Joan Tapia Periodista

Ho vaig dir fa mesos. El pacte fiscal (versió Artur Mas) fracassaria. Perquè va en la línia molt espinosa del concert, perquè no tenia el suport del PP que li ha aguantat la legislatura i que té majoria absoluta a Madrid, i perquè tampoc agrada al PSC. ¿Canviava les coses la gran manifestació? Potser sí, una mica, si hagués exigit el pacte fiscal. Però la manifestació, incitada per CDC, va ser un clam independentista. ¿Per què Mas va donar consignes contradictòries? ¿Per què una part de CDC i la difusa Assemblea Nacional Catalana li va voler forçar la mà? ¿Per què el grau de desafecció amb Espanya d'una part de Catalunya (la que veu ­TV-3)­ és molt superior al que es creia?

Edició Impresa

Versió en .PDF

Informació publicada en la página 3 de la secció de Tema del día de l'edició impresa del dia 21 de setembre de 2012 VEURE ARXIU (.PDF)

Sigui com sigui, a Rajoy li era molt complicat atendre la petició d'un pacte (per quedar-se a Espanya) per part de qui feia ostentació d'haver incitat una manifestació per marxar d'Espanya (això sí, sense trencar). ¿No ha vist Mas en el cas Bolinaga que la dreta-dreta dóna a Rajoy el mateix maltractament que ell donava a Zapatero? A més a més, en les últimes eleccions catalanes (les legislatives del novembre) el PSC i el PP van sumar més escons (i vots) que CiU, ICV i ERC juntes. ¿Què passarà ara?

Mas dirà que el rebuig frontal al pacte fiscal liquida la legislatura i demostra entossudiment. No deixa de tenir una part de raó, però la clau és que li legitima una dissolució inevitable. Mas no volia governar quatre anys fent retallades amb la crossa del PP. Ni amb retallades una mica més petites, i apujant impostos, amb la del PSC. Ha optat per embolicar-se amb l'estelada (una interpretació lliure del seu eslògan Per una Catalunya millor) i s'ha quedat sense majoria al Parlament. No pot aprovar els pressupostos del 2013. A més, no hi ha mal que per bé no vingui, perquè els comptes públics catalans de l'any que ve -com els espanyols- faran serrar les dents.

Per què hauria d'anar a eleccions d'aquí un temps amb la impopularitat acumulada per més ajustos durs quan un Rajoy amb poca cintura facilita que es facin ara perquè «Espanya no escolta i ens ploma». La gran pega és que serà la primera vegada que CiU vagi a uns comicis sense poder fer «la puta i la Ramoneta» (Pujol dixit). Encara que potser aconsegueixi repetir la fórmula d'èxit reclamant la independència de mitja jornada. CiU aposta a la majoria absoluta (si no l'obté pot trencar-se) i té en el seu haver ser una escola de grans professionals com Pujol (pare), Roca, Duran, Mas… I ara té l'avantatge que els seus contraris són gossos flacs. El PP es debat en el doble turment dels rescats, l'atur i l'IVA amb la campanya contra l'Estatut. I el PSOE i el PSC, amb Zapatero a la Moncloa i Maragall i Montilla al Govern, no van impedir una fallida de l'Estatut que gairebé aniquila el seu missatge polític a Catalunya des de les eleccions del 77.

Però passi el que passi el 25 de novembre em temo que viurem llargs anys amb el debat independentista a sobre de la taula. Al Quebec en sumen més de 30.