-Ja que tard o d'hora s'obrirà el debat, aclareixi'ns en què consisteix el pacte fiscal que demandarà al Govern. Parla de gestionar tots els impostos que es meriten a Catalunya. ¿Tots?
-Gairebé tots, perquè els de duanes, per exemple, ni tan sols els bascos els gestionen. Es tracta de gestionar tots els impostos que es generen i liquiden a Catalunya a través d'un organisme, d'una agència que depengui, en tota o en bona part, de la Generalitat.
-És a dir, el Consorci de l'Agència Tributària, previst a l'Estatut…
-Sí, perquè això el Constitucional no ho va tombar. Es podria començar per un consorci amb l'Estat i acabar amb una gestió íntegra per part de la Generalitat de tots els impostos que es paguen a Catalunya.
-¿Serà condició inexcusable per a un pacte d'investidura a Madrid?
-Sí. Catalunya no pot seguir vivint per sota de les possibilitats que genera com a societat.
-Al juliol vostè va anunciar que no ajudaria Zapatero a esgotar la legislatura, però ara CiU ha reprès la col·laboració amb el PSOE.
-L'esquema principal no ha canviat. El que passa és que la situació de l'Estat és molt delicada, fins al punt que s'ha parlat del risc d'intervenció. No crec que arribem en aquest punt, però per evitar-ho s'han de fer coses. No tenim cap compromís amb Rodríguez Zapatero, però sí amb el projecte de l'Estat en què per ara estem. D'aquí uns anys no sé on serà Catalunya, però mentre segueixi a bord del vaixell espanyol, procurarem mantenir-lo endavant. A més, hem d'impulsar mesures a nivell estatal que beneficiïn Catalunya.
-¿L'ha sorprès el gir independentista del president Pujol?
-Bé, veig que ha fet una certa mutació en aquest sentit, perquè ell clarament s'havia declarat sempre com una persona no independentista. Recordo que el 2007 vaig pronunciar una conferència solemne en què parlava del dret a decidir sense límits i ell no estava del tot convençut d'aquesta tesi. Percebo que ara el president Pujol contempla possibilitats que no sé si van en la línia de la independència, però sí que Catalunya pugui tenir un Estat propi.
-Li preguntava com ha acollit vostè aquest canvi d'actitud.
-El celebro. La mutació de Pujol és reconfortant, perquè significa que allò que abans no veia clar ara ho veu més clar. Tant el president Pujol com jo coincidim en el fet que l'Estat propi per a Catalunya és una opció a la qual no hem de tancar la porta, i menys tal com evolucionen les coses a l'Estat espanyol, encara que també tenim molt clar que al final això ha de respondre a una voluntat molt majoritària del poble català. Sabem que aquests moments, marcats per les conseqüències de la crisi, ens obliguen a plantejar les coses de manera que no generin un conflicte dins de Catalunya. És a dir, a donar prioritat a les demandes que més uneixen la ciutadania, com per exemple el pacte fiscal.
-CiU va recolzar les consultes independentistes, i el 10 d'abril vinent se'n celebrarà una a Barcelona. ¿Votarà el president de la Generalitat?
-Jo tinc un dilema, sincerament, gairebé personal. Perquè ara, a més a més de ser l'Artur Mas ciutadà, sóc el president de Catalunya, i per tant em sento president dels set milions i mig de catalans i catalanes. I d'aquests set milions i mig, molts estan a favor d'un Estat propi, però n'hi ha molts altres que hi estan en contra. Tinc aquest dilema: dia 10 d'abril, si es fa aquesta consulta, decidir si Artur Mas ha de ser un ciutadà com qualsevol altre i votar com a tal. En el segon cas sé què votaré, ho he dit moltes vegades. Aquest és un dilema que he de resoldre.
-Arran de la crisi i també de la necessitat d'aprimar l'Administració, al PP i el PSOE s'hi entreveuen pulsions recentralitzadores. ¿L'inquieten?
-Hi ha una mar de fons, en el sentit que tot això de l'Estat autonòmic ha anat massa lluny. A Madrid hi ha la percepció que l'Estat ha perdut mecanismes de poder. A mi no em correspon jutjar si l'Estat de les autonomies ha anat massa lluny o no, no ho sé. El que sí que sé és que Catalunya no ha anat massa lluny, al revés, s'ha quedat curta, això sí que ho sé. Per tant, facin el que facin amb el model autonòmic, Catalunya que no la toquin.
-¿Una reforma del model d'Estat que deixi Catalunya al marge?
-Que el PP i el PSOE facin el que hagin de fer amb l'Estat de les autonomies, però si ara s'ha de fer una cosa és pels seus pecats originals. El pecat original és el cafè per a tothom, per frenar Catalunya i Euskadi. I en aquest pecat original ara han de buscar la penitència. Però quan la busquin que no ens mirin a nosaltres, ni segurament als bascos, perquè nosaltres en el seu moment ja vam advertir que això del cafè per a tothom era un error. Els responsables ells, no nosaltres.
-Des de la seva victòria a les urnes ha concedit molt de protagonisme al senyor Duran Lleida, i ha reservat per a Unió un paper important al Govern i el sottogoverno. ¿Passem del tripartit al bipartit?
-No, el bipartit no existeix, encara que és cert que Unió té un pes rellevant al Govern. Això tampoc ha de sorprendre a ningú, perquè nosaltres ens presentem a les eleccions com a CiU. No es tracta de fer un repartiment de quotes, sinó d'atorgar responsabilitats a persones solvents, amb cara i ulls, siguin de Convergència o siguin d'Unió. És evident que el pes de Convergència ha de ser superior, clarament superior, perquè també nosaltres portem el pes principal dins de la federació de CiU.
-Sí que s'ha percebut que hi havia un repartiment de quotes entre Convergència Democràtica i Unió, fins i tot en el fitxatge d'independents.
-En absolut. De la mateixa manera que he anat a buscar gent de fora, amb més raó encara m'esforçaré perquè la gent de dins, i quan dic de dins em refereixo tant a Convergència com a Unió, estigui amb el màxim ànim i il·lusió per fer la feina que s'ha de fer. I si hi ha gent de primera fila d'Unió disponible per assumir responsabilitats, doncs jo no tinc cap inconvenient que estiguin dins del Govern, fins i tot en àrees importants com les que estan portant.
-Aprofitant la pau interna que brinda a la federació el fet d'haver tornat al poder, ¿aspira a aprofundir en la integració entre CDC i Unió?
-Home, qualsevol cosa en la vida és millorable, tot està subjecte a possibles millores, i CiU no és cap excepció. Però per a nosaltres això no és la prioritat, sincerament. CiU està prou sana interiorment, prou estable per no haver-se de preocupar del seu funcionament orgànic, almenys com a tema principal. Això va ser un problema per al tripartit, però nosaltres ens podem ocupar més del país que de nosaltres mateixos. A mi només em preocupa la salut de Catalunya i la salut de la Generalitat .