elPeriódico.com

El 10 de novembre és l'únic dia de l'any, de qualsevol any en la història contemporània, en què els bascos no han de recordar cap víctima del terrorisme. Sota aquest record, Euskadi va celebrar ahir per primera vegada el Dia de la Memòria, en què es va retre homenatge a tots els damnificats pel terrorisme, sense excepcions, i es va reivindicar un futur de «pau, llibertat i tolerància», com van subratllar els organitzadors.

Patxi López, ahir.

Edició Impresa

Versió en .PDF

Informació publicada en la página 21 de la secció de Política de l'edició impresa del dia 11 de novembre de 2010 VEURE ARXIU (.PDF)

Institucions i familiars de les víctimes van compartir una jornada que va començar amb la inauguració d'una escultura de l'artista Agustín Ibarrola als jardins d'Ajuria Enea -residència oficial del lehendakari- i es va acabar al vespre al municipi guipuscoà d'Andoain. Entre un moment i l'altre es van succeir plens extraordinaris i actes d'homenatge que, tot i comptar amb un seguiment majoritari, no van aconseguir l'anhelada unitat de les forces polítiques i la societat basca.

DECLARACIÓ PACTADA / El lehendakari, Patxi López, va ser el fil conductor de la jornada i va subratllar la «deslegitimació ètica, política i social del terrorisme». Tant a Ajuria Enea com al Parlament basc i la resta de les institucions es va llegir una declaració pactada pel PSE, el PP, el PNB i EB. No s'hi van afegir ni Euskal Alkartasuna (EA) ni Aralar.

El document deixa constància que el final del terrorisme i la consecució de la pau són l'«objectiu prioritari» de la societat basca i que la memòria de les víctimes contribuirà a construir «un relat compartit i genuí» del que ha passat. També s'explicita que el record i la necessitat de reparació inclou tots els damnificats: els d'ETA, que és l'«únic grup terrorista que encara amenaça la convivència entre els bascos», però també els del GAL, el Batallón Vasco Español i «altres grups violents». La decisió de no esmentar en el document les víctimes del franquisme i les que van morir per actuacions de les forces de seguretat de l'Estat va ser el desencadenant que EA i Aralar se'n desmarquessin.

Entre els actes que es van portar a terme destaca el que va recordar a l'acadèmia de policia d'Arkaute (Àlaba) els 15 agents de l'Ertzaintza que han estat assassinats per ETA, dels quals el lehendakari va dir el nom un per un per reivindicar el seu «sacrifici irrepetible».

«EXERCICI D'HIPOCRESIA» / L'esquerra abertzale no va voler que la jornada transcorregués sense fer patent el seu missatge. Per aquest motiu, familiars i amics de Santiago Broaurd i Josu Muguruza, assassinats a Bilbao i Madrid el 1984 i 1999 respectivament, van participar en els actes d'homenatge. Edurne Broaurd va qualificar d'«exercici d'hipocresia» la celebració d'una jornada que, va dir, «deixa fora» la majoria de les víctimes.