elPeriódico.com

Quan Artur Mas creui aquest matí el Saló de Sant Jordi del Palau de la Generalitat per prendre possessió del càrrec de 129è president, farà els últims passos d'una llarga travessia del desert. Com els corredors de fons que han sabut mesurar les seves forces, i també les dels seus adversaris, Mas va fer l'estirada al moment oportú, just quan va començar la campanya electoral. Encara que tot semblava indicar que sortia amb avantatge, sobretot pels bons auguris que significaven les enquestes, les experiències del passat el van fer ser prudent fins que el 28 de novembre es van obrir la urnes i es van comptar els vots; llavors sí, amb la seguretat que havia aprofitat l'última oportunitat, va poder començar a imaginar com seria el seu retorn a la plaça de Sant Jaume. Avui, si aixeca la mirada al travessar el saló, es podrà recrear en les al·legories que va plasmar a les voltes de Fèlix Mestres, El triomf de la intel·ligència i El triomf de la voluntat. En totes dues es pot sentir representat.
Fa nou anys, quan va ser elegit per substituir Jordi Pujol com a presidenciable de CiU, el candidat designat a dit ho tenia gairebé tot per demostrar. En aquell moment, Mas no n'era conscient, però amb el temps ha sabut convertir la seva gran debilitat en el seu actiu principal, i diu que no se sent salvador, sinó servidor. Al començar la campanya electoral vam veure un Mas que superava la seva timidesa i, com qui es confessa, ens deia que el temps que ha passat al purgatori de l'oposició no ha estat en va i que l'ha aprofitat per preparar-se i per aprendre dels seus errors. No només ho va dir, ho va demostrar. No queda ni rastre del polític que no va acceptar guanyar dues vegades i quedar-se fora del Govern; ni un sol lament, ni una recriminació, ni una mala paraula contra els seus adversaris, gens de ressentiment. Al contrari, gestos d'humilitat, demostració de responsabilitat i agraïment.

Una campanya electoral és sempre l'última oportunitat per a algun dels contendents. Per això pot fer aflorar el millor i el pitjor dels candidats, i es converteix en una ocasió per calibrar el seu temperament i per descobrir les seves debilitats. El personatge de Mas patia molt en campanya, es tensionava; la persona, acostumada a haver d'adaptar-se i motivada pels reptes, va ser capaç d'adaptar-se molt millor. Les fotos que publica avui EL PERIÓDICO DE CATALUNYA ens mostren com va viure Mas els 15 dies més crucials de la seva carrera política. La mitjana d'actes, entre trobades, mítings, visites i entrevistes, va ser de 10 a 12 diaris. Malgrat això, va intentar mantenir-se en forma fent exercici un parell de dies a la setmana. Una altra de les coses que intenta fer, sempre que l'hi permet la seva agenda, és menjar poc i sa. No és radical en res, però sí que s'ha convençut que un és el que menja.
La relació entre Mas i la premsa no ha estat sempre fàcil ni fluida, però també això ha canviat. Un dia fins i tot va jugar un improvisat partidet de futbol després d'un míting. El futbol va ser protagonista el dia anterior i el posterior de les eleccions. En la jornada de reflexió, aprofitant la convocatòria d'aquest diari per fer la foto de rigor als candidats, va deixar clar que juga amb el cap tant o millor que amb els peus. I l'endemà, com un culer més, va tornar a l'estadi, on des del seu seient va disfrutar de la maneta al Madrid.

Demostració de maduresa
La gran demostració de la maduresa que ha adquirit el nou president en la seva dimensió pública ha estat la capacitat de mostrar-se tal com és. Per Mas la política no és el més important i, per tant, no és per sempre. Aquest lloc de preferència el té reservat a la seva família, a la qual diu no poder dedicar el temps que desitja i que es mereix. Com si intentés compensar-los d'alguna manera, els ha volgut tenir a prop en els moments més importants, sobretot el dia de la seva victòria electoral i en el moment en què va ser elegit pel Parlament. Sempre que pot demostra que no els sent darrere d'ell, sinó al seu costat. Avui tornarà a estar envoltat dels seus, com ha passat sempre, en els millors i en els pitjors moments.