Un íntim col·laborador de Carme Chacón diu que ella «descol·loca tots els nacionalistes». Es pot dubtar de la imparcialitat de la cita, però no de la seva certesa. Des que va començar la pugna, l'exministra ha recollit les crítiques dels més espanyolistes i catalanistes, tant si eren José Bono com Ernest Maragall. A Chacón mai se l'ha considerat ni d'aquí ni d'allà. Per al PSOE, és del PSC. Per al PSC, és del PSOE. I això, que podria haver estat un inconvenient, ha acabat sent un avantatge, al permetre-li concitar suports en una i altra banda.

A Andalusia 8 Chacón va recollir suports a Sevilla. <BR/>

Edició Impresa

Versió en .PDF

Informació publicada en la página 19 de la secció de Política de l'edició impresa del dia 03 de febrer de 2012 VEURE ARXIU (.PDF)

Ella mateixa va jugar aquesta carta en la seva posada de llarg com a candidata. El 7 de gener, a Olula del Río, el poble almerienc on va néixer el seu pare, Chacón va explicar que era néta de catalans, andalusos, aragonesos i castellans. L'Espanya plural personificada. Va ser un acte ben dissenyat i amb alta intensitat emocional. La seva paraula més repetida va ser nou: «nou rumb», «nova etapa», «nou camí».

Aquí hi ha un dels pilars fonamentals de la seva candidatura. Si el seu rival fos un altre, més jove i amb menys trajectòria que Alfredo Pérez Rubalcaba, la candidata ho tindria complicat per utilitzar aquest argument. Ha estat portaveu del PSOE, vicepresidenta del Congrés i ministra en dues ocasions, primer a Vivenda i després a Defensa. Molt nova, en rigor, no és. Però sí en contrast amb l'exvicepresident del Govern.

La forma i el fons

La seva ha estat una campanya on la «il·lusió» -una altra pedra de toc als seus discursos- ha estat més present que a la del seu contrincant. Quan se'ls diu als partidaris d'aquest que a l'exministra i el seu equip se'ls ha vist molt més exultants, i que aquest és potser un símptoma de com ha anat la carrera, ells contesten: «És normal. No saben de què va això. Són molt inexperts. Viuen en un món com de Walt Disney».

I aquí està el seu principal inconvenient. Molts al partit la veuen com una dirigent més preocupada per la forma que pel contingut. «Pur màrqueting», diuen els seus crítics. Si guanya aquest dissabte, haurà de provar que no és així. Perquè és clar que ella, a diferència de Rubalcaba, s'hi vol quedar. Primer, com a secretària general, i després com a aspirant a la Moncloa.