Josep Antoni Duran Lleida no serà la pedra sobre la qual Artur Mas edificarà la seva església. El futur president i el líder d'Unió van comparèixer ahir a la seu de Convergència després de reunir-se durant una bona estona, i van revelar que després de molt debatre han acordat que Duran no serà conseller primer del pròxim Executiu català, que seguirà com a cap de files de la federació nacionalista al Congrés i que tornarà a ser candidat en les eleccions legislatives previstes per al 2012. El dirigent democristià va comptar amb un homenatge peculiar: l'escenificació amb honors de la seva renúncia a un càrrec que no va arribar a ostentar mai. I que ningú ostentarà, ja que Mas va confirmar que descartat Duran no hi haurà conseller primer en el seu Govern. Fa setmanes i mesos, va manifestar Mas, que el debat estava obert. I finalment, van explicar tots dos, es va optar perquè el líder d'Unió segueixi sent portaveu al Congrés i
que es mantingui a la Cambra baixa almenys sis anys més.
La decisió presenta particularitats: Duran comptarà amb competències relacionades amb la política exterior de la Generalitat i amb l'autogovern. Mas no va especificar quina serà la missió exacta del seu soci, al marge de precisar amb un somriure que la responsabilitat no comportarà cap retribució. «Ni dietes», va postil·lar l'al·ludit. Tot apunta que aquestes competències es concretaran en la presidència de l'Institut Europeu de la Mediterrània -Duran ja va ser president de la seva comissió delegada- i en la de la comissió mixta de traspassos Estat-Generalitat. En qualsevol cas, la imatge que els dos polítics van donar ahir s'ajusta a la voluntat de mostrar que el desenllaç va ser planejat de forma consensuada i sense cap conflicte. Encara que la veritat és que la cara de tots dos després de la trobada no reflectia una eufòria excessiva.
El futur president va omplir de piropos el seu antic adversari en la carrera per la successió de Jordi Pujol. Va dir que en aquests moments és necessari que Duran continuï a Madrid, davant els reptes que Catalunya ha d'afrontar els pròxims anys, inclosa la recerca del concert econòmic, un sant grial en què més que el democristià influirà l'aritmètica electoral: CiU espera que el pròxim Govern central no aconsegueixi la majoria absoluta i necessiti el suport de la federació nacionalista, que a canvi reclamaria un pacte fiscal similar al que tenen Navarra i Euskadi.
MÉS BEN VALORAT / Mas no es va cansar de dir que Duran és el polític més ben valorat de l'Estat i que per això el seu fitxatge no nat pel Govern que encara no existeix entrava dins de la lògica d'aconseguir «la màxima potència política» i que el pròxim Executiu català sigui «el dels millors». «Les dues opcions eren bones», va resumir el futur president sobre la disjuntiva que el seu soci seguís a Madrid o tornés a Barcelona. També va revelar que fa mesos que va proposar al democristià ser l'home fort del seu primer Govern. Ahir, Duran va agrair l'«honor» que va suposar que Mas li oferís ser el seu número dos. «És el millor servei que podia fer a Catalunya», va afegir, després d'admetre que el van assaltar «dubtes» abans de decantar-se.
La decisió arriba en un moment en què el líder de Convergència i el d'Unió són els principals sostenidors de la relació entre els dos partits. Tots dos es van declarar interlocutors principals en cas que es desencadenessin noves crisis entre els socis. La pau va quedar més que clara quan, en el tancament de la passada campanya electoral, Duran va admetre, en el míting final, que ell també va voler ser president i que va perdre la carrera davant Mas. No ho va dir, però llavors va donar a entendre que qualsevol indici de dubte sobrava: que no desautoritzaria Mas i que per edat ja no pot optar al màxim lideratge.
Com sempre, hi ha una teoria més o menys conspirativa. En aquest cas, la teoria sosté que Mas desactivava Duran i el convertia en el seu segon, igual que va fer José Luis Rodríguez Zapatero amb José Bono al nomenarlo ministre de Defensa. Aquesta visió parteix de la idea que Mas es proposava tancar l'etern debat amb Unió i caminar cap a la tan al·ludida i mai aconseguida fusió amb Convergència. I que el punt de partida del pla era que si Duran era conseller no seria candidat -cosa que, per cert, Mas va subratllar ahir, que el cap de llista a les legislatives no podia estar al Govern-, que aquesta responsabilitat recauria en Oriol Pujol, replantejant els pactes de la federació.
«CAP CONFLICTE» / Però teories a part, CDC i UDC estan decidides a evitar puntades de peu del passat. Duran va voler precisar que no hi haurà «cap conflicte» en el debat sobre les conselleries que corresponen a Unió. Els dos dirigents seguiran parlant els pròxims dies de l'estructura del Govern i dels seus titulars, si bé la decisió final correspon a Mas, com també va subratllar Duran.
El llarg i dur viatge compartit entre els socis arriba a una espècie de final de la història. Amb les mans en farina governamental, sembla poc lògic que UDC i CDC xoquin els pròxims anys. Amb el futur de Duran predeterminat a sis anys vista, sembla difícil que es tornin a desencadenar les hostilitats.