Els documents privats que van ser espoliats pel franquisme i que durant dècades han format part dels anomenats papers de Salamanca comencen per fi a ser restituïts als seus legítims propietaris. La Generalitat va fer ahir entrega a algunes desenes de persones i entitats de part dels documents que els van ser arrabassats durant la guerra civil i la dictadura i que des d'aleshores havien estat guardats a l'Arxiu Històric Nacional de Salamanca. Es tracta, per exemple, de cartes, llibres i quaderns que les tropes franquistes van considerar que podien suposar una agressió a la unitat de l'Estat o que podien ser un instrument de promoció de la cultura catalana.

Legítimes propietàries 8 Mercè Romeva, Teresa Rovira i Helena Cambó, amb part dels documents. ACN / ALEIX MOLDES

Edició Impresa

Versió en .PDF

Informació publicada en la página 18 de la secció de Política de l'edició impresa del dia 21 de febrer de 2012 VEURE ARXIU (.PDF)

Han hagut de passar més de set dècades perquè aquests llibres firmats i dedicats pels seus autors, cartes manuscrites i actes d'associacions poguessin tornar als seus llocs de procedència, convertits pel pas del temps en autèntics tresors. Els anys transcorreguts han fet impossible que la majoria dels propietaris originals poguessin recuperar personalment els documents; dels destinataris dels papers tornats ahir, únicament Josep Pàmies, germà de l'escriptora Teresa Pàmies i establert a França des de la guerra civil, ha viscut per recuperar els seus documents personals (unes cartes).

En l'acte d'entrega celebrat a l'Arxiu Nacional de Catalunya, a Sant Cugat del Vallès, i presidit pel conseller de Cultura, Ferran Mascarell, van ser nombrosos els fills i néts que, emocionats, van recuperar les pertinences dels seus progenitors. És el cas de Teresa Rovira, filla de l'expresident del Parlament de Catalunya a l'exili Antoni Rovira i Virgili, que recorda que les tropes franquistes van arrasar casa seva i es van emportar 57 sacs de llibres i 240 paquets de volums de mides més grans.

La primera novel·la

Rovira va assenyalar que el fet que molts llibres estiguessin dedicats al seu pare pels autors va ajudar a aclarir-ne la propietat, a més de la indexació que ella mateixa havia fet de tots els títols al ser estudiant de biblioteconomia. «Hi ha un llibre en qüestió que em fa molta il·lusió recuperar -va recordar emocionada-. És Maria-Glòria, de Dolors Monserdà, que va ser la primera novel·la que vaig llegir als 12 anys».

També van rebre caixes amb documents les filles de Francesc Cambó i de Pau Romeva, així com la UGT, ERC, el PSUC i el Foment del Treball de Catalunya, entre altres entitats. Ara com ara, encara queden uns 100.000 documents per tornar a Catalunya, cosa que s'espera que es pugui agilitzar els pròxims mesos. «Es fa difícil entendre per quina raó encara queden massa papers a Salamanca», va declarar Mascarell.