elPeriódico.cat

Poques coses sensates s'han sentit des de l'anunci de la Conferència Internacional de Sant Sebastià, de pau diuen els organitzadors, d'oferta de legitimació a la història de terror d'ETA, diem d'altres, i és que a Euskadi tothom sap què ha de fer ETA: dir que desapareix i fer-ho.

Més informació

• Una conferència previsible
• «Això ha de sortir bé»
• La premsa mundial destaca la crida al final de la violència
• Bons gestos i empipades
• Cinc punts per a una pau «duradora»
• El fòrum de pau empeny ETA a assumir el final «definitiu» de la lluita armada

• Tags: Política

Edició Impresa

Versió en .PDF

Informació publicada en la página 5 de la secció de Tema del día de l'edició impresa del dia 18 de octubre de 2011 VEURE ARXIU (.PDF)

Si per poder dir-ho, si per fer un pas dient que es dirigeixen en aquesta direcció, però sense arribar fins al final, necessiten la parafernàlia muntada suposadament per Lokarri, en realitat per Batasuna i la mateixa ETA, amb el suport dels, per anomenar-los d'alguna manera, Sants Innocents Jubilats Internacionals que no tenen res a fer, alguna cosa va malament.

La fórmula a la qual s'han apuntat els que hi assisteixen -donar suport a tot el que ajudi a portar la pau- és fal·laç, perquè suposa que la pau depèn, si ens atenim al contingut, d'una conferència d'exmandataris internacionals que no tenen ni responsabilitat ni cap mena de capacitat efectiva, amb conclusions redactades prèviament, i en la qual cadascun dels assistents parla tres minuts. Ens prenen per tontos a tots o algú s'ha tornat boig.

Evident, no es tracta del contingut, sinó de la forma, de la closca, del teatre, del circ o de la pallassada, com ho qualifiquen alguns. La pau depèn de l'escenari, de la closca, de la litúrgia. I tots contents, tots empenyent la closca, participant en la litúrgia.

La realitat és que els que hi assisteixen necessiten l'escenari per a una cosa molt concreta, diferent de la pau. ETA, per poder aparentar que no es rendeix i fer creure que no ha estat derrotada. Especialment, per posar de manifest, amb l'ajuda inestimable dels exmandataris internacionals, que la seva lluita ha estat legítima, encara que ara hagi arribat l'hora d'entregar el relleu.

Batasuna, per no haver de trencar amb ETA ni condemnar la història de terror d'ETA, i poder seguir defensant d'aquesta manera el mateix, però canviant d'instrument, oblidant que l'instrument no era de fireta, ja que va provocar més de 800 assassinats. El PNB, per apuntar-se al que s'ha aconseguit gràcies a les mesures aplicades per l'Estat de dret, denunciades totes per ells mateixos, i aparèixer com a actor fonamental en la consecució de la pau. I per, apuntant-se a última hora, reclamar una memòria contradictòria: recordar la història de terror d'ETA, però oblidar que aquesta història ha estat motivada per un projecte polític nacionalista radical.

Referents socials

¿I el PSE? Per pur tacticisme, que probablement no li servirà de res o se li tornarà en contra. I com el PSE, el PNB i el conjunt ETA-Batasuna, una part de la societat basca, per mitjà dels seus referents, per no haver de preguntar-se on eren fins no fa gaire -defensant la negociació política amb ETA-, apuntant-se a última hora al fruit del que han criticat virulentament durant els últims anys: l'actuació de l'Estat de dret contra ETA i Batasuna, l'única cosa que ha produït la debilitat d'ETA i que ha forçat Batasuna a canviar d'estratègia.

Les absències -víctimes i Gest per la Pau- tenen més memòria i més veritat.