podem, que no es va deixar comptar ni en el 'sí' ni en el 'no', en el plebiscit de setembre del 2015. Per tant això ho hem d'aclarir. Algun dia els catalans ens hem de poder comptar amb transparència. Quanta gent hi ha a favor del 'sí' i quanta gent hi ha a favor del 'no'. I segons el resultat, prendrem les accions d'una manera o les haurem de prendre d'una altra.

-Però els del 'no' igual no hi participen. ¿No seria millor comptar el nombre de vots en unes eleccions?
-El Govern i la majoria parlamentària han decidit tirar endavant un referèndum i els hem d'ajudar. Jo políticament parlant, en els moments més crucials, més decisius, em vaig trobar sol, i no ho dic pel meu partit. No vull que els que hi ha ara es trobin sols. Per tant si Junts pel Sí i el Govern diuen que s'ha de fer el referèndum, doncs estem alineats en la línia de fer el referèndum.

"No posarem els funcionaris contra l'espasa i la paret per fer el que no poden o no volen fer»

-¿Si s'arriba a un moment de tensió social no ha de prevaler el deure de responsabilitat del governant?
-El que no entenc és com un potencial deure de prudència concerneix només una part i no l'altra. Perquè el principal deure de prudència és que el Govern espanyol no vagi en contra de l'opinió del 80% dels catalans. Si el Govern espanyol fos democràtic, prudent i savi no aniria en contra d'aquest 80%. Per tant, ¿on està el problema, en el 80 % de catalans que volen un referèndum per dir 'sí' o 'no', o en la posició fèrria, decimonònica d'un Govern espanyol ple d'alts funcionaris que només estan protegint el seu statu quo i els seus interessos.

-Entendrà que hi hagi gent espantada. Alguns fins i tot votants o exvotants del seu partit.
-Puc entendre que hi hagin uns certs temors. Però deixeu-me tornar al 9-N per respondre. Aquell va ser un gran acte de llibertat de Catalunya, de dir-li a l'Estat: no us tenim por. I quan perds la por a algú, l'endemà ets molt més lliure. És possible que hi hagi gent que tingui temors. Però jo demano a qui li passi això que perdi la por. Primer perquè no posarem ningú en una situació d'indefensió, no és aquest el propòsit. I segon: ara és el moment de plantar cara, demostrar el caràcter que té Catalunya. Costa després de tres segles d'una certa submissió. Però hem de perdre la por a tenir por.

-Igual vostè té més informació, perquè s'està parlant de la possibilitat d'avançar el referèndum a abans de l'estiu, però no s'ha explicat com es farà.
-Segur que s'estan fent passos, jo no puc dir-vos quins, però segur que s'estan fent passos per preparar-lo ¿eh? I per tant dins de la normalitat i dins de la legalitat. A més, hi ha una persona que està al capdavant de l'operatiu, que és el vicepresident del Govern.

-Al PDECat hi ha qui afirma, en privat, que el referèndum es convocarà però no es farà.
-Això em recorda el 9-N, a mi també m'ho deien alguns, el convocarem però no el farem. Doncs mira, no és veritat, perquè si hi poses determinació, imaginació i astúcia, ho pots arribar a fer. Ara, si et fas el mil homes i apareixes com el més valent del món, com si tots els altres fpssin uns covards, llavors normalment t'estavelles contra les roques. Però David pot guanyar Goliat.

-La CUP acusant els Mossos, la Fiscalia enviant-los instruccions sobre com han d'actuar, la consellera de Governació animant els funcionaris a agafar-se festa demà per acompanyar-lo a vostè... ¿No seria millor deixar en pau els funcionaris?
-Se'ls ha deixat totalment en pau. La pauta que sempre s'instal·la és la mateixa: no posarem els funcionaris contra les cordes ni entre l'espasa i la paret, per fer allò que ells considerin que no poden o no volen fer. Prova d'això és que els que van participar en el 9-N de l'any 14 van actuar com a voluntaris perquè van voler. Si un empleat públic sense que hi hagi cap llista de ningú, lliurement vol anar a donar suport als que entrarem al tribunal, això s'ha de respectar, no és cap obligació, és una voluntat de cada persona lliurement executada. És més, moltes vegades hem criticat accions de la CUP per posar els Mossos en la tessitura d'haver de detenir gent quan no en tenen cap voluntat especial, però ho han de fer.

-¿Què li sembla que el conseller Toni Comín digui que s'ha de desprivatitzar la sanitat?
-Doncs que no és real, perquè la sanitat pública no ha estat mai privatitzada. No es pot desprivatitzar allò que no s'ha privatitzat, és impossible.

"ÉS IMPOSSIBLE ARA DEFINIR LES CANDIDATURES"

-¿Si la justícia l'inhabilita, seguirà sense descartar-se com a candidat del PDECat?
-Depèn de la situació de país en què ens trobem. Si estic inhabilitat i estem encara en el règim autonòmic sota legislació i marc jurídic espanyols, no em podré presentar. Si estic inhabilitat amb sentència ferma, però estem sota un marc jurídic diferent que no sigui l'espanyol, sinó que sigui el de l'Estat català, evidentment suposo que em podré presentar perquè m'amnistiaran. Suposo. Per tant, depèn.

-Un tàndem Neus Munté-Artur Mas per a la llista de Barcelona, i Carles Puigdemont-Santi Vila per a la de Girona. ¿Què hi ha de cert?
-Entenc que fareu, i es faran un munt d'especulacions. No us puc dir que us ho estalvieu, perquè no ho fareu, les fareu igualment. Però deixeu-ho córrer perquè no estem en aquesta fase. No s'està dissenyant aquest mena de candidatura ni cap altra. És cert que l'autoexclusió del president Puigdemont ens obliga segurament a anar una mica més ràpid en alguna definició des d'un punt de vista d'esquema electoral, però no hi ha cap urgència immediata. Hi insisteixo, no sabem en quin escenari electoral ens trobarem. És impossible definir unes candidatures ara que finalment han de poder servir algun dia, o per un esquema autonòmic si no hem pogut impulsar un Estat català, o per un esquema sobiranista si ho hem aconseguit. Són dues fases completament diferents.

-¿És cert que la condició que li va posar Puigdemont per ser president és que no seria candidat?
-Sí, la condició que em va posar el president Puigdemont el dia 9 de gener del 2016, dissabte al migdia, va ser aquesta. L'única condició, no me'n va posar cap més, per tant és evident que no se'l pot ni criticar ni apartar perquè ell està actuant amb plena transparència i amb plena coherència. Quan un polític actua així s'han d'entendre i respectar les seves raons. És una condició taxativa que va posar des del primer dia i no l'ha volgut canviar, encara que a mi m'hauria agradat que la canviés, i ja està.

-El seu amic i president del port de Barcelona, Sixte Cambra, és un dels noms que han aparegut en l'última operació policial contra el seu partit. ¿Convençut que és innocent?
-Una persona impecable. Estic 100% segur que no trobaran res, està tot ben fet. Forma part del muntatge. Hi estem acostumats. Tinc diversos exemples. Eleccions del 2012. Enquestes molt a favor nostre. Molt. Gran muntatge de guerra bruta contra mi, amb un munt d'informació que després es demostra falsa. Eleccions municipals del 2015. Objectiu d'alguns: treure Trias. ¿Què fan? L'acusen de tenir comptes il·legals. Resultat: totalment fals. Plebiscit del 2015, primer dia de campanya: la Guàrdia Civil registrant la seu de CDC. I ara, ¿on som? Es jutja per primera vegada un president i un govern democràtic per posar les urnes.

El ahora delantero del Milan recordó que "me perjudicó la comparación con Messi, Leo solo hay uno"