El Periódico

ÚLTIMA HORA El fiscal demana presó sense fiança per a l'expresident del Barça Sandro Rosell

CORRUPCIÓ.CAT

El matrimoni Arnolfini

Com en el quadro de Van Eyck, aquest judici fa de mirall on els actors es reflecteixen a manera de testimonis

El matrimoni Arnolfini

FERRAN NADEU

JAVIER PÉREZ ANDÚJAR / BARCELONA

Dilluns, 10 d'abril del 2017 - 19:12 CEST

S’està processant una burgesia corrupta, profunda i poderosa, la intocable burgesia catalana de Barcelona. Així ho va deixar veure ahir un dels testimonis, l’exdiputat convergent Jaume Camps, que va ser imputat en aquesta mateixa causa, però el delicte de què se l’acusava ha prescrit. Camps va arribar amb aquella indolència satisfeta de tiberis i de qui fa dècades que està ben establert en el poder, amb aquella incúria forjada a base de sobretaules on es talla tot menys l’allioli, i va seure i va creuar els braços igual que un buda que sap que on ell acaba comença l’estat de no retorn, i amb èpica obsoleta va exalçar al decrèpit cap del clan.

«Fèlix Millet havia sigut encimbellat a la cúpula del prestigi social per part de la burgesia catalana de Barcelona, i també va enlluernar la burgesia de Madrid, que el va fer patró de la FAES. Havia recuperat un prestigi social enfonsat quan allò de Renta Catalana», va dir Camps en un dels seus intents d’anestesiar l’interrogatori del fiscal Emilio Sánchez Ulled. Al final, la presidenta del tribunal, la magistrada Montserrat Comas, va haver de reconvenir Camps perquè respongués a les preguntes i es deixés de divagacions, plenes de melancolia unes vegades i d’autobombo d’altres.

Camps va ser un els fundadors de CDC, ha sigut l’advocat personal de Millet i també ha exercit d’advocat a Catalunya de Ferrovial. Era l’únic advocat present en les ambigües reunions en què Pedro Buenaventura, directiu de l’empresa d’infraestructures, es trobava amb Millet per negociar temes del Palau. ¿A quina part representava en aquells moments Camps? ¿Per què no hi havia, a més a més, un advocat que representés el Palau? Camps va defensar que ell assistia a les reunions com a amistós mediador.

També va testificar en la sessió d’ahir l’excorreligionari de Pilar Rahola, Àngel Colom, que va ser preguntat pels 12.500.000 pessetes que va rebre de Millet perquè saldés els deutes de l’extint partit de Rahola i de Colom, que es deia PI, igual que el cognom de Filemó, el cap de Mortadel·lo. En comú tenen que la cosa va de disfresses. ¿Quan es van proporcionar els diners a Colom? Quan es va afiliar a CDC. ¿Qui va afluixar la mosca? Millet, mitjançant un rebut de tres concises línies que indicaven que la quantitat era per a un conveni de pedagogia sobre noves migracions.

El ‘brainstorming’

¿De què va això?, li va preguntar el fiscal. Colom va dir que ni idea, que no s’havia adonat del que posava el paperet, perquè només es va fixar en l’import. Bé, però, ¿qui li va dir que ho demanés a Millet? «El seu nom va sorgir en un 'brainstorming'. Vam recórrer a Millet perquè estava considerat un mecenes de la cultura catalana», va explicar Colom. I això és el que aquesta burgesia en el poder entén per cultura.

Igual que en el famós quadro del matrimoni Arnolfini, de Jan van Eyck, aquest judici fa de mirall on els actors es reflecteixen a manera de testimonis.

El delantero azulgrana sufrió una lesión muscular en el entrenamiento de este jueves