elPeriódico.cat

Gemma Robles

Hi haurà canvi d'inquilí cap al mes de desembre a la Moncloa. El president del Govern va formalitzar ahir la dissolució de les Corts i va aclarir el camí que portarà, des d'avui fins al 20 de novembre vinent, a unes urnes d'on sortirà elegit el seu successor al capdavant de l'Executiu. A José Luis Rodríguez Zapatero li toca ben aviat empaquetar les seves pertinences i emprendre la mudança cap a Lleó. Inevitablement, l'acompanyarà la frustració d'haver hagut d'abandonar les seves ànsies de col·locar Espanya en l'avantguarda de les polítiques socials per culpa d'una crisi descarnada que, cal dir-ho tot, va trigar massa a mirar a la cara i cridar pel seu verdader nom. «Però s'ha de reconèixer que els últims anys s'ha sacrificat a si mateix i a la seva imatge per no veure el país intervingut», puntualitza un dels seus col·laboradors.

José Luis Rodríguez Zapatero, ahir, abans d'intervenir davant els periodistes. AGUSTÍN CATALÁN /JUAN MANUEL PRATS

Mariano Rajoy, ahir, a la seu central del PP, després de la seva compareixença. AGUSTÍN CATALÁN /JUAN MANUEL PRATS

Més informació

• Tags: Política, Eleccions 20-N

Edició Impresa

Versió en .PDF

Informació publicada en la página 20 de la secció de Política de l'edició impresa del dia 27 de setembre de 2011 VEURE ARXIU (.PDF)

Els que han treballat colze a colze amb ell durant els últims anys auguren que el temps curarà les ferides que la tisorada del maig del 2010 -amb la baixada de sous per als funcionaris i la congelació de les pensions incloses- va causar en l'electorat i les files socialistes, i permetrà aflorar el llegat que Zapatero, després d'haver governat dues legislatures, deixa als espanyols: la retirada de les tropes de l'Iraq, el naixement de llei de dependència i del matrimoni homosexual; la llei de la memòria històrica i la de víctimes del terrorisme; la reforma de la llei de l'avortament o la pujada del salari mínim i les pensions mentre va creure que era possible.

En total, més de 140 lleis i decrets, encara que no hagin vist la llum projectes legislatius com el de la mort digna o la igualtat de tracte. Però el més urgent per a la direcció del PSOE no és comprovar si Zapatero troba el seu lloc en la història -això ja es veurà- sinó intentar que el seu divorci de les bases del partit, que se senten traïdes per l'esquerra, no col·loqui el candidat a les generals, Alfredo Pérez Rubalcaba, en el pitjor dels escenaris: l'enquesta publicada per EL PERIÓDICO DE CATALUNYA apunta que el PSOE podria baixar en les generals del novembre dels 125 escons, i recollir així el seu pitjor resultat des del 1979.

RAJOY I LA CONTESTACIÓ SOCIAL / El mateix sondeig, realitzat per l'empresa GESOP per a aquest diari, assenyala que hi ha un altre polític, a més a més de Zapatero, que està obligat a pensar a fer les maletes i organitzar un trasllat una vegada el teló de la legislatura hagi baixat. Les estimacions de vot fan pensar que només un sorprenent tomb podria impedir que, en el seu tercer intent, Mariano Rajoy arribi a la Moncloa. I sembla que ho farà amb àmplia majoria absoluta, la convicció que haurà de portar a terme «reformes» (en el vocabulari d'un candidat mai s'inclou la paraula «retallades», excepte per retreure-les a l'adversari) i la certesa que les seves mesures, que comença a enumerar però no a detallar, li valdran una enorme contestació social.

De fet, si finalment és elegit president del Govern, Rajoy haurà de simultaniejar la mudança a la seva nova casa amb l'adopció de diverses decisions calentes abans que acabi el 2011, com la que afecta el futur de les places i dels sous dels treballadors públics, a més a més de les pensions. El líder del PP hauria preferit que Zapatero hagués deixat resolt aquest problema amb un decret sobre la pròrroga dels pressupostos, però l'encara cap de l'Executiu no està disposat a fer un favor com aquest al cap de l'oposició. Una altra cosa serà que la conjuntura econòmica obligui el president a adoptar noves mesures abans del 20-N. Al cap i a la fi, encara que tot faci olor de comiat, estarà al capdavant del Govern amb plenes competències fins al dia de les eleccions (sense abandonar l'agenda internacional) i, després, ocuparà el càrrec en funcions fins al desembre.

CATALUNYA I EUSKADI / Mentre Zapatero exerceix, Rajoy i Rubalcaba es dedicaran els pròxims dies a fer mèrits. Els dos candidats asseguren que se centraran en les propostes i que evitaran l'intercanvi d'acusacions. És a dir, que han promès el mateix que tots els aspirants abans d'iniciar la campanya i encara s'ha de veure si són els primers a complir-ho. Amb independència de qui sigui l'elegit pels espanyols, el pròxim president haurà de continuar lluitant contra els mercats i torejant amb els atacs d'unes comunitats i uns ajuntaments que es declaren pràcticament en la ruïna.

A més a més, el successor de Zapatero es trobarà amb una Euskadi on l'esquerra abertzale guanya força i s'entreveu el final d'ETA i amb un president a Catalunya que es disposa a exigir el pacte fiscal. El pròxim president tindrà feina.