elPeriódico.com

I per fi va arribar el dia gran d'Artur Mas. El segon líder de CiU es va convertir ahir en el 129è president de la Generalitat, el vuitè de l'era moderna -després de Francesc Macià, Lluís Companys, Josep Irla, Josep Tarradellas, Jordi Pujol, Pasqual Maragall i José Montilla- i el cinquè des del final del franquisme i la restauració de la democràcia.

Mas saluda ciutadans a la plaça de Sant Jaume. FERRAN NADEU / ricard cugat

Més informació

• BOI RUIZ: Gestió privada de la cosa pública
• ANDREU MAS-COLELL: El científic de més projecció
• IRENE RIGAU: La mestra torna a l'escola
• FELIP PUIG: Un home sinònim de CDC
• LLUÍS RECODER: L'alcalde que va desafiar el 'pinyol'
• FRANCESC HOMS: Un fidel pare de l'Estatut
• JOSEP LLUÍS CLERIES: El flagell de Carme Capdevila
• Mas postil·la al prometre el càrrec que anteposa la seva «lleialtat al poble»
• Montilla se'n va amb una apel·lació per superar el debat essencialista
• Ferran Mascarell, 'pas mal'
• El PSC renega de Mascarell i el donarà de baixa del partit
• Mas i el Govern dels bastant bons
• Un Govern amb 4 independents, 5 exconsellers i 3 dones
• FRANCESC XAVIER MENA: Bon coneixedor de la crisi
• PILAR FERNÁNDEZ BOZAL: Una lletrada de l'Estat davant el TC
• Helena Rakosnik, primera dama de Catalunya
• Un Govern més enllà del partit
• El PSC es prepara per governar el 6026
• JOSEP MARIA PELEGRÍ: La veu d'Unió al Parlament
• FERRAN MASCARELL: Un vers lliure amb experiència

• Tags: Política

Edició Impresa

Versió en .PDF

Informació publicada en la página 8 de la secció de Tema del día de l'edició impresa del dia 28 de desembre de 2010 VEURE ARXIU (.PDF)

Encara que diu que hi arriba, Mas va tornar al Palau de la Generalitat on tantes vegades havia entrat com a conseller, amb cara d'assossec, interioritzat el clima de reconciliació amb gairebé tothom que desplega des de les passades eleccions catalanes. Entra a l'edifici per quedar-s'hi vuit anys, 12 com a màxim, si les urnes volen.

El nacionalista va seguir amb el desplegament de gestos amistosos cap a José Montilla, una política que va portar fins a l'últim moment. Perquè quan, després de prendre possessió, va acompanyar el ja expresident fins al cotxe, a la sortida del Palau, hi va haver alguns xiulets per al socialista, i Mas hi va respondre aplaudint-lo.

Un àpat frugal

La família del líder de CiU va viure amb emoció la jornada. Mas no portarà els seus a viure a la Casa dels Canonges i cotinuarà residint al seu domicili, com gairebé tots els seus antecessors, a part de Tarradellas. Però ahir va invitar la seva família a dinar en el que es podria considerar la primera vivenda de Catalunya. Un àpat breu i frugal, segons va anunciar. Abans de dinar va passar pel que serà el seu despatx d'ara endavant. Allà es va trobar amb una carta manuscrita de Montilla que, satisfet, va qualificar de «molt patriòtica i amb molt sentiment». A la missiva, el socialista es va posar a disposició del seu successor en el càrrec, li va desitjar sort i li va anticipar que no se sentirà sol, «per l'especial estima» que els ciutadans senten pel president.

No només ho va fer Montilla. També els seus, els membres de CiU, van fer costat al nou president. Es van veure cares del present, potser de futur i algunes del passat. Sens dubte, la presència que més va cridar l'atenció va ser la de Lluís Prenafeta, exsecretari general de Presidència, i com a tal mà dreta de Pujol, i també un dels detinguts en el cas Pretòria, i empresonat per això. A l'altre detingut i empresonat per aquesta operació, Macià Alavedra, no se'l va veure.

A part, és clar, del mateix Pujol, hi van anar veterans de CiU: Josep Maria Cullell, Joan Rigol, Joaquim Molins, Ignasi Farreres. De la classe política espanyola, molt poques cares: Manuel Chaves, com a representant del Govern, i Rodrigo Rato, que de fet ja no és polític.

Ja com a president català, Mas va sortir al balcó, va saludar els presents i els va desitjar un bon any i sort. Després va baixar i es va deixar besar uns minuts. Al balcó l'acompanyaven la seva dona, Pujol i Xavier Trias. Davant seu, Mas va assenyalar recte, cap a l'ajuntament, que Trias intentarà assaltar a les municipals.

El senyor del costat de Mas

I l'acompanyava el senyor que des del 28-N surt en totes les fotos: Josep Antoni Duran Lleida. L'esforç titànic que Mas ha fet els últims dies perquè Duran tingui tot el protagonisme no té precedents.

Quan el poble reunit a la plaça va començar a corejar «independència», els somriures van desaparèixer a l'instant, la delegació va entrar i va deixar el balcó buit. Perquè Mas vol fer el que els catalans l'hi demanin, però encara no ha arribat l'hora d'escoltar aquesta petició del poble.

Com és lògic, l'oposició va passar considerablement desapercebuda. Hi va haver queixes, com la del popular Jorge Fernández Díaz: «Si això no és sociovergència, que baixi Déu i ho vegi». I alguna impuntualitat. Amb diferència, l'última a arribar a l'acte va ser la consellera en funcions Montserrat Tura. El penúltim a presentar-se va ser el líder de Solidaritat Catalana, Joan Laporta, que no havia confirmat l'assistència. Alguns dels que després cridarien a favor de la secessió van dedicar alguns xiulets a l'expresident del Barça.

Entre l'eufòria dels guanyadors s'hi van veure algunes cares de decepció, ja resignada. Cares que ara hauran de canviar d'aires.