elPeriódico.com

-Un mes al capdavant del Govern. ¿Suficient per fer balanç?

El president Artur Mas, a la galeria gòtica del Palau de la Generalitat. JULIO CARBÓ

Entrevista amb el president de la Generalitat, Artur Mas. Foto: JULIO CARBÓ E. HERNÀNDEZ / M. TUDELA

Més informació

• «Em reconforta la mutació independentista de Pujol»

• Tags: Política

Edició Impresa

Versió en .PDF

Informació publicada en la página 2 de la secció de Tema del día de l'edició impresa del dia 30 de gener de 2011 VEURE ARXIU (.PDF)

-Ha estat un mes de molta feina, pressió i il·lusió. Il·lusió perquè això té sortida, encara que això exigeixi prendre decisions tan complicades com necessàries. Hi ha sortida si ara fem els deures.

-Va lloar la pulcritud del traspàs de poders amb el seu predecessor...

-I ho segueixo fent.

-...però ara manté que el dèficit de la Generalitat és superior al declarat. ¿Li va faltar informació?

-Tota no la teníem. Sabia pel president Montilla que no es compliria el compromís de dèficit, però hem descobert que la desviació del 2010 serà gran i greu: com a mínim un 50% per sobre de l'objectiu pactat i fixat. Per això s'ha d'actuar amb contundència, perquè no hi ha res perdut. Les solucions poden ser doloroses, fins i tot traumàtiques, però absolutament necessàries.

-¿Atribueix la desviació del dèficit a la crisi o a la gestió del tripartit?

-Part es deu a la caiguda d'ingressos, però també hi va haver descontrol de la despesa: es va gastar més del que es podia. Hi va haver alguns ajustos, però es van quedar molt curts. I ara tenim una patata calenta que hem de resoldre. El pacient no pot esperar dos anys que l'operin, perquè el mal s'estendria i seria irrecuperable. A aquest Govern li toca aquesta feina molesta i molt dura d'actuar amb contundència, de fer servir el bisturí; no hi ha cap més alternativa. A més a més, les administracions han de donar exemple, estrènyer-se el cinturó i gastar menys del que gastaven, perquè apujar impostos castigaria la recuperació econòmica.

-¿Confia que el PSC l'ajudarà a tirar endavant aquestes retallades?

-Si hem de fer-les és per una situació heretada, de la qual no som responsables però ara ens en sentim responsables. El PSC hauria d'ajudar-nos a resoldre els problemes que ha creat. Molta gent veuria amb bons ulls que no es desentengués del problema, que es posés al costat de la Generalitat a l'hora dels sacrificis. Però no tinc confiança plena que ho faci. Potser caurà en la temptació de fer oposició pura i dura, però si ho fa Catalunya en patirà les conseqüències. La decisió serà seva.

-Aquests retrets no fomenten un clima de col·laboració...

-Nosaltres expliquem el que ens hem trobat, de manera objectiva i sense fer sang. Ja m'hauria agradat a mi que quan el PSC va arribar al Govern hagués actuat igual. No podem amagar la realitat.

-¿L'ajust que ha aprovat garanteix per si mateix que la Generalitat podrà seguir emetent deute?

-El pla d'austeritat, amb una reducció de la despesa del Govern de la Generalitat del 10% com a mínim, és la nostra gran contribució. Però l'Estat també ha de complir i assegurar-nos els mateixos ingressos que teníem el 2010. Si es donen les dues condicions complirem els objectius de dèficit, introduirem confiança, guanyarem credibilitat i ens podrem endeutar raonablement. En suma, podrem pagar. Passarem dos anys difícils, però el sacrifici no serà més gran del que han fet moltes empreses, autònoms i famílies. A les administracions també ens toca estrènyer-nos el cinturó.

-El pla d'austeritat comportarà sacrificis per als catalans. ¿Quines prestacions públiques es preservaran i quins desapareixeran?

-Si l'ajust és el 10%, hem de preservar el 90% del que tenim. Durant aquests anys hem anat creixent en prestacions, inversions, infraestructures... ¿Volem tornar a tenir-ne el 100%? Doncs haurem de pencar, treballar més i millor. Així de clar: per ser una mica més rics ens ho hem de guanyar. Però també s'ha de resoldre el desequilibri fiscal entre Catalunya i Espanya. Demanem un sacrifici col·lectiu, però sabem que, sense el dèficit fiscal amb l'Estat, Catalunya viuria millor. Amb el nostre esforç els catalans podríem viure millor si la riquesa que creem no es gastés a la resta de l'Estat, i no sempre correctament. Això ens provoca indefensió; per això demanem el pacte fiscal.

-Diu que els diners que aporta Catalunya a la resta de l'Estat no s'inverteixen bé. ¿Parla de frau?

-Jo no dic que hi hagi frau, però sí que no s'inverteix d'acord amb les prioritats d'aquest moment. Posaré exemples: no té cap sentit que autonomies que són menys productives que la nostra tinguin polítiques socials més fortes que les de Catalunya. No té cap mena de sentit que qui rep diners visqui més bé que no pas qui en dóna. Ni que l'Estat inverteixi en infraestructures allà on no hi ha teixit empresarial i margini territoris com per exemple Catalunya, on es genera riquesa. No té sentit que Catalunya se sacrifiqui mentre l'Estat llença els diners.

-Entrem al detall de la retallada. Els seus compromisos electorals sobre la sanitat pública incloïen ampliar la capacitat de triar especialista i hospital, reduir les llistes d'espera quirúrgiques... ¿Tot aparcat?

-És un programa per a tota la legislatura. La retallada serà per al 2011 i el 2012, però si fem bé les coses després l'economia millorarà, tindrem més recursos i podrem tornar a invertir més, en especial en polítiques socials. Si intervenim el malalt no és perquè es posi pitjor, sinó per curar-lo.

-¿La sanitat pública mantindrà totes les prestacions actuals?

-Totes, no. S'hauran d'ajustar a la baixa algunes coses, les que no siguin tan prioritàries com altres. Posaré un exemple: procurarem no tocar el complement dels que cobren pensions no contributives, que viuen per sota del llindar de la pobresa. Altres coses són necessàries, com les infraestructures, però en els pròxims dos anys començar grans obres no serà viable.

-¿Descarta el copagament?

-El descarto, però recordo el que he dit sempre: una cosa és el copagament generalitzat i una altra cosa són algunes mesures que evitin l'abús del sistema, a proposta dels professionals. Estudiarem com es poden establir barreres que evitin l'abús del sistema.

-Mesures dissuasòries...

-Ja es fa en alguns països: fer pagar aquell que usi incorrectament la sanitat pública. No s'ha d'anar a urgències per a tot. Si algú va a urgències de manera constant i injustificada, s'han de posar barreres perquè no n'abusi. Hem de protegir l'Estat de benestar.

-¿Es revisaran les subvencions a l'escola concertada?

-Tot està subjecte a una possible contenció. No hi haurà un increment de concerts, ni es construiran més escoles durant els pròxims mesos perquè simplement no podem fer-ho. Però els col·legis, hospitals i centres d'atenció primària han de seguir funcionant en qualsevol cas. L'objectiu és gastar millor: optimitzar la gestió i eficiència de l'Administració.

-¿Se subvencionarà les concertades que segreguen per sexe?

-Hi haurà concerts per a les escoles que legalment en puguin tenir. Parlar d'escola segregada és molt dur. Fins i tot venint d'una altra tradició escolar, vull subratllar que en molts països avançats s'aposta pedagògicament per la separació de nens i nenes, fins i tot a l'escola pública. No podem ser dogmàtics: hem d'analitzar-ho tot des de l'òptica del rendiment i de la lluita contra el fracàs escolar.

-¿Paralitzaran obres en marxa?

-No es començaran les obres que el tripartit va prometre els últims mesos, sense tenir recursos, només per raons electoralistes. De les que ja s'estan fent, algunes s'hauran d'alentir. I, per descomptat, no començarem res nou.

-¿Posarà el fre a la línia 9?

-S'alentiran aquesta i altres infraestructures de fora de Barcelona.

-Tot i la falta de recursos elimina l'impost de successions, renunciant a 400 milions d'euros...

-No hi deu arribar, em penso que deu estar més a prop dels 350 que no pas dels 400. És l'únic impost que tocarem.

-També va prometre suprimir les últimes pujades fiscals...

-En el transcurs de la legislatura; aquest any no podrem. El nostre compromís més clar era eliminar l'impost de successions per evitar que el capital català se'n vagi a territoris on ja no existeix aquest gravamen. És un sacrifici, no gaire gran, per no perdre activitat econòmica a Catalunya i mantenir intacta la credibilitat de la Generalitat.

-¿Quin serà l'impacte de l'ajust a l'Administració?

-En general, no es reposaran les places dels funcionaris que es jubilin. Excepte en el cas de sanitat i educació, on es reposarà un de cada dos. Pel que fa al personal laboral temporal, no diré que tots, però sí que és cert que molts contractes no els podrem renovar. És molest i trist, entre altres coses perquè es poden inflar les xifres de l'atur, però hem d'aturar l'espiral de despesa. A un funcionari no el podem fer fora, perquè té la plaça guanyada per oposició, però a una persona amb contracte temporal, si no hi ha més remei, li haurem de demanar que deixi aquella feina. Quan ho arreglem tot ja els ajudarem a trobar una altra ocupació.

-Reduir un 25% les promocions de mossos afectarà la seguretat, en particular a Barcelona...

-Haurem de millorar els efectius que tenim o treballar una mica més en alguns àmbits. Hi haurà qui no ho entengui, però no ens apartarem d'aquest camí. Ens hi juguem l'Estat de benestar, l'autogovern de Catalunya, la credibilitat i la confiança del país. Ens ho juguem tot. No podem fer un pas enrere.

-Amb un 18% d'atur, ¿veu factible complir el seu propòsit de reduir-lo a la meitat en aquesta legislatura?

-Ho veig difícil, però no em rendeixo. No importa si són quatre anys o cinc, però aquest és el repte. No podrem dir que Catalunya ha superat la crisi fins que l'atur es redueixi a la meitat. Jo no ho diré. Aquí l'Estat hi té molt a fer, i nosaltres influirem perquè ho faci.

-Aquestes primeres setmanes hi ha hagut algunes contradiccions entre els seus consellers. ¿Està plenament satisfet del grau de coordinació del Govern?

--Plenament no, perquè sóc molt autoexigent. Sé que en aquest primer rodatge del Govern la coordinació ha estat millorable, i la millorarem.

-Parlant de rodatge, el final dels 80 km/h ha estat accidentat...

--Farem el que vam prometre: suprimir els 80 km/h, i res més. Això no significa que no mantinguem l'esquema de velocitat variable.

-¿Hi ha alternativa a Renfe com a operadora de Rodalies?

-Sí que n'hi ha, i he donat instruccions perquè s'estudiï seriosament. Renfe no es pot pensar que té el monopoli de Rodalies ni dels trens regionals, De fet, no firmarem el contracte per a quatre o cinc anys preparat pel tripartit i Renfe. El 2011 no tenim sortida, però a finals d'any podem convocar un concurs obert a qui s'hi vulgui presentar. No estem casats amb Renfe.

-¿Veu Spanair en fallida?

-No.

-Les administracions han prestat 20 milions més a la companyia. ¿Spanair és una aposta estratègica per a la Generalitat?

-L'aposta estratègica és que el Prat tingui més rutes internacionals; Spanair és un instrument. Aquest projecte ens el vam trobar, no el vam generar. Abans de prendre una decisió, que ho farem, hem guanyat uns mesos de tranquil·litat. Animo Spanair a millorar resultats i buscar un soci que posi diners.

-Amb la bancarització o la nacionalització de les caixes, ¿Catalunya perdrà múscul financer?

-No tenim per què. Miri l'operació de La Caixa, la més important: no la desnaturalitza com a entitat; simplement podrà actuar a través d'un banc i captar capital. Mentre sigui majoritària al banc, no canvia res. Treballarem perquè Catalunya no perdi pes financer, però no ho podem fer sols. No tenim la paella pel mànec.

-¿I la resta de caixes? ¿Perillen l'obra social i el suport de les caixes al desenvolupament local?

-Hi ha alguns perills, però la situació és la que és: perquè torni a haver-hi crèdit s'ha de reestructurar el sector financer. I em temo que encara queden un parell d'anys fins que el sistema financer espanyol acabi de fer la neteja que ha de fer.