Els etarres que són jutjats a l'Audiència Nacional per l'atemptat comès contra la casa quarter de Santa Pola (Alacant) el 4 de maig del 2002 van admetre en la seva "cantada" a la direcció de la banda que van escollir les 20.15 hores per fer esclatar el cotxe-bomba perquè volien "atrapar-los sopant", segons ha declarat un agent de la Guàrdia Civil que ha comparegut com a pèrit. L'expert, que ha declarat en la segona sessió del judici, ha detallat que al text, que va ser incautat a l'excap militar d'ETA Ibon Fernández de Iradi, Susper, els membres del comando Argala detallaven les accions terroristes que havien comès l'estiu del 2002, entre les quals hi havia l'atemptat de Santa Pola.

La declaració anava firmada per Josu Argala, àlies que, segons els experts, utilitzava el cap del comando Andoni Otegi Eraso, Iosu. Aquest s'enfronta, amb Oscar Celarain Ortiz, Peio, a 1.180 anys de presó per aquesta acció terrorista, en què va morir la petita Silvia Martínez Santiago, de sis anys, i Cecilio Gallego Alaminos, de 57, que era a la parada de l'autobús. A més a més, van resultar ferides 56 persones més.

En la primera jornada de la vista oral, que finalitzarà aquest dimecres, un comando de la Comandància d'Alacant va declarar que l'hora escollida pels terroristes era "propícia per causar molt de mal a la caserna i a la parada de l'autobús", al tractar-se d'"un lloc de pas" i "sent agost, estiu i un lloc de costa". "Tenint en compte que concorregut que estava el lloc, encara va passar poc", va afegir un altre agent, que va fer la inspecció ocular. Els membres de l'institut armat que han explicat els termes de la seva perícia davant el tribunal també han detallat que el cotxe-bomba anava carregat amb 100 quilos d'explosiu i que no existeix "cap element" que pugui determinar que en l'acció participés un tercer etarra.

Pèrdues humanes

També ha declarat l'oncle de la nena assassinada, que ha assegurat que els successos  després d'esclatar el cotxe-bomba són "inexplicables". "L'explosió va ser tan gran que o vivíem o moríem. Ens va tocar viure", ha dit Santos Santiago, germà de la mare de la petita. El testimoni ha explicat que en produir-se l'explosió tenia als braços el seu fill Borja, de tres anys, i que Silvia estava "enganxada" a ell. "Es va fer una gran fumera i vaig pensar que havia rebentat la pantalla de l'ordinador però em vaig adonar del que havia passat", ha dit. Quan se'n va anar el fum, l'home va veure que el seu fill "rajava sang" i que la samarreta blanca que duia estava "tota vermella". "Vaig agafar el nen i vaig demanar ajuda i, segons vaig sortir, vaig veure la nena", ha indicat abans d'apuntar que "una de les grans coses que se li ha quedat" és "no poder en aquell moment ajudar la nena". "Però veia que el nen se'm moria", s'ha justificat visiblement afectat.

Els dos testimonis han indicat que van estar rebent tractament psicològic i que el seu fill, que pensava que es "moriria cada vegada que es refredava", ara està "millor". Fa un mes, segons han explicat, va tenir un incident amb un company de col·legi que li va preguntar per les marques que té a la cara. "Quan li va dir que es tractava d'una explosió en què havia mort la seva cosina, l'altre noi se'n va riure i ell va tancar el puny per pegar-li --ha explicat la mare--. Estic orgullosa d'ell perquè mai ningú s'ha rigut de la memòria de la seva cosina".