En la sessió celebrada aquest matí al Tribunal Suprem del judici contra el jutge Baltasar Garzón per investigar els crims del franquisme han comparegut dues nétes de desapareguts que han explicat que han recollit el testimoni dels seus pares "amb la mateixa dignitat, però sense la mateixa por", per denunciar les desaparicions dels seus familiars. El judici ha quedat ajornat fins dilluns que ve, quan compareixeran sis testimonis més.

El jutge Baltasar Garzón arriba al Tribunal Suprem on se celebra el judici sobre la memòria històrica. JOSE LUIS ROCA | EL PERIÓDICO

Josefina Musalem, de l'Associació de la Memòria Històrica d'Aragó, ha explicat que va presentar una denúncia sobre la desaparició de centenars de persones en aquesta comunitat perquè "la via penal era l'única opció que ens quedava per investigar el que va passar i perquè hi hagi justícia i reparació". A continuació, ha relatat el drama “amb el qual ha hagut de viure" el seu pare durant tota la seva vida.

"El 13 d'agost de 1936, els falangistes es van emportar de casa els meus avis. La meva àvia estava embarassada, i quan la meva tia va anar a preguntar per ella li van dir que amb el tret de gràcia li havien rebentat la tripa". Després, "mort el dictador", es van assabentar que la seva àvia havia donat a llum una nena."Des de fa 33 anys l'estembuscant --ha explicat--. No hi ha pedra que no hàgim aixecat, però no l'hem pogut trobar fins avui".

Denuncien repressió contra la població civil a Mallorca

Per la seva part, Maria Antònia Oliver, de l'Associació de Recuperació de la Memòria Històrica de Mallorca, ha declarat que va presentar la denuncia amb un informe en què s'explicava que la repressió contra la població civil va començar a l'illa el 19 de juliol de 1936. I que d'una població de 300.000 persones, més de 3.000 van ser assassinades.

També ha assenyalat que és néta d'un desaparegut i que va impulsar aquesta investigació perquè la seva mare, que té 87 anys, "pugui tancar les seves ferides abans de morir". La seva mare, ha afegit, li va explicar que quan va ser detingut el seu avi li va portar menjar a la presó fins que una dia de la primavera del 1937 li van dir que l'havien posat en llibertat." "Però els altres presos ens van explicar després que havia sortit lligat de mans i que s'havia acomiadat dels seus companys perquè sabia on anava; el portaven directament a la mort".

Delictes de lesa humanitat segons juristes consultats per les associacions

"Els néts teníem el deure de denunciar-ho", ha agregat. "Aquest dolor, aquest patiment, és permanent”. La testimoni ha admès davant el tribunal que la seva associació ha comptat amb l'assessorament de juristes que han tipificat aquests fets com a delictes de lesa humanitat. "Vam comprovar que eren crims similars als que s'havien investigat a Xile i l'Argentina", ha puntualitzat.