Al PPC encara li queden fulles (dies) per esfullar la margarida dels pressupostos que va proposar CiU i no està disposat a perdre l'oportunitat de seguir pressionant. Ahir es va viure al Parlament un nou capítol d'aquesta crònica d'un acord anunciat. A tots dos partits els costa cada vegada més dissimular que el pacte és imminent, però els somriures d'«optimisme» són més visibles en el bàndol popular: han llimat la taxa turística i la de l'euro per recepta, han forçat una modificació del cànon de l'aigua i han fet tirar endavant diverses esmenes seves. ¿Què queda llavors per confirmar l'abstenció que salvi els comptes en el ple del pròxim dimecres? Tancar uns «serrells» i aconseguir que CiU firmi una

El convergent Oriol Pujol fa broma amb el popular Enric Millo i es nega a donar-li la mà, ahir, al Parlament. JOAN CORTADELLAS

Edició Impresa

Versió en .PDF

Informació publicada en la página 20 de la secció de Política de l'edició impresa del dia 10 de febrer de 2012 VEURE ARXIU (.PDF)

aliança «que transcendeixi els pressupostos», va anunciar ahir el portaveu parlamentari del PPC, Enric Millo.

Aquest acord «per marcar una línia política» a llarg termini, va admetre el mateix Millo, té entre els seus objectius «fer més difícil» futurs acords del Govern amb altres partits de l'oposició. Obstaculitzar la geometria variable, «encara que no arribi a impedir-la del tot», tenint en compte que els nacionalistes no amaguen que a partir de l'any 2013 intentaran buscar altres socis per no quedar sotmesos al PPC. Ho faran en ple redoblament de l'ofensiva pel pacte fiscal i una vegada resolt l'enigma de si l'Executiu central paga els 759 milions de la disposició addicional tercera de l'Estatut, entre altres assumptes.

VELLA CANÇÓ / La cançó ve de lluny. I no perquè el PPC insistís ahir que aquest acord el negocien des de fa setmanes de manera paral·lela (encara que vinculada) als comptes. La presidenta dels populars catalans, Alicia Sánchez-Camacho, ja va jugar la mateixa partida l'any passat, en les converses pels pressupostos del 2011 que va acabar salvant amb la seva abstenció. Aleshores, la líder conservadora va arrencar un contracte a través del qual el Govern català es comprometia a reduir l'estructura empresarial de la Generalitat i reorientar la política exterior. Unes mesures que CiU, en efecte, ha emprès, però no al nivell que el seu soci preferent reclamava.

El desenvolupament de la llei d'emprenedors per donar suport a les pimes, l'aprofundiment en la racionalització de la despesa pública, l'impuls del control pressupostari i l'aposta per la transparència (traient a la llum els sous dels directius de les empreses públiques) són els quatre blocs que el PPC posa aquest any sobre la taula. No sembla per tant que el Govern, una vegada difuminades certes pretensions populars, estigui disposat a perdre la votació en el ple per culpa d'aquestes peticions. Sobretot perquè algunes d'aquestes iniciatives, asseguren els nacionalistes, ja les han impulsat ells, i també perquè creuen que podran diluir aquest pacte i no tindran problemes per seguir aprofundint en la geometria variable.

NO VOTAR-SE A SI MATEIX / A CiU li ha tocat cedir en moltes coses per acontentar el PPC, però el PPC també s'ha hagut de desdir de moltes pretensions inicials. Renegava de qualsevol pujada d'impostos i ha acabat acceptant-ne unes quantes. Però és que a més a més li ha tocat fer algun moviment com a mínim estrambòtic. Ahir, per exemple, els diputats conservadors van haver d'abstenir-se en la votació de les seves pròpies esmenes de supressió del cànon de l'aigua en la comissió d'economia i finances. Volien mantenir-les «vives» fins al ple de dimecres per seguir pressionant CiU, però no podien votar-hi a favor perquè s'arriscaven a possibilitar que la resta de l'oposició les recolzés i dinamités l'acord amb els nacionalistes.

No hi va haver ningú en els altres grups parlamentaris que no carregués contra aquest tacticisme.